El Quòdlibet de la comunicació

El Quòdlibet de la comunicació

by Autor ConvidatNo Comments
Nota de l’Oficina del rabí Sacks El rabí Sacks z”l, beneïda sigui la seva memòria, havia preparat un cicle anual complet de les «Covenant & Conversation» per a l’any present de 5781, assentat en els ensenyaments del seu llibre «Lessons in Leadership». L’oficina del rabí Sacks tornarà a prendre el cap del fil del seu mestratge mitjançant la distribució setmanal d’aquests assaigs per tal que la gent de tot el món pugui continuar l’aprenentatge de la Torà i ser inspirat per les seves ensenyances. *** Arran d’aquesta nota, la paraixà setmanal correspondrà a la distribuïda per l’Oficina, en lloc de la decisió inicial de distribuir la paraixà equivalent de l’any passat. (Comentari a la paraixà setmanal: Toldot <Generacions> // Bereshit <En el començament> {Gènesi} 25:19-28:9) – Sisena setmana del cicle anual de cinquanta-quatre. Sabat 5 de kislev 5781 21 de novembre 2020 El Netziv (Naftalí Zvi Yehuda Berlin, 1816-1893, degà de la ieixivà de Volozhin a Bielorússia) feu una observació ben artera quan assenyalà que Isaac...
Read More
El pou i les tendes d’Isaac

El pou i les tendes d’Isaac

by Nova Escola Catalana2 Comments
Isaac és un personatge a qui em costa comprendre. Fill d'Abraham i pare de Jacob, que esdevindrà Israel, sembla que quedi una mica sense paper. Una mena de «secundari» aparent. Però en realitat no ho és pas, de secundari. Ser el fill d'un personatge de l'alçada d'Abraham no ha de ser gaire fàcil, ja que les comparacions són odioses i a vegades s'acostuma a mesurar al fill per com és el pare, per allò que els testos s'assemblen a les olles. I Isaac fa moltes coses igual que el seu pare. Va a la terra dels filisteus en època de fam; menteix sobre la seva esposa, la fa passar per sa germana i causa una situació de tensió; multiplica els seus ramats i possessions; i cava pous d'aigua. De fet, recupera els pous que va cavar el seu pare. I això segueix comportant problemes i és causa d'enfrontament amb els filisteus (Bereixit-Gènesi 26:1-21). I a mesura que l'enfrontament avança, Isaac retrocedeix i arriba a...
Read More
Trobar el perquè de la nostra vida

Trobar el perquè de la nostra vida

by Autor ConvidatNo Comments
Nota introductòria del traductor (ICB) Jonathan Sacks ha mort. El decés deix un sentiment d’orfandat. La seva paraixà setmanal era tot un deler per beure de la saviesa de la Torà i aprendre de la seva rectitud. Amb la seva absència, aquest delit s’ha estroncat i posa en qüestió el projecte de traduir al català un cicle anual complet de les «paraixot» setmanals d’un dels rabins més cultes i, intel·lectualment, més profunds. Després de pensar-hi, he pres la decisió de completar el propòsit del cicle manllevant les seves «paraixot» de l’any passat. Algunes no podran tenir la immediatesa del context d’enguany, tot i així, poden ser de gran ajut. Enmig de la diversitat fecunda de brolls interpretatius i de comportaments, el judaisme manté, de manera monolítica i radical, la creença essencial en un sol D’u, transcendent i creador de l’univers, el qual governa providencialment. D’aquesta premissa, se’n deriva que el món és, precisament, comprensible i que té, sortosament, una intencionalitat, per tant, que res...
Read More
La realitat capgirada

La realitat capgirada

by Nova Escola CatalanaNo Comments
Quan Rebeca i Eliezer es troben al pou, i ell dóna gràcies al Sant, beneït sigui, per haver-lo guiat al lloc correcte, ella torna corrents a casa i explica el que li ha passat. La Torah ens diu que el primer a córrer a trobar a Eliezer és el seu germà: Labàn. «[…] Labàn va córrer cap a l'home, a fora cap a la font. Perquè havent vist l'anell del nas i els braçalets a les mans de sa germana, i havent escoltat les paraules de sa germana, dient, "Així m'ha parlat l'home a mi", es va aproximar a l'home, que estava esperant a prop dels camells al costat de la font» (Bereixit-Gènesi 24:29-30). Quan a casa ens arriben bones notícies, com podria ser la proposta d'unió de dues famílies, és una cosa ben normal voler anar a rebre al missatger i celebrar l'ocasió. Però les aparences, en general, enganyen. I en el cas particular, recordem que estem parlant de Laban. I què...
Read More
RESPONENT A LA CRIDA

RESPONENT A LA CRIDA

by Autor ConvidatNo Comments
(Comentari a la paraixà setmanal: Vayera <I Ell va aparèixer> // Bereixit <En el començament> {Gènesi} 18:1-22:24) – Quarta setmana del cicle anual de cinquanta-quatre.) L’encet de la història de la humanitat descrit en la Torà és una corriola d’ensopegades i desenganys. D’u va donar llibertat als humans, i aquests en fan abús. Adam i Eva van menjar la fruita prohibida. Caïm va matar Abel. Abans de gaire, la violència s’enduu el món cap al Diluvi. Tota la carn de la terra es va pervertir. D’u va crear l’ordre, emperò els humans van instaurar el caos. Fins i tot, després del Diluvi, la humanitat va voler agafar el cel amb les dents quan, emportats per la supèrbia i abillats com a mestres d’obra, van voler alçar la torre de Babel , la que havia «d’haure el cel» (Bereshit11:4). Els humans deixen D’u a l’escapça, cal un caràcter nou i aquest és Abraham. D’antuvi, no tenim massa clar el propòsit de la crida...
Read More
Potser…

