Els fills d'Israel segueixen al peu del Sinaí, sentint una veu que no comprenen, però que han comprovat que és el Sant, beneit sigui, que parla amb Moisès, i Moisès, el nostre mestre, els hi va dient els manaments.
Després dels relacionats amb els esclaus --sí, tot i haver sortit de l'esclavatge, els hebreus podien tenir esclaus, però amb condicions ben clares--, els relatius a restitucions per lesió o mort violenta a mans humanes o animals, robatoris i danys materials, préstecs i seducció de joves no casades, apareix això.
No enganyaràs ni oprimiràs a l'estranger perquè vas ser estranger a la terra d'Egipte. A cap vídua i a cap orfe maltractaràs. Si els maltractessis i clamessin a Mi, Jo els escoltaria, i s'encendria la Meva ira i us mataria amb l'espasa i serien les vostres dones les vídues i els vostres fills els orfes. (Xemot 22:20-23)
L'estranger --el guer--, la vídua i l'orfe són les tres figures més dèbils del món antic, que...
A la paraixà d'aquesta setmana, Itró, hi llegim una de les parts més importants, si no la més important, per nosaltres. La revelació del Sinaí, de la qual la nostra Torà n'és l'enllaç tangible.
Els israelites ja estan al desert i acampen al peu de la muntanya. Moisès realitza una sèrie d'ascensions, Ha-Xem li diu que ha de comunicar als fills d'Israel que, després de tot el que han vist a Egipte, els proposa el pacte: «Escolteu ara la meva veu i guardeu el Meu pacte. Sereu per mi propietat preuada entre tots els pobles, perquè Meva és tota la terra. I sereu per Mi un regne de sacerdots i un poble sant. Això diràs als fills d'Israel» (Xemot, 19:5-6).
I tot el poble ho acceptà: «Moisès va reunir als ancians d'Israel i va posar davant d'ells totes aquestes paraules que [el nom de les quatre lletres] li havia dit. I va respondre tot el poble a l'uníson: "Farem tot el que...
Aquesta setmana, els fills d'Israel creuaran el mar de les canyes. Però abans hauran de superar proves, com el dubte o la por. Aquestes dues coses són molt perilloses, ja que ens transformen.
Veiem si no el cas dels fills d'Israel, mentre esperaven acampats davant el mar. El faraó, després que ha-Xem li endurís el cor un altre cop, surt en la seva persecució, amb 600 carros de guerra i l'exèrcit.
I en apropar-se l'exèrcit del faraó els fills d'Israel van alçar els seus ulls i es van terroritzar en veure la marxa dels egipcis, i els fills d'Israel van clamar de forma desesperada al [nom de les quatre lletres]. I li van reclamar a Moisès «era per manca de tombes a Egipte, que ens portes a morir al desert? Què has fet, traient-nos d'Egipte? Que no et dèiem que ens deixessis seguir servint als egipcis, perquè és millor servir als egipcis que morir al desert?» (Xemot, 14:10-12)
I què fa Moisès? Diu...
A la paraixà Bo, continua --i es resol-- el relat de les deu plagues que Ha-Xem llença contra Egipte. Ja a la paraixà anterior, abans que comencin, el Kadoix, barukh-hu, avisa: «Però Jo enduriré el cor del faraó i multiplicaré els Meus senyals i els Meus miracles a la terra d'Egipte. I el faraó no us escoltarà més [...]» (Xemot, 7:3-4).
I també és aquest el primer verset de la paraixà d'avui: «I va dir [el nom de les quatre lletres] a Moisès: "Vés al Faraó, perquè Jo he endurit el seu cor i el dels seus servents, per mostrar-los els Meus senyals"» (Xemot, 10:1)
Per què ho fa, això, ha-Xem? El nostre savi de Girona, Moisès ben Nakhman, ens ho explica fàcil: el Sant, beneit sigui, informa Moisès que és Ell el qui ha endurit els seus cors, el del faraó mateix i el dels servents, tot i que tots van mostrar el seu temor després de la calamarsa, al verset...
La paraixà d'aquesta setmana comença amb Ha-Xem explicant a Aaron i Moisès que traurà al poble d'Israel d'Egipte, els hi donarà la terra que van trepitjar Abraham, Itskhac i Ia'acov. Però just després que Moisès s'adreci als israelites per primer cop, la Torà canvia de registre i ens cita tota la genealogia de Rubèn, Simó i de Leví, aquest darrer, de forma extensa.
La família de Leví és una de les importants. Una branca serà la responsable del Mixcan, el Tabernacle, i després del Temple. Tant del transport i muntatge del primer, com del manteniment del segon. L'altra branca, els sacerdots --tots descendents d'Aaron--, serà la responsable del culte. Entre aquests sacerdots hi trobem a en Pinkhàs.
I Aaron va prendre per muller a Elisabet, filla d'Aminadab, germana de Naasó, i va parir a Nadab, Abihú, Eleàzar i a Itamar. [...] Eleàzar, fill d'Aaron, va prendre per muller a una filla de Putiel, que va parir a Pinkhàs. Aquests van ser els...
