Després d'unes quantes lleis sobre la pena capital, la Torà comença un fragment on es detallen una nova sèrie de lleis que, avui, s'etiquetarien de «justícia social». I la primera és el recordatori sobre què cal fer quan ens trobem animals o objectes dels nostres «germans» --o veïns.
No hauràs de veure al bou que és del teu germà [també parent, conegut] o al seu corder, extraviats, i amagar-te d'ells. Els hauràs de tornar al teu germà. Devarim 22:1
En primer lloc, cal ser conscients que qualsevol traducció implica un nivell d'interpretació. Per això Moisès ben Nakhman ens aclareix que aquest manament explica el que trobem al llibre de Xemot 23:4, i ens diu que, en aquest cas, l'animal està «fugint» --נִדָּחִ֔ים al text original--, que no és el mateix que estigui «perdut» -- o desviat del camí, «תֹּעֶ֑ה» a Xemot--, ja que, si només s'ha desviat, vol dir que serà més fàcil que reprengui el viatge a casa del seu propietari. Per contra, l'escriptura ara menciona «fugint»,...
Tu, en canvi, oh Israel, seràs perfecte davant el [nom de les quatre lletres], el teu Déu. (Devarim - Deuteronomi 18:13)
Aquesta frase, potser amb variacions, és recurrent. A la Torà, acostuma a aparèixer quan s'indiquen ordres o prohibicions relacionades amb pràctiques antigues. En aquest cas, Moisès ho diu després de les advertències sobre algunes de les pràctiques dels cananeus, que els hebreus no han de continuar, un cop entrin en possessió d'Erets Israel: Quan hagis entrat a la terra que et dóna el [nom de les quatre lletres], el teu Déu, no faràs les abominacions d'aquests pobles (Devarim-Deuteronomi 18:10).
Es parla de màgia i fetilleria. D'endevins del futur, ja siguin nigromants --que consulten als morts-- o astròlegs. «Doncs totes aquestes coses són abominacions per al [nom de les quatre lletres]...» (Dev. 18:12).
I per què hem de ser perfectes? Perquè hem de dirigir els nostres cors només envers el Kadoix, barukh Hu. Perquè només Ell tot sol(a) ho fa tot. És Ell(a) que sap la veritat sobre tot...
A la paraixà Balak hi trobem la història de Bila'am, a qui el Talmud --a Baba Batra 15B-- descriu com profeta fill de profetes.
Balak és un dels reis moabites, que en veure com el Poble d'Israel acampa prop de Jericó, agafa por i opta per enviar uns missatgers a la Mesopotàmia, a buscar a Bila'am per tal que efectuï una maledicció contra els israelites.
Quan els primers emissaris arriben, Bila'am té una conversa amb el [nom de les quatre lletres], que li diu «no aniràs amb ells ni maleiràs a aquell poble, perquè és beneït». Els emissaris tornen a casa, i Balak, contrariat, envia una nova expedició, aquest cop amb prínceps i gent més important (Bamidbar-Números 22:5-15).
Quan els segons emissaris arriben, amb ofertes de gran recompensa i honor, Bila'am els respon directament que no importa els diners que li ofereixin, ja que «no puc transgredir la paraula del [nom de les quatre lletres]» (Bamidbar-Números 22:16-18).
A la nit, Bila'am té una nova conversa amb el kadoix, barukh-Hu, que li diu que «si els homes et vénen a buscar, aixeca't i...
Els tres germans, Miriam, Moisès i Aaron, junt amb Josuè i Caleb, són els únics adults de la generació de Sinaí que sobreviuen a la travessa del desert. Però dels cinc, només els dos joves entraran a la terra d'Israel. Per què? Es relata a la paraixà d'aquesta setmana, Khucat.
Moisès ben Nakhman de Girona ens explica que ja han passat quaranta anys, i que els fills de la generació que, malgrat veure totes les meravelles fetes per HaiXem, va signar el seu destí a l'episodi dels merraglim, els que han de conquerir la terra d'Israel, segueixen el camí dels pares, i no paren de queixar-se.
Només començar el capítol 20, se'ns informa de la mort de Miriam, i que se l'enterra a Kadéix. I tot seguit, recuperem les queixes dels israelites, demanant aigua i recriminant que els van treure d'Egipte per anar a morir al desert (Bemidbar-Números 20:1-5).
El [nom de les quatre lletres] instrueix a Moisès per tal que agafi el seu bastó i, amb Aaron, parlin a una...
Al comentari que vam fer l'any 5778, vam deixar a Corakh i els líders de les tribus de camí cap al Tabernacle, cadascú amb el seu encenser, per tal de, segons ens diu Moisès ben Nakhman, «recuperar» el servei dels actes religiosos oficials per als primogènits, i la Glòria del [nom de les quatre lletres] es manifesta davant tot el poble.
«I el [nom de les quatre lletres]» va parlar a Moisès i Aaron dient: «separeu-vos d'aquesta assemblea, i els exterminaré en un instant» (Bemidbar-Números 16:20-12).
La situació és tensa. Moisès i Aaron tornen a intercedir, imitant a Abraham quan negocia la destrucció de Sodoma i Gomorra: «és que tan sols un home transgredirà i mostraràs el Teu furor contra tota l'assemblea?» (verset 22).
