Itró: el Déu que ens parla

Déu baixa al Sinaí, i els israelites es retiren. A Déu sempre l’escoltem, i en la distància. Al Mixcan o el Bet haMikdaix, igual que al Sinaí, hi havia límits marcats per cadascú. I com més endins del recinte, més amunt de la muntanya. Vam tenir por i vàrem preferir veure i escoltar des de lluny, i parlar només amb Moisès.

Contra els seus déus

El que està en joc en aquesta confrontació és la diferència entre el mite, en què els déus són mers poders a dominar, propiciar o manipular, i el monoteisme bíblic, en què l’ètica (justícia, compassió, dignitat humana) constitueixen el punt de trobada entre Déu i la humanitat.

El Déu no existent i la necessitat de servir-lo

Quan mirem dins la Torà, no hi trobem cap indicació que Déu «sigui» o que Ell sigui perfecte. Tanmateix, Ell sempre està en moviment. Canvia d’opinió, es penedeix del que va fer, s’enfelloneix i fa coses que són realment inquietants i, tot sovint, irritants! Això està lluny de ser perfecte.