Torah – Pàgina 9 – Nova Escola Catalana

La berakhà de la Xehinà

8 d'octubre de 20208 d'octubre de 2020 by Nova Escola CatalanaNo Comments

A la darrera paraixà de la Torah, Moisès entrega una berakhà a cada una de les tribus. «I de Josep va dir: Que el [nom de les quatre lletres] beneeixi el seu país amb els dons de la rosada del cel i de les aigües de sota la terra. [...] Que vingui sobre el cap de Josep i sobre la corona del separat dels seus germans.» (Devarim-Deuteronomi 33:13-16). Ens diu Moisès ben Nakhmàn que a la frase «Que estigui sobre el cap de Josep - תָּב֨וֹאתָה֙ לְרֹ֣אשׁ יוֹסֵ֔ף», la paraula תָּב֨וֹאתָה֙ [tavotah - ella vindrà/que ella vingui], en la forma femenina, significa que aquesta brakhà [traduït com a benedicció] «vindrà sobre el cap de Josep, sobre la corona del cap d'aquell que és príncep entre els germans». O per altra banda, el significat podria ser: «Que la Voluntat d'aquell que habitava a l'arbust vingui sobre el cap de Josep», amb la forma femenina tavotah referint-se a la forma masculina ratzón. És a dir,...

Menyspreu, rebuig i abominacions

25 de setembre de 202024 de setembre de 2020 by Nova Escola CatalanaNo Comments

«Però Ieixurún es va engreixar i tirava guitzes […] Va abandonar al Déu que el va crear i va rebutjar la Roca de la seva salvació» (Devarim 32:15). A la paraixà Haazinu, Moisès «canta» una poesia. I al verset que hem llegit, relata la reacció de Ieixurún, el nom simbòlic d'Israel que descriu el seu caràcter ideal: quan les coses van bé, arriba la supèrbia i el rebuig de la causa d'aquest bé. Ens diu el mestre ben Nakhmàn que la interpretació de Raixí i Abraham ibn Ezrà no és correcta, ja que descriuen «veinabel» com menyspreu o profanació, fet que causa que el Sant, beneït sigui, retiri l'ajuda i les coses bones que fins llavors havia entregat. Per què? Perquè el context no quadra. En aquesta secció de la «cançó», Moisès encara està narrant totes les transgressions d'Israel, i l'inici de la descripció del càstig no comença fins al verset 20: «Jo amagaré el Meu rostre d'ells» (R. M. ben Nachman,...

La proximitat de la teixuvà

10 de setembre de 20208 de setembre de 2020 by Nova Escola CatalanaNo Comments

«Perquè aquest manament que t'ordeno avui no està amagat de tu, ni està molt lluny de tu» (Devarim-Deuteronomi 30:11). El significat d'aquest verset és que es refereix a la Torah sencera. Però la interpretació correcta és que quan Moisès es refereix a la Torah completa, ho fa dient «cada manament que jo us he ordenat aquest dia», com a l'inici del capítol 8 d'aquest mateix llibre. Més aviat, l'expressió emprada aquí --aquest manament-- es refereix al manament de la teixuvà, del retorn, que ja s'ha esmentat als versets 1 i 2 del capítol 30 que estem comentant «i consideraràs al teu cor […] i retornaràs cap al [nom de les quatre lletres] el teu Déu», i constitueix un manament. Està en temps futur --i no en imperatiu--, és a dir aquest retorn del Poble d'Israel és una promesa (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Devarim, traduït i comentat per Charles b Chavel, p. 342). I no només no està amagat ni...

