Quan verbalitzem els nostres pensaments, agafen molta més força, i tampoc és el mateix pensar en el greuge que hem causat a una persona, que adreçar-nos a la persona per reconèixer el greuge i redreçar la situació.
Categoria: Tornant de Liorna
El camí de la bondat i la justícia
El Sant, beneït sigui, exalta i magnifica al Poble d’Israel a través de l’acceptació de la Torah. Per què? Per tal que sigui «el Seu tresor preuat entre tots els pobles». I com s’arriba aquí? S’ha de «caminar pels Seus camins»: fer el que és bo i just; fer bondat els uns amb els altres; i ser llum per a les nacions.
La mare, els pollets, el niu i la compassió
El benefici dels manaments, com per exemple sacrificar degollant per davant del coll i no per darrere del coll, no és més benefici ni glòria al Creador, beneït sigui, sinó per nosaltres. Per portar-nos per un camí de compassió fins i tot durant el procés de sacrificar un animal per menjar.
Les galtes, per Pinhàs
No tothom té per què tenir la mateixa part en l’herència. Però malgrat tot, si els israelites tenen el desig de menjar carn, no han d’oblidar-se del levita. És a dir, que si fas festa grossa i menges carn, cal donar-ne una part a aquells que no tenen la mateixa heretat i no tenen les mateixes possibilitats.
Corakh: les tendes de la buidor
Datan i Abiram surten a les portes de les seves «tendes» i mantenen la posició. És una posició política, junt amb Corakh –del llinatge d’Aaron–, per establir el seu propi sistema i derrocar el de Moisès.
Beha’aloteha: el primer segon Pessakh
Pessakh no només és sortir de Mitsraïm, sinó que és creuar el mar de les canyes, el manà, passar set i arribar a Sinaí per contemplar la revelació –sempre que no acabem adormint-nos.
Behar-Bekhucotai: tothom ha de posar de la seva mà
De la mateixa manera que HaXem ens mostra misericòrdia i bondat traient-nos de Mitsraïm i entregant-nos unes normes d’interacció, nosaltres també tenim una certa obligació i responsabilitat de mostrar misericòrdia i bondat. Per tal que es completi el projecte de Déu, nosaltres hi hem de posar de la nostra part.
Emor: la importància d’allò que diem
La Torah ens recorda a tots, a Aaron, els seus fills i a tota la resta, que cal complir allò que prometem. Perquè és un manament positiu santificar el Nom observant els manaments i no faltar a la nostra paraula. I perquè les paraules creen mons, però també els destrueixen.
Tatzrià: què passa quan no complim la nostra tasca
Caldria parlar molt i molt profundament de què és «tzara’at», aquesta afecció de la pell que es tradueix per «lepra», i com podríem simbolitzar-ho.
Xeminí: com extraiem les lleis de la Torah
L’ensenyament que extraiem és, com a mínim, que no es pot estudiar la Torah sense una tradició interpretativa al darrere. I després, que diferents interpretacions poden menar a un mateix resultat o no.