Judà accepta que Tamar és més justa que ell, fins i tot enganyant-lo i amagant la seva identitat, perquè ell mateix estava tan avergonyit que no és capaç de pagar el deute i fa anar al seu amic amb el cabrit, per poder recuperar la penyora.
Benediccions per Hanukà
Demà comença Hanukà i de segur que anem tots força enfeinats i costarà un fum de fer tenir-ho tot esllestit… Read more Benediccions per Hanukà
Farem la berena! Dak Il Tas! Una cançó per Hanukà
El passat diumenge vam assistir de manera virtual a l’acte Kantigas de Hanuka en Djudeo-Espanyol organitzat per Israel Maya i… Read more Farem la berena! Dak Il Tas! Una cançó per Hanukà
Sigues tu mateix
La pèrdua de la confiança i del prestigi pot trigar molt de temps a refer-se. El líder pot percebre que la seva situació és insostenible i es veu forçat a dimitir. Poques coses fan més impopular a un líder que la persecució de la popularitat.
Trenelles en regal per Hanukà
UNA RECEPTA D’EN LUIGI MARTELL Fa dècades que a ca nostra recuperem receptes que pervenen de receptaris familiars, d’anotacions, de… Read more Trenelles en regal per Hanukà
Llum en temps llòbrecs
És la grandesa que t’enduu cap a la desesperació, o bé són els moments de desesperació els que t’enduen cap a la grandesa? Són els capdavanters els qui saben fer-se seus, en el seu interior, l’estrès i les tensions del temps que els ha tocat de viure? O bé són aquells qui, acostumats a l’estrès emocional en les seves vides personals, se n’alliberen mitjançant lideratges excepcionals?
El Quòdlibet de la comunicació
Hi ha moments dramàtics en els quals el desenllaç depèn d’una comunicació clara. No és cap exageració asseverar que el destí del món en pot dependre.
El pou i les tendes d’Isaac
Seguir els camins dels pares pot ser bo en alguns moments. Però arriba un moment en què els fills han de començar els seus propis camins.
Trobar el perquè de la nostra vida
Les vides d’Abraham i de Sara representen un dels exemples més pregons de tota la història d’allò que és tenir un «Perquè» en la vida. Totes les petjades de les seves vides són un encalç permanent a una crida, a una veu divina, que els diu que deixin la seva casa, la seva família, que es desentenguin de tota forma convencional de seguretat.
La realitat capgirada
Labàn és dels que «mostra senyals de girar», però no. El que blanqueja una situació. D’aquells que corren a veure quines riqueses porten els convidats mentre fan veure que els preparen la casa. Labàn és dels que fa veure una cosa, però en fa una altra de ben diferent, només per aconseguir sadollar el seu propi interès.