Després d'explicar les intencions i les mesures per a la santificació d'Israel i de com ens podem aproximar al Sant, beneït sigui, la Torah aborda alguns dels càstigs per aquells que actuïn de forma oposada. La primera forma que ens diu la Torah és el principi de la cinquena alià a paraixat Kedoixim.
«[...]Qualsevol persona d'entre els Fills d'Israel i dels qui resideixen amb Israel, que doni la seva llavor al Molech, serà ajusticiat. [...] i posaré el Meu rostre sobre aquella persona, i La desconnectaré d'entre el seu poble, perquè ha entregat la seva llavor al Molech per profanar el Meu Santuari i el Meu Nom sant.» (Vaiïcrà-Levític, 20:1-3).
«El Molech» era una deïtat a la qual se li oferien nens petits, que es «feien passar pel foc». El càstig per algú que ofereix [la vida] del seu fill al Molech és «i la gent de la terra l'apedregarà» (verset 2). Per què? Perquè d'aquesta forma, la comunitat exerceix de control i es manté l'honorabilitat del Creador. I això es fa així quan hi ha testimonis, i s'ha advertit...
Després de la mort dels fills d'Aaron, i després d'instruir al mateix Aaron sobre la forma en què cal realitzar els sacrificis, la Torah es dirigeix a les persones comunes que desitgin fer un sacrifici, o bé consumir carn, instruint-los per portar el sacrifici a l'entrada de la Tenda de Reunió (Vaïcrà-Levític, 17:8-9).
Però just després, es prohibeix de forma explícita i clara el consum de la sang: «Qualsevol persona de la Casa d'Israel o dels residents entre ells que consumeixin sang, Jo concentraré la Meva atenció sobre l'ànima que consumeix la sang, i la separaré del seu poble» (v. 10). I també «... qualsevol d'entre vosaltres no pot consumir sang; i el resident entre vosaltres no pot consumir sang» (v. 12). I encara un altre cop, «Qualsevol integrant dels Fills d'Israel o dels qui resideixen entre ells, atrapi una bèstia o un ocell que es pugui menjar, vessarà la seva sang i la cobrirà amb terra» (v. 13).
Però, per què...
Un cop Moisès trenca el primer joc de taules de pedra, amb els primers manaments inscrits per la mateixa divinitat, el Sant, beneït sigui, ordena a Moisès que es faci un nou joc de taules, per tal que el Sant hi inscrigui de nou les paraules, i que torni a pujar la muntanya.
Un cop a dalt, havent pujat amb les taules de pedra als braços, el Sant descendeix de nou sobre la muntanya i es torna a revelar davant Moisès, proclamant el Seu nom i els tretze atributs de la misericòrdia. Moisès es prostra de cara a terra, i des d'allà es dirigeix a la divinitat:
"Si he trobat favor davant els Teus ulls, Senyor, que el Senyor vagi ara entre nosaltres, fins i tot si són un poble difícil, de cap dur [literal: de clatell rígid], i Tu perdonaràs la nostra iniquitat i el nostre pecat i així ens mantindràs com la Teva possessió" (Xemot, Èxode, 34:9).
Cal recordar que això...
En el nostre text d'avui es descriu la cerimònia de consagració d'Aaron i els seus fills Nadab, Abihu, Eleazar i Ithamar per servir al Sant, beneït sigui. Aquesta cerimònia consisteix en una sèrie de sacrificis animals i ofrenes vegetals, i la unció tant d'Aaron com dels seus quatre fills.
Per una banda, aquesta unció, o aspersió, es fa amb la sang del sacrifici animal. A l'orella, al polze de la mà i al polze del peu. Tots tres de la part dreta del cos (Xemot, Èxode, 29:20).
Un cop s'ha ungit aquesta sang, la resta es llença al voltant de l'altar del Mixkàn. Seguidament, Moisès —perquè tota aquesta operació la fa ell—, Moisès pren una mida d'aquesta sang escampada, i una mica de l'oli que prèviament havia dipositat a l'altar, i fa una petita aspersió sobre Aaron i les seves vestimentes, i també sobre les vestimentes dels seus fills: «ell i les seves vestidures, i els seus fills i les vestidures dels...
Foto per Luis Gonzalez on Unsplash
A la cinquena alià de la paraixà d'aquesta setmana, després d'informar-nos d'on es situarà l'arca del testimoni, la Torah ens diu que caldrà fer una partició, un «parohet» i el lloc on anirà. I que servirà de partició entre el kodeix-hakodaixim, on estarà l'arca, i el kodeix, la part interior del Tabernacle: «Tu penjaràs el vel sota els ganxos, i portaràs l'arca del Testimoni a la part interior de la cortina separadora de l'Arca del Testimoni, i la cortina separadora dividirà per tu entre el Sant i el Sant de Sants.» (Xemot, Èxode, 26:33).
El Ramban explica que aquest ordre en particular, penjar la cortina i després portar l'arca, no s'ha de prendre de forma literal, perquè s'està referint a la «realització» del Mixcan, del Tabernacle, i no al seu «muntatge». De la mateixa manera, quan s'instrueix a Moisès per tal que posi «la tapa sobre l'arca del Testimoni al lloc més sagrat» (vers 34), no vol dir que...
Haggadà d'Altona, il·lustrada per Joseph ben David. S. XIX.
