Al final de la paraixà anterior, Ia'acov el nostre pare marxa de la terra de Padan-Aram i torna a casa. I ho fa amb la seva família --les seves dues dones, les dues criades i els corresponents fills de totes quatre--, ramats, servents i, com els que acompanyaren a Abraham, altra gent que vivia amb ells.
Però torna a la terra on hi ha el seu germà Essav, qui va jurar matar-lo per causa de l'episodi de la primogenitura i la benedicció paterna, de les quals vam parlar fa un parell de setmanes.
Què fa Ia'acov? Envia missatgers anunciant que arriba. En assabentar-se que Essav es dirigeix cap a ells, pren precaucions i divideix tota la seva gent per tal de salvar el que es pugui en cas d'atac. Un cop ho té preparat, demana ajut a Ha-Xem. Després envia regals i presents al seu germà, i finalment, després de passar la nit lluitant amb un misteriós personatge, els germans es retroben....
Just després del somni de l'escala, el nostre pare Ia'acov marxa cap a «la terra dels fills d'orient». I veu un pou al mig del camp, i tres ramats d'ovelles que s'hi abeuraven. I el pou tenia una pedra enorme que el tapava. I s'hi reunien els pastors i els ramats, i feien rodar la pedra per tal que les ovelles hi abeuressin, i després la tornaven a posar a lloc (Bereixit 29:1-3)
Llavors té una conversa estranya amb els pastors. Mentre Raquel s'aproxima, Ia'acov diu als pastors que abeurin les ovelles. I ells responen que no, que han d'esperar que vinguin tots els pastors i tots els ramats, i que només llavors podran fer rodar la pedra i treure aigua. Però arriba Raquel, i la Torà ens diu que Ia'acov, ell sol, fa rodar la pedra per tal que les seves ovelles puguin beure! (Bereixit 29:7-10).
No tan sols els alliçona sobre com han de fer la seva feina just després...
A la paraixà Tol'dot es relata la famosa escena de la 'venda' de la primogenitura i la pèrdua de la benedicció per part d'Essav. Cal tenir en compte, però, que parlem de dos episodis que succeeixen en moments diferents, bastants anys després.
Sobre la primogenitura, sempre es parla només del plat de llenties. Però és possible, posem imaginable, que algú es vengui els drets d'herència tan sols per un caldo?
Essav «arriba cansat del camp», es troba a son germà cuinant i li demana menjar aquelles llenties tan delicioses. I Ia'acov li respon
«Bé, ven-me llavors avui la teva primogenitura». I va dir Essav: «Heus ací que he de morir, de què em serveix llavors aquesta primogenitura?» I contestà Ia'acov: «jura'm-ho avui». I ell ho jurà i va vendre la primogenitura a Ia'acov. Ia'acov li donà a Essav pa i el potatge de llenties. I Essav va menjar, va beure i marxà menyspreant la seva primogenitura.
Vejam què ens diu el nostre Rabí.
Essav era...
«Abraham era vell, avançat en anys, i [el nom de les quatre lletres] havia beneït a Abraham en totes les coses.» (Bereixit 24:1)
Just després d'enterrar a la seva dona, Sara, companya de travessies i aventures per tot orient mitjà, la Torà ens diu que Abraham ja començava a envellir, i que el Sant, beneït sigui, l'havia beneït en tot. I encara just després d'això, d'aquesta presumpta abundància, comença l'episodi de la cerca d'una esposa per Isaac.
L'escena comença amb un Abraham nerviós que obliga al seu servent a jurar que per res del món Isaac es casi amb una cananea, i el fa anar a la terra del seu pare per tal de trobar una companya adient.
Com pot ser que, després d'estar beneït en tot, Abraham estigui nerviós? Per què és tan important que Isaac no es casi amb una cananea? I de fet, què vol dir «tot»? El nostre mestre «Nakhman meGirona» ens aporta un xic de llum.
