Torah – Pàgina 7 – Nova Escola Catalana

La raó de les proves i l’esforç

24 de desembre de 202023 de desembre de 2020 by Nova Escola Catalana1 Comment

Els 11 germans tornen a la terra de Canaan amb notícies increïbles: Josep segueix viu. I més encara, és el virrei d'Egipte. I no només això, sinó que el mateix Faraó diu que tota la família de Josep hauria d'anar a Egipte i no patir la plaga de fam que assota la terra. Per tant, Josep va enviar a casa als seus germans amb robes noves, regals i carros, per poder fer millor el viatge cap a Egipte. En arribar-hi, els germans en bloc van donar la notícia a Jacob: «Josep viu! I també que és el governant sobre tot Egipte; però el seu cor va dubtar, perquè no els podia creure. Tot i això, quan ells li van relatar totes les paraules que Josep els havia dit, i va veure els carros que Josep havia enviat per transportar-lo, llavors l'esperit del seu [d'ells] pare va reviure» (Bereixit-Gènesi 45:26-28). El comentarista Sforno ens diu que més aviat que dubtar, el cor de...

Tres maneres d’atansar-se als somnis

18 de desembre de 202018 de desembre de 2020 by Autor ConvidatNo Comments

(Comentari a la paraixà setmanal: Miketz <Al final> // Bereshit <En el començament> {Gènesis} 41:1-44:17) – Desena setmana del cicle anual de cinquanta-quatre. De cop sobte, Josep fa un salt de la presó a primer ministre. Es tracta d’una de les transformacions més grans que recull la literatura. Quina fou l’astrugància que va portar a un estrany, llec de la cultura egípcia, a un «hebreu», a un home que jeia en una presó, abatut per una acusació falsa d’intent de violació, a esdevenir el governant de l’imperi més gran del món de l’antiguitat? Josep tenia tres dons, ben escampats per separat entre la gent, emperò ben rars de trobar de manera simultània. El primer és que somniava somnis. D’antuvi, no sabem si els seus dos somnis de jovencell -aquell en el qual els seus germans, com a garbes de blat, es prosternaven davant seu, i l’altre en el qual el sol, la lluna i onze estrelles s’arrauleixen, també, al seu davant- són...

Una cassola per a deu germans

16 de desembre de 202015 de desembre de 2020 by Nova Escola CatalanaNo Comments

Quan la fam arriba a la terra de Canaan i Jacob veu que a Egipte hi ha provisions, els recrimina als fills «Per què us mireu l'un a l'altre?» (Bereixit-Gènesi 41:1). Sforno ho compara amb un passatge del tractat Eruvin (3B): una olla de dos companys no està ni calenta ni freda. És a dir, que mentre la fam arribava, els fills de Jacob s'anaven mirant l'un a l'altre, esperant que algú prengués la iniciativa (Ovadiah ben Jacob Sforno, Commentary on the Torah, traduït i comentat per Rabí Raphael Pelcovitz, p. 225). Jacob els envia a Egipte. «I els germans de Josep -deu- van baixar a Egipte a comprar gra. Però a Benjamí, el germà de Josep, Jacob no el va enviar amb els seus germans [...] » (Bereixit-Gènesi 42:3-4). Un cop a Egipte, «Josep va veure als seus germans i els va reconèixer, però va actuar com un estrany vers ells, i els va parlar durament [...] Josep va reconèixer als seus germans, però ells no el van reconèixer a ell» (Bereixit-Gènesi 42:7-8). Fixem-nos que...