El camí de la bondat i la justícia

3 de setembre de 20203 de setembre de 2020 by Nova Escola CatalanaNo Comments

La tercera alià de la paraixà Ki-Tavó ens diu que «aquest dia [el nom de les quatre lletres] t'ordena que facis aquests estatuts i ordenances» (Devarim-Deuteronomi 26:16). Moisès ha acabat d'explicar la Torah, i de promulgar els nous manaments que el Sant, beneït sigui, li ha ordenat que declari. Per això diu «aquest dia [el nom de les quatre lletres] t'ordena que facis aquests estatuts i ordenances, perquè jo ja he completat tot el que havia de fer». I com es fan i es compleixen, aquests estatuts i ordenances? «Amb tot el teu cor i tota la teva ànima», al mateix verset. És a dir, amb tota la força del desig, amb tota la capacitat intel·lectual i amb tot l'esperit racional (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Devarim, traduït i comentat per Charles b Chavel, p. 315 i 78). I al verset següent, «heu decidit per l'Etern avui», perquè com que heu acceptat la Torah sencera sobre vosaltres, amb totes les seves interpretacions, detalls i noves promulgacions, així heu magnificat i exaltat al Sant, per tal que només el...

La mare, els pollets, el niu i la compassió

28 d'agost de 202028 d'agost de 2020 by Nova Escola Catalana1 Comment

La Torah ens diu que «Si al teu camí trobes un niu d'ocells en algun arbre, o a terra, amb pollets o amb ous, i la mare està sobre ells, no prendràs la mare amb els pollets. Deixaràs lliure la mare i [després] prendràs les cries per tu, per tal que sigui bo per tu i allarguis els teus dies» (Devarim-Deuteronomi 22:6-7). Moisès ben Nakhmàn ens diu que aquest manament està enllaçat al de «no mataràs el mateix dia a la mare i la cria [del bestiar]» (Vayikrà-Levític 22:28), perquè la raó per aquest manament és tenir compassió i no pas un cor cruel. Perquè malgrat que ens està permès matar animals per menjar, aquella persona qui sacrifica la mare i la cria el mateix dia, o agafa la mare i els pollets quan podrien volar i ser lliures, és com si extingís l'espècie (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Devarim, traduït i comentat per Charles b Chavel, p. 265). Llavors, si ens està permès sacrificar animals per menjar però la idea és que...

Les galtes, per Pinhàs

21 d'agost de 202021 d'agost de 2020 by Nova Escola Catalana1 Comment

A la tercera alià de la paraixà Xoftim es decreta que la tribu de Leví no tindrà part ni herència amb Israel, però que Israel haurà d'entregar-los certes parts dels sacrificis animals i també de productes agrícoles. «Kol-xevat Leví», tota la tribu de Leví, incloent-hi els kohanim i els leviïm, no podran tenir terres en propietat, i hauran de menjar de les ofrenes al [nom de les quatre lletres] (Devarim-Deuteronomi 18:1-4). Ens diu el Ramban que aquesta és una ordre nova, ja que durant la travessa del desert no se sacrificaven animals excepte per fer sacrificis de pau. Un cop el Poble d'Israel està a punt d'entrar a la Terra, «quan algú sacrifiqui un animal dels que t'he permès, com està dit, "llavors podràs sacrificar dels teus bovins o dels teus ovins com t'he ordenat, i els podràs menjar a les teves ciutats" (Capítol 12:21 a Devarim), hauràs d'entregar al kohén la seva part "l'espatlla, i les galtes i el quall"». Tot el que els Israelites han d'entregar als kohanim apareix a partir del verset 9 del capítol 18 de Bemidbar-Números, excepte...

Avot: capítol 1, mixnà 18

9 de juliol de 20209 de juliol de 2020 by Nova Escola CatalanaNo Comments

Introducció El Rabban Ximon ben Gamaliel d'aquesta mixnà no és el mateix Rabban Ximon ben Gamaliel que hem vist a les mixnaiot anteriors, sinó el seu besnét, el fill de Rabban ben Gamliel de Yavne. Ell va ser el patriarca després de la revolta de Bar Kokhva (132-135 EC). Va viure a la Galilea, que va esdevenir el centre del Judaisme després de la revolta. Moltes de les seves afirmacions i ensenyaments apareixen a la Mixnà. Va ser el pare de Rabí Judà haNassí, que va editar la Mixnà. Mixnà 18 Rabban Ximon ben Gamliel diu: «Sobre tres coses recolza l'univers: sobre el judici, sobre la veritat i sobre la pau; ja que s'ha dit: "Jutgeu a les vostres portes amb veritat i amb un judici pacificador" (Zacaries 8:16)». Explicació Vegeu que aquesta mixnà està molt a prop de l'estil de la mixnà 2 a l'inici del capítol. Això no és accidental. L'editor de la Mixnà va escollir començar i acabar la unitat amb un llenguatge...

