Moisès ben Nakhman ens diu que l’ordre de la Torah és cronològic, i per tant, l’incident del Vedell d’Or no influeix en la intenció original de construir la Tenda de Reunió, que és el primer punt de connexió entre el que hi ha a dalt, i el que hi ha a baix.
Al bell mig d’algunes lleis relatives als esclaus, [el nom de les quatre lletres] anomena lleis sobre relacions entre persones lliures. Per què?
Els egipcis no només no guardaven cap mena de rancor contra Moisès, la persona que havia portat totes les plagues sobre la seva terra, sinó que van reconèixer el seu mal, dient «nosaltres som els malvats. Hi ha violència a les nostres mans, i vosaltres mereixeu que Déu sigui al vostre costat».
Les paraules racistes de Faraó són les mateixes paraules que podem escoltar avui mateix de boca de molts polítics arreu del món que, per benefici propi, posen en dubte la lleialtat d’un grup de ciutadans per raons arbitràries, com la diferència de cognoms, religió o color de pell.
Alguns dels midraixim sobre el naixement de Moisès són espectaculars, però cal no perdre’s entre el midraix i obviar l’Escriptura.
A tothom ens agradaria seguir el model d’Abraham, el just i el perfecte. Però en el nostre dia a dia, hi ha molts números que ens acabem assemblant més a Jacob.
Si al primer somni de Josep veiem que els germans l’acaben odiant més per la forma en què els parla, després de passar temps en solitud i tenir l’oportunitat d’examinar els seus actes i motivacions, davant Faraó canvia i adopta una actitud més intel·ligent.
A vegades aprofitem qualsevol fita que aconseguim per refregar-la per la cara d’aquells més propers, per demostrar vés a saber quina cosa, rebaixar-los o humiliar-los.
L’escriptura no explica el contingut de la benedicció però els Savis apunten que el més probable,és que l’àngel concedís a Jacob la legitimitat de la benedicció patriarcal.
Fer teixuvà, com explica el Ramban, no és una cosa esotèrica ni complicada. Implica comprendre allò que fem malament, per què ho fem malament i com es pot corregir.