Durant la vida ens enfrontem a diferents proves i situacions difícils i complicades. Però són precisament aquestes complicacions les que ens ajuden a créixer com a persones. Superar les dificultats ens obliga a esforçar-nos, mentre que la comoditat ens fa relaxar.
«Una olla de dos companys no està ni calenta ni freda». Què passa amb una olla de deu companys? Excusar la nostra inacció dient que «segurament algú es mourà», acaba portant problemes: l’olla es refreda i ens quedem sense sopar. Perquè la responsabilitat col·lectiva no eximeix de la responsabilitat individual.
Judà accepta que Tamar és més justa que ell, fins i tot enganyant-lo i amagant la seva identitat, perquè ell mateix estava tan avergonyit que no és capaç de pagar el deute i fa anar al seu amic amb el cabrit, per poder recuperar la penyora.
Seguir els camins dels pares pot ser bo en alguns moments. Però arriba un moment en què els fills han de començar els seus propis camins.
Labàn és dels que «mostra senyals de girar», però no. El que blanqueja una situació. D’aquells que corren a veure quines riqueses porten els convidats mentre fan veure que els preparen la casa. Labàn és dels que fa veure una cosa, però en fa una altra de ben diferent, només per aconseguir sadollar el seu propi interès.
Abraham podria reclamar la promesa que el Sant, beneït sigui, li ha fet repetides vegades. Però opta per demanar que algú que no coneix obtingui la mateixa benedicció que a ell li falta: fills.
La imatge divina es rep, però també s’ha de cuidar i cultivar, i fer-la créixer. Perquè és allò que fa que quan mirem a un altre Humà als ulls, hi reconeguem la nostra mateixa imatge.
Si superem els reptes que se’ns presenten amb creativitat i intentem fer que el món sigui una mica millor, avançarem cap als diferents nivells de noblesa.
La fertilitat sense cap és només un cos buit, i el cap sense fertilitat és només pensament redundant i inactiu. Però quan allò que està a dalt i allò que està a baix s’alineen, arriba la benedicció.
L’aflicció de Iom haKipurim ens hauria d’ajudar a reflexionar sobre quines són les «to’evot» que trobem fàcilment en els altres, i en quines són, en realitat, les que causen més dolor, més malestar i més patiment. I en què farem nosaltres durant el l’any per eliminar-les.