Avot: capítol 1, mixnaiot 16 i 17

9 de juliol de 20209 de juliol de 2020 by Nova Escola CatalanaNo Comments

Introducció Després de completar els ensenyaments de les parelles, Mixnà Avot canvia als ensenyaments dels patriarques, els líders del Poble Jueu que eren de la família d'Hil·lel. El Rabban Gamliel de la nostra mixnà és Rabban Gamliel el vell, que era besnét d'Hil·lel. Ell va ser el patriarca durant els anys finals del Segon Temple. Ell també és el primer que va tenir el títol de Rabban, reservat només amb una sola excepció per als patriarques de la família d'Hil·lel. Una altra cosa interessant és que gairebé tota la resta del tractat Avot no empra la terminologia «va rebre d'ell/ells». Tot i que aquest canvi és significatiu, és difícil saber quina és aquesta significació. Una cosa està clara: Rabban Gamliel, la primera persona a qui s'anomena Rabban, i la primera persona a Avot que no «rep», obre una nova era en la història de la Torah Oral. Mixnà 16 Rabban Gamliel diu: «Aconsegueix-te un mestre, allunya't del dubte, no tinguis per costum separar el delme per aproximació». Explicació La...

Avot: capítol 1, mixnaiot 12, 13, 14 i 15

9 de juliol de 20209 de juliol de 2020 by Nova Escola CatalanaNo Comments

Mixnà 12 Introducció Hil·lel i Xammay, la cinquena parella, probablement us són familiars, ja que són els fundadors de les dues grans escoles, Bet Xammai (la Casa de Xammai) i Bet Hil·lel (la Casa de Hil·lel), que van iniciar una nova era en la història Jueva. Hil·lel i Xammay van viure durant el regnat d'Herodes, que va començar l'any 37 AEC i va durar fins a l'any 4 de l'Era Comuna. Hil·lel era un immigrant de Babilònia. Se'l coneix per la seva bondat i amor per la resta d'humans. Hi ha moltes llegendes sobre Hil·lel, la majoria d'elles sobre la seva gran humilitat i amor. Mixnà 12 Hil·lel i Xammay (la) van rebre d'ells. Hil·lel diu: «Sigues dels deixebles d'Aaron, estima la pau i cerca la pau, estima la gent i apropa'ls a la Torah». Explicació Segons una llegenda que trobem a Avot de Rabí Natàn, quan dos homes s'han barallat, Aaron seia amb un dels dos i li deia: «Fill meu, mira què diu el teu company!...

Avot: capítol 1, mixnaiot 10 i 11

9 de juliol de 20209 de juliol de 2020 by Nova Escola CatalanaNo Comments

Mixnà 10 Introducció Xemayà i Avtalyon, la quarta parella, van viure al final del període dels Asmoneus i cap al principi del regnat d'Herodes. D'acord amb el Talmud, ambdós eren conversos. La Mixnà conté els ensenyaments de Xemayà. Mixnà 10 Xemayà i Avtalyon (la) van rebre d'ells. Xemayà diu: «Estima el treball, odia l'autoritat, i no et facis amic del poder». Explicació A molts llocs veiem que els rabins consideraven el treball com una cosa important per al bon comportament moral. Això ho aprenem a Xemot-Èxode 20:9: «treballaràs sis dies, i al setè dia descansaràs». Tal com no treballar el setè dia és un manament, també és un manament treballar els primers sis dies. Fins i tot els adinerats haurien de treballar, perquè la inacció pot portar a la persona a la depressió i, potser, fins i tot a comportament llicenciós. Una persona no hauria de cercar posicions de superioritat sobre els altres. Tot i que la societat requereix líders, aquest lideratge pot comportar un peatge a la...