El següent text és una traducció de l’article «The Sanctity of Shabbat: Yes to the Ayalon Bridge, No to the… Read more La santedat del Xabat: sí al pont Ayalon, no al concurs d’Eurovisió
El següent text és una traducció de l’article «The Sanctity of Shabbat: Yes to the Ayalon Bridge, No to the… Read more La santedat del Xabat: sí al pont Ayalon, no al concurs d’Eurovisió
El judaisme és aquí per a destorbar-nos; no perquè donem les coses per descomptat, sinó per a descobrir el miracle que hi ha darrere del que és ordinari.
Molts comentaristes relacionen la frase amb les lleis de xabat. Però per al Ramban, aquest verset es refereix a totes les lleis destinades a desarrelar la idolatria, i prohibeix que s’anomenin «déu» als ídols, ni mencionar els seus noms ni fer cap mena d’invocació. Per què?
Déu baixa al Sinaí, i els israelites es retiren. A Déu sempre l’escoltem, i en la distància. Al Mixcan o el Bet haMikdaix, igual que al Sinaí, hi havia límits marcats per cadascú. I com més endins del recinte, més amunt de la muntanya. Vam tenir por i vàrem preferir veure i escoltar des de lluny, i parlar només amb Moisès.
Segons els savis, quan Déu estava a punt de donar la Torà al Sinaí, li va dir a Moisès que consultés primer amb les dones i només després amb els homes. Aquest és el significat del vers: «Això és el que heu de dir a la casa de Jacob i dir-li al poble d’Israel» (Xemot-Èxode 19:3).
(Comentari de la paraixà setmanal de Rav Nissan ben Abraham per a la comunitat mallorquina.) El capítol 16 parla del mannà. En aquest… Read more Beixalakh: el manà diari
Per a alguns el miracle era la suspensió de les lleis de la natura. Per a d’altres, el fet que hi hagués una explicació natural no fa que l’esdeveniment sigui menys meravellós.
Aquest diumenge 20 de gener celebrarem Tu Bixvat a la nostra ciutat de Barcelona, l’any nou dels arbres. En aquesta ocasió,… Read more Tu Bixvat: l’any nou dels arbres a Barcelona
El que està en joc en aquesta confrontació és la diferència entre el mite, en què els déus són mers poders a dominar, propiciar o manipular, i el monoteisme bíblic, en què l’ètica (justícia, compassió, dignitat humana) constitueixen el punt de trobada entre Déu i la humanitat.
Quan mirem dins la Torà, no hi trobem cap indicació que Déu «sigui» o que Ell sigui perfecte. Tanmateix, Ell sempre està en moviment. Canvia d’opinió, es penedeix del que va fer, s’enfelloneix i fa coses que són realment inquietants i, tot sovint, irritants! Això està lluny de ser perfecte.