I tenen èxit, ja que HaiXem els demana que diguin als israelites que s'apartin de les tendes de Corakh. I Moisès així ho fa: «aparteu-vos ara de prop de les tendes dels homes malvats aquests; i no toqueu res del que els pertany, no sigui...
I va passar que el poble estava queixós, i va ser mal vist pel [nom de les quatre lletres], es va encendre la Seva ira, i va cremar en ells un foc del [nom de les quatre lletres] i va consumir un extrem del campament. (Bamidbar-Números 11:1)
I no només el poble estava queixós. Moisès, el nostre mestre, també ho està. Està cansat de les queixes de la gent! Després de creuar el mar, després de construir el Mixcàn, després de la revelació al Sinaí, després de la inauguració del Mixcàn… es queixen perquè el manà no els acaba d'agradar.
«Va escoltar Moisès al poble que ploraba junt amb les seves families, cada home a l'entrada de la seva tenda. Es va encendre l'ira del [nom de les quatre lletres], i als ulls de Moisès, va ser dolent» (Bamidbar-Números 11:10).
I Moisès té un dels seus esclats.
«[…] per què tractes tan malament al Teu sirvent? Per què no he trobat favor als...
A l'inici del capítol 13 del llibre de Vaicrà, després de les instruccions per a després del part, la Torà ens indica: «I va parlar [el nom de les quatre lletres] a Moisès i a Aaron dient».
Moisès ben Nakhman de Girona ens diu que en aquesta ocasió HaiXem es dirigeix als dos, a diferència de l'inici del llibre de Levític on ho fa «als fills d'Israel» (Vaicrà-Levític 1:2), perquè el tema que es tracta tot seguit inclou l'acció dels sacerdots i dels levites:
Quan una persona tingui a la pell de la seva carn un tumor [inflamació, tumefacció] o una erupció o una taca brillant i es transformés la pell de la seva carn en afecció de lepra, se'l portarà davant d'Aaron el sacerdot o algun dels seus fills els cohanim [sacerdots].Vaicrà-Levític 13:2
I per què? Perquè són els sacerdots els que tenen la tasca, quan veuen als impurs --impurs amb afeccions de la pell que a vegades es tradueixen com «lepra», malgrat que no és la malaltia de...
A la paraixà Vaiakhel comença el procés de construcció del Mixcàn. Moisès es presenta davant l'assemblea i enumera tot allò que, aquelles persones que ho volguessin, havien de portar (Xemot-Èxode 35:4-9).
I després, a partir del verset 21, la Torà ens diu que molta gent --començant per les dones, que van entregar les joies, i després les van seguir els homes--, empesos per un bon cor, va començar a aportar tots els materials.
I van prendre ells de davant de Moisès tota l'ofrena que havien portat els fills d'Israel per la tasca de la construcció del Santuari, per fer-la. Però ells li portaven més ofrenes generoses, matí rere matí. Xemot-Èxode 36:3
Segons Moisès ben Nakhman, totes les ofrenes es van entregar el primer dia, i els artesans les van recollir aquell mateix dia, i durant el matí següent. Però a l'altre matí següent, dos dies després, la gent seguia portant coses. I al següent matí també.
Queda palesa la generositat i bones intencions dels fills d'Israel. Perquè si l'any...
I en tot el que Jo us he dit, us haureu de cuidar (estar atents). I el nom d'altres déus no haureu de mencionar, no s'escoltarà de la teva boca. Xemot-Èxode 23:13
Raixí ens diu que aquesta frase intenta posar totes les mitsvot [manaments] positives a la mateixa categoria de les negatives (prohibicions), ja que, segons diu, cada cop que la Torà empra el mot שמר, «cuidar», és un advertiment que té força de prohibició.
El Khizekuni, per altra banda, ens diu que aquesta frase es relaciona amb les dues indicacions anteriors, relatives a les prohibicions relatives a xabat, i al descans de la terra durant l'any sabàtic.
I encara Sforno, que fa una barreja de tots: no només s'adverteix de no traspassar els manaments de Déu, sinó de construir-se proteccions per assegurar-se que no es traspassen aquests manaments de forma inconscient (khumraot). L'exemple d'aquí, és no només no retre culte a ídols, sinó tampoc mencionar ni els seus noms. I no...
Un any més ens trobem a la falda del Sinaí. Tots tremolosos i espantats. Esperant i purificant-nos al campament. Per què?
«I Jo vindré a tu en un núvol espès, per tal que la gent escolti quan Jo parli amb tu i llavors confiarà en tu per sempre».Xemot-Èxode 19:9
I tres dies després, s'esdevé la revelació. Sona el xofar i un núvol espès cobreix la muntanya. I la glòria del [nom de les quatre lletres] es manifesta, i tot Israel escolta les deu frases.
Just abans, però Déu avisa a Moisès: «baixa i adverteix al poble que no traspassi el límit pel [nom de les quatre lletres], per mirar, o moriran molts» (Xemot-Èxode 19:20).
El comentarista Sforno ens diu que aquesta precaució es va prendre no fos cas que, en sentir la veu de Déu, els israelites pensessin que havien aconseguit el mateix nivell de profecia «panav al panav», cara a cara, com Moisès. I en pensar això, trenquessin els límits marcats i intentéssin acostar-se massa (Sforno, Houmach avec commentaire du Sforno: Chemot, traduït per M. Khayat, p. 231).
Però...