El poder de l’elogi

11 de desembre de 202011 de desembre de 2020 by Autor ConvidatNo Comments

(Comentari a la paraixà setmanal: Vayeshev <I ell va establir-se> // Bereshit <En el començament> {Gènesis} 37:1-40:23) – Novena setmana del cicle anual de cinquanta-quatre. Rubèn és la semblança del qui, tot i tenir les qualitats d’esdevenir un líder, mai no en reïx. Era el primogènit de Jacob. En el llit de mort, Jacob li diu: «Rubèn, tu ets el meu primogènit, la meva força, la primícia del meu vigor, excés de dignitat i excés de poder» (Gn. 49.3). És un encomi escruixidor que suggereix una presència física vigorosa i una aptitud de comandament. Nogensmenys, Rubèn, de jove, semblava atresorar més sensibilitat moral que tots els altres fills de Jacob. Lia era la seva mare i ell se’n va fer molt del desengany matern per no ser l’esposa favorita de Jacob. Aquesta és la primera descripció que en tenim de quan era infant: Al temps de la sega del blat, Rubèn va sortir al camp i va trobar mandràgores i les dugué a...

Transgressions i intencions

11 de desembre de 202010 de desembre de 2020 by Nova Escola CatalanaNo Comments

«I li van explicar a Tamar dient, "Mira, el teu sogre puja a Timnah a esquilar les seves ovelles". I ella va treure's el vestit de vídua, es va cobrir [el cap] amb un vel i es va cobrir la cara, i va seure al trencall que hi havia al camí a Timnah, perquè ella havia vist que Xelà havia crescut, però ella no se li havia donat per muller» (Bereixit-Gènesi 38:13-14). El comentarista romanyol, Ovadiah Sforno, ens explica el raonament de Tamar: si Judà la veu sense el vestit de vídua i li pregunta per què se'ls ha tret, ella li explicaria que ja hauria arribat el moment de fer-ho, perquè Judà li havia demanat que es mantingués com una vídua fins que el seu fill petit, Xelà, es fes gran (al verset 11), i això ja havia passat (Ovadiah ben Jacob Sforno, Commentary on the Torah, traduït i comentat per Rabí Raphael Pelcovitz, p. 207). Si llegim la seqüència següent,...

Benediccions per Hanukà

9 de desembre de 20209 de desembre de 2020 by Nova Escola CatalanaNo Comments

Demà comença Hanukà i de segur que anem tots força enfeinats i costarà un fum de fer tenir-ho tot esllestit per al vespre de demà. No sempre és evident vivint fora d'Israel arribar al dia de la celebració i disposar de tot allò que és de menester. Potser algún dels gresolets de l'any anterior s'ha trencat, potser just poques hores abans ens adonem del fet que no tindrem pas prou blens pels vuit dies, o que no tenim amb què fer-los surar. D'aquí ve la importància de preparar les celebracions amb temps, per a arribar preparats de la millor manera possible a aquestes dates tant esperades, sobretot per la mainada. Un cop ja tenim allò que necessitem arriba la qüestió principal: com encendre les llums de Hanukà i quines benediccions dir? Per a la primera pregunta hi ha diferents respostes (com gairebé sempre) segons les tradicions i costums que hom segueixi, ja sigui l'aixquenasita, el sefardita, l'italià, el...

Farem la berena! Dak Il Tas! Una cançó per Hanukà

8 de desembre de 20208 de desembre de 2020 by Nova Escola CatalanaNo Comments

El passat diumenge vam assistir de manera virtual a l'acte Kantigas de Hanuka en Djudeo-Espanyol organitzat per Israel Maya i Haham Nissim Elnekave. Realment és un goig i un plaer escoltar-los, tant per les cançons i melodies que ens ensenyen, com per la quantitat i qualitat de la tradició i costums que transmeten en cadascuna de les seves classes online. Ens va cridar l'atenció i agradar especialment una de les kantigas que van ensenyar, anomenada "Dak il Tas!". Com bé va assenyalar el Haham Elnekavé, "Cale cantar otras kantigas" i no quedar-nos sempre amb les dues o tres mateixes melodies de cada festa. A la fotografia, la nostra estimada hanukià "atramuntanada" de la Sinagoga Puig del Mercadal de Castelló d'Empúries. En Luigi Martell ha fet una adaptació catalana de Dak il Tas! Esperem que la gaudiu i la pogueu cantar en familia aquests dies de Hanukà. Farem la berena! Dak Il Tas! Farem la berena, ‘gafem els escudelons,les minyones juguem messionsper Xabbat...

