Menyspreu, rebuig i abominacions
«Però Ieixurún es va engreixar i tirava guitzes […] Va abandonar al Déu que el va crear i va rebutjar la Roca de la seva salvació» (Devarim 32:15).
A la paraixà Haazinu, Moisès «canta» una poesia. I al verset que hem llegit, relata la reacció de Ieixurún, el nom simbòlic d'Israel que descriu el seu caràcter ideal: quan les coses van bé, arriba la supèrbia i el rebuig de la causa d'aquest bé.
Ens diu el mestre ben Nakhmàn que la interpretació de Raixí i Abraham ibn Ezrà no és correcta, ja que descriuen «veinabel» com menyspreu o profanació, fet que causa que el Sant, beneït sigui, retiri l'ajuda i les coses bones que fins llavors havia entregat. Per què? Perquè el context no quadra. En aquesta secció de la «cançó», Moisès encara està narrant totes les transgressions d'Israel, i l'inici de la descripció del càstig no comença fins al verset 20: «Jo amagaré el Meu rostre d'ells» (R. M. ben Nachman,...