Just abans de la revelació a Sinaí, «[el nom de les quatre lletres] va dir a Moisès, «Heus ací que Jo vindré a tu en l'espessor del núvol, per tal que el poble escolti quan Jo et parli, i ells també creuran en tu per sempre» (Xemot, Èxode, 19:9).
Fins aquell moment, el Sant, beneït sigui, tan sols s'havia comunicat amb Moisès o Aaron. Però després de travessar el Mar de les canyes i el desert, al peu del Sinaí, és hora que tot el poble escolti la veu de qui l'ha tret de la terra de Mitsraïm.
Per què? Perquè els Fills d'Israel mai havien dubtat de la possibilitat de la profecia. Sabien que els patriarques, Moisès, Aaron i Miriam n'eren conductes. Però fins aquell moment, la profecia només es coneixia en forma de somnis, visions o aparicions. «Em donaré a conèixer a ell en una visió, li parlaré en somnis» (Bamidbar, Números, 12:6).
Amb Moisès, però, era...
Cremant el hamets. Autor: Zeevveez a Flickr
Un cop els Fills d'Israel travessen el Mar de les canyes, es queixen que tenen set. Després arriben a Elim, on hi havia dotze fonts d'aigua i setanta palmeres (Xemot, Èxode, 15:24-27). Des d'Elim viatgen fins al desert de Sin, entre Elim i el Sinaí.
Allà, un més just després de sortir de Mitsraïm, els Fills d'Israel al complet es queixen a Moisès i Aaron: «Si tan sols haguéssim mort per la mà del [nom de les quatre lletres] a la terra de Mitsraïm, mentre seiem al costat del pot de carn, quan menjàvem pa fins a sadollar-nos, ja que vosaltres ens heu portat a aquest desert per matar aquesta congregació sencera de gana» (Xemot, Èxode, 16:1-3).
Sense necessitat que Moisès traslladi la queixa, [el nom de les quatre lletres] avisa a Moisès: «Jo faré ploure menjar del cel; que tothom surti i reculli la seva part del dia cada dia [...] i serà que el sisè...
Photo by Tanner Yould on Unsplash
Avui en dia acostumem a veure Péssah com una festa única, que dura set o vuit dies, depenent d’on visquem. En realitat, però, celebrem dues coses ben diferents. I una de les explicacions la trobem a la cinquena alià de paraixat Bo.
Durant el Seder de Péssah una de les tradicions, alguns dirien obligacions –i alguns diríem que és una obligació fer-ho de forma constant–, és fer preguntes. Una de les preguntes típiques és la que fan els petits: i què és aquesta avodah, aquest servei, per tu? (Xemot, Èxode, 12:26). Avodah es tradueix com servei o feina, però en el sentit ritual o religiós.
Però a què es refereix, la pregunta sobre aquesta avodah? A la festa de Péssah? Doncs no. Es refereix al sacrifici de Péssah. Perquè no és el mateix. Hi ha el sacrifici de Péssah, i la festa de les matzot. I la pregunta original que apareix a la Torah, és sobre el sacrifici i sobre pintar les llindes de les portes amb la sang del sacrifici.
Sforno ens interpreta la pregunta: Què és aquest...
Al principi del capítol 8 del llibre de Xemot, [el nom de les quatre lletres] indica a Moisès que digui a Aaron que estengui el seu braç sobre els rius, canals i estanys, i que porti les granotes a la terra de Mitsraïm.
Curiosament, els mags de Faraó, com en altres ocasions, aconsegueixen replicar l'acció i fan que apareguin més granotes encara (Xemot, Èxode, 8:1-3).
Si la intenció de la plaga de les granotes era fastiguejar als egipcis, i si els mags de Faraó acabin fent aparèixer més granotes, caldria preguntar-se per què els mags acaben fent el que fan.
Sigui com sigui, amb la sobtada superpoblació d'amfibis, Faraó crida a Moisès i Aaron per demanar-los que intercedeixin amb [el nom de les quatre lletres] per tal que aparti les granotes del seu poble, i així deixarà que els Fills d'Israel marxin a fer sacrificis a Déu. Un cop Moisès intercedeix, les granotes no "es retiren", sinó que moren allà on son, creant...
Moisès és un dels paradigmes de líder que trobem a la Torah, junt amb David, o Josuè. Però per esdevenir el líder del Poble d'Israel, i encara més, per portar a un conjunt d'esclaus a esdevenir el Poble d'Israel, Moisès ha d'aprendre molt. Si recordem la seva primera conversa amb el Sant, beneït sigui, hi trobarem una de les primeres lliçons en lideratge.
Durant la revelació de l'arbust, quan el Sant, beneït sigui, indica els signes i senyals que haurà de fer davant els fills d'Israel per tal que el creguin, convertint el bastó en una serp, la seva pròpia ma leprosa i traient aigua del Riu i que es converteixi en sang (Xemot, 4:1-9).
"Moisès respongué [al nom de les quatre lletres]: 'Si us plau, Senyor meu, no soc un home de paraules, ni des d'ahir, ni des d'abans-d'ahir, ni des que Tu vas parlar per primer cop amb el Teu servidor, perquè sóc dur de boca i dur de paraula.'' Llavors [el nom de les quatre lletres]...
