A la paraixà Vaixlakh, Israel i la seva família arriben des de Sucot, on s'havia retrobat amb Esaú, a Siquem, a la terra de Canà. Dinà, l'única filla de Jacob i Lea, surt a conèixer les dones d'aquella terra --recordem que Dinà és l'única filla entre 12 germans, massa testosterona?--, i Siquem, el fill del rei, la troba i la viola (Bereixit-Gènesi 33:18-34:2). I això desencadena una reacció violenta de Simó i Leví, els dos germans de Dinà, que provoca que, al final, tota la família hagi de fugir d'allà. Per què? Tornem a repassar el text.
Si al verset 34:2 Siquem força a Dinà, just al verset següent, la Torà ens diu que «l'ànima de Siquem es va apegar a la de Dinà, filla de Jacob, i va estimar a la jove i li va parlar amorosament». Després, demana a son pare, Hamor el rei, que faci els tràmits necessaris per casar-se amb ella (verset 4). Jacob s'assabenta de què...
Aquest xabat llegirem Vaietsé, que narra l'experiència de Jacob a la terra dels seus --i nostres-- avantpassats. La terra d'Haram. Arribat el moment de fugir d'allà, després de parlar-ho amb les seves dues dones, Leah i Raquel, filles de Laban, en pic tota la caravana està llesta, Raquel decideix robar els «teraphim» del seu pare (Bereixit-Gènesi 31:4-19).
Per Raixí, l'acte de Raquel es podria considerar pietós, ja que ho va fer per apartar a son pare de la idolatria. Perquè els «teraphim» eren una mena d'ídols amb forma humana que, possiblement, s'empréssin en alguna forma de culte, ja que Laban pregunta «Per què has robat els meus déus?» (Bereixit-Gènesi 31:30).
El Radak ens explica que els «teraphim» (també) eren una mena d'instruments fets de coure, que s'empraven per mesurar el temps, així com per consultar el futur. Ens diu que la intenció de Raquel era la d'impedir que Laban pogués emprar-los per endevinar la ruta que havien pres en la fugida. Acció...
A la paraixà d’avui la Torà ens explica la primera part de la història d’Esaú i Jacob, des de l’embaràs de Rivkà fins que Jacob fuig a la terra del seu avi matern, a Padan-Aram. Però com comença a ser el nostre minhag, no parlarem d’això.
Just després de l’episodi de l’estofat i la «venda» de la primogenitura d’Esaú, la Torà fa una mena de remake del moment en què Abraham i Sarah han de marxar a Egipte per causa de la fam (Bereixit-Gènesi 12:10-20), i també quan marxen al Néguev (Bereixit 20:1-14), però ara els protagonistes són el seu fill Isaac i la seva muller. Isaac i Rivkà es dirigeixen cap a la terra dels filisteus, i el [nom de les quatre lletres] s’apareix a Isaac i li diu que no baixi a Egipte i es quedi allà, perquè el beneirà amb descendència i la Terra (Bereixit-Gènesi 26:1-6).
I mentre viuen a la terra filistea, Isaac fa exactament el mateix que...
La paraixà Vaierà conté tres episodis clau de la Torà: s'informa Abraham i Sarah que tindran un fill; la destrucció de Sodoma i Gomorra; i l'Aquedà d'Isaac. Però no parlarem de cap d'ells, sinó d'un altre aspecte clau no només de la Torà, sinó que ens afecta a nosaltres, avui.
Als capítols 15 i 17 que hem llegit a la paraixà anterior, s'estableixen els primers pactes entre el [nom de les quatre lletres] i Abram, en un dels quals passa a dir-se Abraham --i Sarai passa a dir-se Sarah. Se'ls hi promet descendència, i que aquesta heretarà la terra que trepitja i per la que viatgen Abraham, Sarah i tota la seva cohort... però la Torà no ens diu «per què».
És als versets 17 a 19 del capítol 18 on ho esbrinarem.
I [el nom de les quatre lletres] va dir: Amagaré jo a Abraham el que estic a punt de fer, sabent que Abraham es convertirà en un poble gran i...
A la paraixà d'aquest proper xabat, Noakh, per causes en les quals no entrarem avui, [Elohim] decideix destruir-ho tot i tornar a començar. I diu a Noè que construeixi una arca: «Fes per tu una arca de fusta resinosa, amb compartiments faràs l'arca i la calafatejaràs per dins i per fora» (Bereixit-Gènesi 6:14).
La paraula «tevà», ens diu Isaac Abrabanel, la traduïm com «arca». Però ni és un vaixell ni una nau. De fet, segons la descripció del vers següent, és una mena de prisma rectangular amb un finestró. Per tant, Noé no és pas un navegant, sinó un preservador. Té el mandat de construir una capsa de fusta amb compartiments, dins la qual s'hi resguardarà ell, acompanyat de la seva família i «de tot allò que viu, de tota carn, dos de cada» (Bereixit-Gènesi 6:18).
