A vegades, quan trobem objectes perduts, se’ns permet «fer-nos fonedissos», o mirar cap a una altra banda. Però gràcies al Ramban, el que inferim que ens diu la Torà és que cal ser tenir molta cura a l’hora de decidir si ens fem fonedissos o no.
Categoria: Tornant de Liorna
Xoftim: algunes notes sobre el perfeccionament
La sortida d’Egipte representa, entre altres coses, la sortida d’un món on s’adorava l’obra de les mans humanes, en forma d’estàtues, ídols i fins i tot d’un humà divinitzat.
Balak: intenció i expressió
Al judaisme, la intencionalitat és important. I no només la intencionalitat, sinó l’expressió de la mateixa: explicar per què es fan les coses.
Khucat: actuar per inèrcia
En la primera ocasió que es fa brollar aigua d’una roca, Moisès ha de colpejar la roca només un cop. Però en aquesta ocasió Moisès i Aaron acorden que, com que no hi ha més instruccions, han de colpejar la roca dos cops. Aquesta és la transgressió dels dos germans.
Corakh: després de les promeses
Sempre que aparegui algú que ens promet coses, o acusant algú altre d’erigir-se com a líder totalitari, cal exercir el dret a recordar.
Behalotkhà: la responsabilitat d’un mateix
I va passar que el poble estava queixós, i va ser mal vist pel [nom de les quatre lletres], es… Read more Behalotkhà: la responsabilitat d’un mateix
Tatzrià: instruccions personalitzades
Hi ha instruccions que van destinades tan sols a aquelles persones que les han d’executar. Poden ser unes poques, o pot ser un grup gran de persones. Això no vol dir que calgui despreocupar-se de tot allò que no ens afecta de forma directa.
Vaiakhel: intenció i voluntat
Judaisme no és només les mitsvot i la intenció que posem a l’acte en si. És quedar-se parat davant la magnificència d’una albada, de la immensitat del mar, de la majestuositat d’una muntanya i de la senzillesa i la complexitat d’una llavor que es trasllada flotant a través del vent; de la creació sencera i tot allò que hi viu.
Mixpatim: cal vigilar les generalitzacions
Molts comentaristes relacionen la frase amb les lleis de xabat. Però per al Ramban, aquest verset es refereix a totes les lleis destinades a desarrelar la idolatria, i prohibeix que s’anomenin «déu» als ídols, ni mencionar els seus noms ni fer cap mena d’invocació. Per què?
Itró: el Déu que ens parla
Déu baixa al Sinaí, i els israelites es retiren. A Déu sempre l’escoltem, i en la distància. Al Mixcan o el Bet haMikdaix, igual que al Sinaí, hi havia límits marcats per cadascú. I com més endins del recinte, més amunt de la muntanya. Vam tenir por i vàrem preferir veure i escoltar des de lluny, i parlar només amb Moisès.