Per a canviar el món només hi ha un camí: l’educació. Cal ensenyar als infants la importància de la justícia, de la rectitud, de la bondat i de la compassió. Cal ensenyar que la llibertat només es pot sostenir per les lleis i per l’autocontrol. Cal mantenir sempre viu el record de les lliçons de la història: «Erem esclaus del Faraó a l’Egipte» perquè aquells qui obliden l’aspresa de l’esclavatge perden el compromís i el coratge per a lluitar per la llibertat.
(Comentari a la paraixà setmanal Va’eira <I vaig aparèixer> // Xemot <Noms>{Èxode} 6:2-9:35) – Catorzena setmana del cicle anual de… Read more Ens hem alçat mil i una vegades i hem caigut per tornar a remuntar
Prenent el fil del començament, en aquesta paraixà de Shemot sobresurt la iniciació en el lideratge d’un home notable, però just sota aquesta epidermis hi ha una narrativa alternativa sobre sis dones extraordinàries, sense les quals no haguera existit la figura de Moisès.
En ocasions diem que haXem ens ha abandonat per sempre i les nostres accions ja no són rellevants, pel que optem per fugir endavant i oblidar-nos de tot allò que se suposa que hem de fer i acomplir. Però potser és que ja no fem com Moisès, ja no ens girem per intentar trobar-la.
La voluntat de permetre que els esdeveniments es deslliurin d’acord amb la voluntat de la Providència, la comprensió que som, en la millor de les circumstàncies, simples coautors de les nostres vides, és la deu que permet a Josep sobreviure sense ressentiments del passat i sense desesperança vers el futur.
No és pas un comportament sense màcula allò que, necessàriament, afaiçona un líder, ans és la capacitat per admetre els errors, per aprendre d’ells i de créixer a partir d’aquest aprenentatge.
Durant la vida ens enfrontem a diferents proves i situacions difícils i complicades. Però són precisament aquestes complicacions les que ens ajuden a créixer com a persones. Superar les dificultats ens obliga a esforçar-nos, mentre que la comoditat ens fa relaxar.
La genialitat de Josep no és pas la predicció d’un cicle de set anys d’abundor i set de famolencs, ans és la visió de bastir un sistema d’emmagatzemat que fornís el subministrament de menjar per als anys magres i famolencs.
«Una olla de dos companys no està ni calenta ni freda». Què passa amb una olla de deu companys? Excusar la nostra inacció dient que «segurament algú es mourà», acaba portant problemes: l’olla es refreda i ens quedem sense sopar. Perquè la responsabilitat col·lectiva no eximeix de la responsabilitat individual.
La relació entre Jacob i Rubèn s’havia trencat del tot. Si els Savis encerten en la seva interpretació, aquesta tragèdia de trencament entre pare i fill és una de les més grans que recull el Gènesi. Jacob creia fermament que Rubèn s’havia agitat amb Balà, la seva concubina.