La paraixà d’aquesta setmana, Vayera, ens porta un fet sense parió: un ésser humà desafia D’u, per primera vegada.
Potser…
Abraham podria reclamar la promesa que el Sant, beneït sigui, li ha fet repetides vegades. Però opta per demanar que algú que no coneix obtingui la mateixa benedicció que a ell li falta: fills.
La Justícia no es lideratge (Noach 5781)
El judaisme implica responsabilitat col·lectiva, ja que ensenya que «Tot Israel és responsable els uns dels altres». Però pot ser que el simple fet d’ésser humà impliqui també responsabilitats col·lectives.
Noè: El pacte de la vida
La imatge divina es rep, però també s’ha de cuidar i cultivar, i fer-la créixer. Perquè és allò que fa que quan mirem a un altre Humà als ulls, hi reconeguem la nostra mateixa imatge.
Assumir la responsabilitat: Bereixit 5781
El lideratge neix quan passem a ser actius i no passius, quan no esperem que una altra persona actuï perquè potser no hi ha ningú més, almenys aquí, no ara.
Sempre cal anar amunt
Si superem els reptes que se’ns presenten amb creativitat i intentem fer que el món sigui una mica millor, avançarem cap als diferents nivells de noblesa.
La berakhà de la Xehinà
La fertilitat sense cap és només un cos buit, i el cap sense fertilitat és només pensament redundant i inactiu. Però quan allò que està a dalt i allò que està a baix s’alineen, arriba la benedicció.
Menyspreu, rebuig i abominacions
L’aflicció de Iom haKipurim ens hauria d’ajudar a reflexionar sobre quines són les «to’evot» que trobem fàcilment en els altres, i en quines són, en realitat, les que causen més dolor, més malestar i més patiment. I en què farem nosaltres durant el l’any per eliminar-les.
La proximitat de la teixuvà
Quan verbalitzem els nostres pensaments, agafen molta més força, i tampoc és el mateix pensar en el greuge que hem causat a una persona, que adreçar-nos a la persona per reconèixer el greuge i redreçar la situació.
El camí de la bondat i la justícia
El Sant, beneït sigui, exalta i magnifica al Poble d’Israel a través de l’acceptació de la Torah. Per què? Per tal que sigui «el Seu tresor preuat entre tots els pobles». I com s’arriba aquí? S’ha de «caminar pels Seus camins»: fer el que és bo i just; fer bondat els uns amb els altres; i ser llum per a les nacions.