Potser…

by Nova Escola CatalanaNo Comments
La quarta alià de paraixat Vaierà és molt llarga. I al final s'hi narra el naixement d'Isaac, el fill d'Abraham i de Sarah: «I [el nom de les quatre lletres] va recordar Sarah com Ell havia dit, i [el nom de les quatre lletres] va fer a Sarah tal com Ell havia parlat. I Sarah va concebre i parir un fill a Abraham a la seva avançada edat, en el moment en què Déu [Elohim] li havia dit (Bereixit-Genesi 21:1-2)». De fet, han passat tantes coses als darrers capítols que gairebé ni el mateix lector se'n recorda, de la pobra Sarah! Sforno connecta el verset d'avui transportant-nos al capítol 17 (paraixat Lekh-Lekhà), quan el Sant, beneït sigui, diu a Abraham que la seva dona Sarai, a qui canvia el nom per Sarah, tindrà un fill. Però i si en comptes d'anar al capítol 17 la Torah ens està dient que hem de llegir el capítol 18, just al principi de la paraixà d'aquesta setmana?...
Read More
La Justícia no es lideratge (Noach 5781)

La Justícia no es lideratge (Noach 5781)

by Autor ConvidatNo Comments
L’elogi atorgat a Noè no té parangó a la Tanakh. Va ser, diu la Torà, «un home just, perfecte entre les seves generacions; Noè va caminar amb Déu». No es dóna cap lloança semblant a Abraham, Moisès ni a cap dels profetes. L’única persona de la Bíblia que s’acosta és Job, descrit com a «irreprotxable i íntegre ( tam ve-yashar ); temia Déu i defugia el mal» ( Job 1:1). Noè és, de fet, l’únic individu que el Tanakh qualifiquen de just (tzaddik).  Tot i això, el Noè que veiem al final de la seva vida no és la persona que vàrem veure al començament. Després de la inundació: Noè, un home del sòl, va procedir a plantar una vinya. Quan va beure una mica del vi, es va emborratxar i va jaure destapat dins la seva tenda. Ham, el pare de Canaan, va veure el seu pare nu i l’hi va dir als seus dos germans que eren fora. Però Sem i Jafet van agafar una peça de roba i la van col·locar damunt les seves...
Read More
Noè: El pacte de la vida

Noè: El pacte de la vida

by Nova Escola CatalanaNo Comments
Un cop s'acaba el diluvi, les aigües es retiren i Noè surt de l'arca amb la seva família el Sant, beneït sigui, els beneeix i els adverteix sobre què passarà si algú mata a una persona: «Qualsevol que vessi la sang d'un home, per l'home serà vessada la seva sang, perquè a imatge de Déu està fet l'home» (Bereixit-Gènesi 9:6). El comentarista de la Romanya, Sforno, explica el sentit del verset: el càstig per l'assassinat el dicta la cort aquí a la terra, i no és una retribució divina. És a dir, que són els humans els qui han de jutjar aquests crims. Per què? [qi BeTselem elohim 'asàh et haAdam - כִּ֚י בְּצֶ֣לֶם אֱלֹהִ֔ים עָשָׂ֖ה אֶת־הָאָדָֽם], perquè a imatge de Déu està fet l'home. I Sforno ens explica el verset així: «La raó per la qual Jo [Déu] exigeixo càstig per vessar la sang d'una persona però no per la sang de la resta de criatures és perquè a imatge de Déu --per...
Read More
Assumir la responsabilitat: Bereixit 5781

Assumir la responsabilitat: Bereixit 5781

by Autor ConvidatNo Comments
Si el lideratge és la solució, quin és el problema? Sobre això, la Torà no podria ser més específica. El problema és un fracàs de responsabilitat. Els primers capítols del Gènesi se centren en dues històries: la primera és Adam i Eva; la segona, Caïm i Abel. Totes dues tracten d'un tipus específic de fracàs. Primer Adam i Eva. Com bé sabem, pequen. Avergonyits i amb sentiment de culpa, s'amaguen, només per descobrir que hom no es pot amagar de Déu: El Senyor Déu va cridar a l'home: "On ets?" Ell va respondre: «T'he sentit al jardí i tenia por perquè estava nu; així que m'he amagat". I Ell va dir: "Qui t'ho ha dit que estaves nu? Has menjat de l'arbre que jo t'he manat que no mengessis? "L'home va dir: "La dona que vas posar aquí amb mi, em va donar una mica de fruita de l'arbre i jo me la vaig menjar". Llavors el Senyor Déu va dir a...
Read More
Sempre cal anar amunt

Sempre cal anar amunt

by Nova Escola CatalanaNo Comments
En aquest quart any d'estudi de les paraxiot de la Torah incorporarem a Ovadia ben Jacob Sforno, un dels grans comentaristes que va viure i treballar a la zona de la Romagna, als Estats Pontificis, sota els governs dels papes Alexandre VI i Clement VII, de les famílies Borja i Mèdici, entre d'altres. A diferència del Ramban, el comentari del Rabí Sforno tira més pel vessant del pxat, el significat literal del text... o potser no tant. A la quarta alià de Bereixit, després que el Sant, beneït sigui expulsi l'Adam de Gan Eden, l'Adam i Eva engendren a Caïm i Abel, i cadascú escull una feina diferent. Caïm es fa agricultor, i Abel escull la vocació de pastor perquè, ens diu Sforno, requeria més intel·ligència i involucrava més les facultats mentals que no pas el cultiu de la terra. Com a resultat d'aquestes eleccions diferents, cada germà acaba portant diferents ofrenes davant d'HaXem: «I va succeir al cap de molts anys, que Caïm va portar del fruit de la terra una ofrena per al [nom de les quatre lletres]. I...
Read More