En Ramban ens...
La tercera paraixà de Bereixit, Vaiera, comença amb Abraham --ara amb el nom canviat, ja que el pacte s'ha establert-- assegut davant sa tenda. Segons la interpretació que se segueix, li esdevé una visió que narra l'escena dels tres homes que s'acosten, ell surt corrents a cercar-los i els convida a refrescar-se i menjar, abans de continuar el viatge (Bereixit 18:1-5).
Tal com vam veure a la paraixà anterior, l'hospitalitat com a forma d'expansió i ensenyança del monoteisme era l'especialitat d'Abraham nostre pare. Però cal tenir clar que aquesta no era una hospitalitat interessada, de la de "si no em compres res ja pots marxar". Abraham tenia la tenda al mig del desert. Oferia el seu menjar i la seva aigua a tothom, perquè el desert és un lloc feréstec i perillós. I, de pas, aprofitava l'avinentesa per explicar el missatge a qui el volgués escoltar.
És d'esperar que Abraham projectés aquesta actitud cap al futur. És per aquesta raó que Ha-Xem...
«I va dir [el nom de les quatre lletres] a Abram, ves i marxa del teu país i del lloc on vas néixer i de la casa del teu pare, a la terra que et mostraré.» (Bereixit, 12:1)
I Abram, ja que encara no li havien canviat el nom, marxa amb la seva dona, el seu nebot i la seva gent. Però d'ón marxa? A la paraixà anterior l'havíem deixat a mitjan camí entre «el seu país i el lloc on va néixer», Mesopotàmia, i la terra de Cnaan.
També en la paraixà passada, el nostre Ramban ens explica la procedència original d'Abram i el seu primer viatge, amb son pare, des d'Ur dels caldeus. També ens explica algunes divergències interessants en la traducció, que canvia d'Ur com a «vall», la vall del Tigris, o com a «forn» o «foc» dels Caldeus. (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Bereshit, traduït i comentat per Charles b Chavel, pp. 156-161)
I això ens...
En la segona paraixà de la Torà es relata el diluvi i el reset de la creació. Ha-Xem actua, l'ordre natural es modifica i el món queda inundat perquè «la terra estava plena de violència» (Bereixit 6:13).
A Midraix Bereixit Rabbah 31.6 hi trobem una de les descripcions de la violència. Rabí Levi diu que violència a la qual es refereix l'Escriptura és idolatria, incest i assassinat, a més del significat literal que la resta de rabins li atribueixen: robatori.
Rabí Moixe ben Nakhman de Girona, el Ramban --o simplement «el rabí»--, ho interpreta, a més, de forma molt clara i simple:
«La raó per això és que la prohibició contra la violència és un manament racional, per tant no hi ha necessitat que un profeta els adverteixi ni alliçoni contra ella. A més, és un mal comès contra el cel i la humanitat.» (R. M. ben Nachman, Commentary on the Torah: Bereshit, traduït i comentat per Charles b Chavel, p. 109)
Un cop...
A la primera paraixà de la Torà s'expliquen dues grans històries. Les de la creació del món i, just després, l'inici de la humanitat.
HaShem, després d'haver creat els animals i veure que era bo, decideix crear a «adam»: «Fem un home a la nostra imatge i la nostra semblança.» (Ber 1:26) «I 'Elohim' va crear a l'home a la Seva imatge, a la imatge d'Elohim el va crear; mascle i femella Ell els va crear.» (Ber 1:27)
Va crear a un «home», és a dir una persona de sexe masculí? En va crear a dos, un de cada sexe? Guardem això i seguim amb la narrativa, en què es repeteix el procés de creació d'adam.
Al segon capítol, HaShem ha acabat la creació, però no hi ha ningú que se'n cuidi. Això que amb un grapat de terra (adamah), crea a l'Home/humà (adam). Però aquest Home/humà està sol, així que HaShem l'adorm i li treu una costella, i tanca la carn en...