Sigues tu mateix

4 de desembre de 20204 de desembre de 2020 by Autor ConvidatNo Comments

(Comentari a la paraixà setmanal: Vaixlakh // Bereshit {Gènesis} 32:4-36:53) – Vuitena setmana del cicle anual de cinquanta-quatre. Sabat 19 de kislev 5781 5 de desembre 2020 Sovint he raonat que l’episodi que enforma el nom del nostre poble jueu -quan Jacob lluita, amb un adversari desconegut i rep el nom d’Israel- és essencial per entendre què és ser jueu. Ara, a l’encop, dic que el relat és igualment essencial per entendre què és ser capdavanter. Hi ha teories diverses per tal de posar nom a «l’home» que, de nit, va lluitar amb el patriarca. La Torà l’anomena «home». El profeta Osees l’anomena «àngel». Els Savis diuen que fou Sammael[1], l’àngel de la guarda d’Esaú i una força del mal [2]. Jacob tenia la certesa que era D’u. «Jacob va anomenar el lloc Fanuel» perquè «És perquè vaig veure D’u fit a fit i, tot i així, la meva vida es va salvar» (Gn. 32:31). Al meu entendre, el passatge anterior només el podrem entendre plenament...

Trenelles en regal per Hanukà

2 de desembre de 20202 de desembre de 2020 by Nova Escola CatalanaNo Comments

UNA RECEPTA D'EN LUIGI MARTELL Fa dècades que a ca nostra recuperem receptes que pervenen de receptaris familiars, d’anotacions, de plaguetes personals o bé de receptaris familiars d’altri i de retalls de premsa amb autoria o sense. Avui volem compartir amb vosaltres aqueixos petits tresors de la nostra rebosteria familiar que fem sobretot per Hanukà, si bé també en podríem fer per Roixaxannà i per Purim. Les trenelles són uns bunyols de pasta tovada, fregides i banyades dins regal*, les quals, a ca nostra, gairebé sempre fan part de les gormanderies fregides que preparem durant els vuit dies de Hanukà. Resultat, una delícia per als ulls i per a les papil·les gustatives! Ingredients: Per al regal***: 2 gots de sucre1 got d'aigua3 rodelles de llimona amb clovella2 rodelles de taronja amb clovella1 branquilló de canyella (opcional)2 cullerades de mel (opcional) Elaboració: Posem dins una petita casserola l'aigua amb el sucre i les rodelles de llimona i taronja amb clovella.Fem bullir el tot fins a tant que espesseirà...

Llum en temps llòbrecs

27 de novembre de 202027 de novembre de 2020 by Autor ConvidatNo Comments

(Comentari a la paraixà setmanal: Vaïetsè <I ell va sortir> // Bereshit <En el començament> {Gènesis} 28:10-32:3) – Setena setmana del cicle anual de cinquanta-quatre. Sabat 12 de kislev 5781 28 de novembre 2020 Què fa que sigui Jacob, i no pas Abraham ni Isaac ni Moisès, el qui es consideri com a pare del poble jueu? Quina és la raó? Nosaltres ens anomenem «la congregació de Jacob», els «fills d’Israel». Jacob, a qui D’u va donar el nom d’Israel, és l’home de qui portem el nom. Però ell no va començar la travessia del poble jueu; fou Abraham. Però Jacob tampoc no va haver d’enfrontar-se a una prova tan dramàtica com el sacrifici d’Isaac. Però Jacob tampoc no va treure el poble d’Egipte ni ens va lliurar la Torà. És ben cert que els seus fills romangueren fidels a la creença divina, a desgrat d’allò que va succeir amb els fills d’Abraham i d’Isaac. Tanmateix, aquest fet ens porta a una pregunta...