Per què? Perquè malgrat que Déu portarà el diluvi que arrasarà amb tota la vida coneguda, el mateix verset ens diu que «compliré el Meu pacte...
Aquest proper xabat tornem a iniciar el cicle de lectura de la Torà. Aquest any no només la llegirem amb els comentaris del mestre Nakhmànides, sinó que incorporarem altres mefarxim.
I en aquest nou cicle, començarem amb el verset 4: «I va veure [elohim] que la llum era bona i [elohim] va establir distinció entre la llum i la foscor».
Ens diu que el significat d'aquest verset és que el Creador va veure que la llum era bona per mesurar amb ella els dies, perquè quan les coses estan sumides en la foscor de forma permanent, no es pot mesurar el temps, ni tampoc es pot quan la llum és permanent. Per tant, Ell va establir una divisió per limitar-la. D'aquesta forma sabem que la llum és el temps del dia, i l'absència de llum és el temps de la nit.
I segueix el verset amb «i [elohim] va establir distinció entre la llum i la foscor». No diu que [elohim] va «separar»...
I va dir [el nom de les quatre lletres] a Moisès dient: parla a Aaron i digues-li: quan encenguis els llums, que il·luminin cap al davant del canelobre, els set llums. (Bamidbar-Números 8:1-2)
Just després de relatar tots els sacrificis i ofrenes de cadascuna de les onze tribus durant la dedicació del Tabernacle, els primers versets de la següent paraixà són per ensenyar a Aaron com ha d'encendre la menorà.
«Per què la secció que tracta del canelobre segueix a la secció de les ofrenes de dedicació dels prínceps? La raó és que quan Aaron va veure les ofrenes dels prínceps, es va posar trist perquè ni ell ni la seva tribu hi van participar; per la qual cosa, el Sant, beneït sigui, li va dir: "Per la teva vida! La teva contribució és d'un significat molt més important que el seu, perquè tu encendràs i arreglaràs els llums cada matí i cada nit"». I això és el que diu Raixí.
Però com...
Comencem el llibre de Vaicrà, el Levític, que és on es donen la major part d'instruccions i manaments. I comença amb els sacrificis. Al primer capítol són ofrenes animals, i el segon ens explica les ofrenes vegetals. I totes les ofrenes han d'incloure sal.
I a tota ofrena teva de farina [minkhatekhà] que facis hi posaràs sal, que no falti mai la sal del teu pacte amb el teu Déu [Elohekha] en cap ofrena. A totes les teves ofrenes hi has d'afegir sal (Vaicrà-Levític 2:13).
«Perquè es va establir un pacte amb sal en el període dels sis dies de la creació», perquè a les aigües inferiors [els oceans] se'ls va prometre que serien ofertes a l'altar en forma de sal, i també [com aigua] a la libació d'aigua durant la festa de Sucot». Aquestes són les paraules de Raixí.
Però què en pensa, Moisès ben Nakhman? Doncs primer ens crida l'atenció sobre el text, que diu «el pacte amb el teu Déu»,...
Els israelites acaben de construir el Tabernacle, i Moisès l'ha de muntar, posar totes les peces a lloc i santificar-lo. Quan acaba tot el procés, «el núvol va cobrir la tenda de reunió i la glòria del [nom de les quatre lletres] va omplir el Tabernacle» (Xemot-Èxode 40:34).
Moisès ben Nakhman ens explica que el núvol el cobreix per totes bandes, quedant la tenda amagada. I al seu interior, la glòria del [nom de les quatre lletres] ho omple tot, de la mateixa forma que es diu en referència al Mont Sinaí, «dins del dens núvol a on estava el [nom de les quatre lletres]». I Moisès no podia entrar ni tan sols a l'atri, per causa del núvol que tot ho omplia, i no li estava permès anar dins el núvol. I encara es repeteix al verset següent, «la glòria del [nom de les quatre lletres] omplia el Tabernacle», per tant, com hi podia entrar?
Doncs no tenia permís per entrar-hi,...
Els fills d'Israel segueixen als peus del Sinaí. Moisès ha pujat cap a la muntanya, endinsant-se al núvol que n'envoltava el cim i comença la seva primera estada de 40 dies i les seves nits (Xemot 24:18).
I just abans, Déu els havia entregat els primers deu manaments de forma directa, fent sonar una veu des del mig del núvol i el foc. I després, Moisès els havia explicat alguns altres manaments (Xemot, del capítol 21 al 23). I es realitza el pacte de sang entre Déu i els fills d'Israel (24:3-8).
I a la paraixà d'aquesta setmana, Terumà, ha-Xem comença a donar indicacions a Moisès per a la construcció de coses: l'arca del testimoni; la taula per al pa de la presència i un joc de receptacles; la menorà; i el Mixcàn, el Tabernacle, el primer santuari --portàtil--, on s'hi haurà de posar tot (Xemot 25:8-40 i 26).
Per què? Pel rabí Moisès ben Nakhman de Girona, per tal de guardar el...