Aquesta setmana comencem la secció de Xemot, noms, que s'ha acabat traduint com «èxode». Trobem la història de Moisès, des del naixement fins que es fa adult i ha de fugir de la cort del Faraó, i també d'Egipte, en matar una mena de capatàs que estava maltractant un hebreu.
Un cop arriba a Midiàn, coneix a les filles de Jetro, les salva dels pastors i acaba casant-se amb una d'elles, esdevenint ell mateix, també, pastor. I en un dels seus viatges amb el ramat, Moisès arriba al peu de la muntanya del Sinaí. I allà se li apareix l'àngel del Senyor dins un arbust en flames (Xemot, 3:1-2).
Què fa Moisès? Veu que la flama no consumeix l'arbust. I decideix apartar-se:
«M'apartaré per poder veure millor aquella gran visió. Com és que l'arbust no es crema del tot?» I el [nom de les quatre lletres], en veure que s'apropava a l'arbust, el va cridar «Moisès, Moisès!» I Moisès va respondre «Aquí...
Israel va veure als fills de Josep i li va preguntar «Qui són?». I Josep va respondre «Són els meus fills, que Déu em va donar en aquesta terra» i li va contestar el seu pare: «Porta-me'ls, si us plau, per tal que els beneeixi». [...] I els va beneir aquell dia, tot dient «En tu serà beneït Israel, i es dirà: "Que et faci Déu com a Efraïm i Menaixé"», i va posar a Efraïm davant de Menaixé. (Bereixit, 48:8-9 i 48:20)
Estem a la darrera paraixà del llibre de Bereixit. Israel, ja vell i cansat, veu que s'acosta la seva hora i ho prepara tot des del llit. Fa jurar a Josep, el seu fill retrobat, que quan mori el porti a la cova de Macpelah, a la terra de Cnaan, i no l'enterri a Egipte. Accepta i beneeix als seus dos néts, dóna una benedicció profètica a cada un dels seus 12 fills i, finalment, es reuneix amb...
A la paraixà anterior vam veure la «khutspà» de Josep davant el Faraó. En la porció d'aquesta setmana, qui es presenta davant el Faraó és el seu pare, Jacob, que ha descobert que el seu fill estava viu, i que a més és virrei d'Egipte.
I Josep va portar a Jacob el seu pare, i el va presentar al Faraó, i Jacob va beneir al Faraó. I va preguntar el Faraó a Jacob: «Quants anys són, els de la teva vida?». I respongué Jacob: «Els anys de les meves peregrinacions són cent trenta. Pocs anys, i dolents, han sigut. No van ser tants, els anys, com els dels meus pares en els dies de les seves peregrinacions». I Jacob va beneir al Faraó i es va retirar (Bereixit-Gènesi 47:7-10).
Tornem-hi. Estem davant de la persona més poderosa del món conegut en aquells moments. I Jacob, un vell pastor de cabres, es planta allà i li respon la pregunta... queixant-se? I després el...
A la paraixà Mikets hi llegim l'episodi en què Josep interpreta el somni de les vaques grasses i primes del Faraó. Després de dos anys d'haver interpretat els somnis del coper i el forner.
La interpretació pot semblar òbvia dins el context del món antic, agrícola. I no seria estrany que un esclau arribés a interpretar somnis d'un rei, encara que sigui com a divertiment o com a bufó. Però Josep no va un pas més endavant, sinó que fa un salt enorme.
Cal tenir en compte que estem parlant del rei d'Egipte, l'imperi més antic i poderós del món antic, i podríem dir de tota la Història. I com a molt, qualsevol persona a la qual se li digui que en uns moments entrarà a la càmera on hi ha el rei per interpretar-li un somni, caldria assumir que es limitarà a fer això, gairebé sense mirar-lo als ulls, i es retirarà.
Doncs Josep, un simple esclau a qui acaben de treure...
Aquesta setmana, la Torà ens relata la història de Iehudà, quart fill de Ia'acov i Lea. Passen els anys, i Iehudà, que suposem que no estava gaire content després que la resta dels seus germans acabés nenent al petit Iosef a uns midianites, decideix trencar la relació i fer amics entre els cananeus.
I no només amics, sinó que pren una cananea per muller, tal com va fer el seu tiet Essav, per disgust dels seus pares Itskhac i Rivkà i, també suposem, per disgust del seu propi pare, Ia'acov (Bereixit 38:1-2).
Dels tres fills que té, en casa el primogènit, Er, amb una altra noia Cananea, Tamar. Però Er era malvat als ulls de [nom de les quatre lletres] --no sabem en què--, i per això mor per mà de Ha-Xem.
Iehudà li diu al seu segon fill, Onàn, que executi la tradició de casar-se amb la seva cunyada vídua i sense fills, per tal de donar descendència i honrar al germà...
