Queden dos dies per la festa de Péssakh, i com cada any sembla que no hi arribarem a temps, que… Read more Pessakh o la transmissió de la tradició
Queden dos dies per la festa de Péssakh, i com cada any sembla que no hi arribarem a temps, que… Read more Pessakh o la transmissió de la tradició
Un dels piyutim més coneguts de la nit de Péssakh, i el que més agrada a la canalla, és l’anomenat… Read more Un cabri: cant de la nit Péssakh dels jueus comtadins provençals
En tant als plats de vidre, bastants dels rixonim, incloent-hi el Raixbà (Teixuvot 233), segueixen la norma derivada de Tosafot Avodà Zarà 33b, per la que es determina que el vidre no absorbeix partícules de menjar i no necessita ser kaixeritzat.
El cant de “Les Dotze Paraules de Mossè” recitat per algunes famílies alguereses durant els ritus pasquals cristians ens permet… Read more El judaisme català a l’Alguer
L’escarxofa és un vegetal present a les il·luminacions de les hagadot catalanes de Péssakh. En Luigi Martell ens fa arribar… Read more Recepta per Péssakh: Escarxofes amb agre de llimona
El següent text és una adaptació de l’article «The Laws of Koshering Vessels for Pesach», publicat originalment a Halacha yomit… Read more Les lleis per kaixeritzar utensilis per Pessakh
Repetir, un any rere l’altre, un sol manament ens pot ensenyar que el gest de donar un entrepà a algú que viu al carrer, veure-li la mirada i l’expressió de la cara, ens obre el cor i fa que ens ocupem de les necessitats d’un grup de persones que no té accés als recursos bàsics de menjar i sostre.
Hi ha instruccions que van destinades tan sols a aquelles persones que les han d’executar. Poden ser unes poques, o pot ser un grup gran de persones. Això no vol dir que calgui despreocupar-se de tot allò que no ens afecta de forma directa.
No hi ha cap mena de marge per defensar que els llegums estan totalment prohibits durant Pasqua.
Judaisme no és només les mitsvot i la intenció que posem a l’acte en si. És quedar-se parat davant la magnificència d’una albada, de la immensitat del mar, de la majestuositat d’una muntanya i de la senzillesa i la complexitat d’una llavor que es trasllada flotant a través del vent; de la creació sencera i tot allò que hi viu.