Contra els seus déus

El que està en joc en aquesta confrontació és la diferència entre el mite, en què els déus són mers poders a dominar, propiciar o manipular, i el monoteisme bíblic, en què l’ètica (justícia, compassió, dignitat humana) constitueixen el punt de trobada entre Déu i la humanitat.

Vaierà: El Déu Que Actua a la Història

Quan hi havia productes en abundància, els déus mostraven el seu favor. Els déus eren la natura personificada. Mai abans no havia intervingut Déu en la història, per a rescatar un poble de l’esclavitud i establir-los en el camí cap a la llibertat. Va ser una revolució, alhora política i intel·lectual.

Vayekhi: El futur del passat

Només podem canviar el món si podem canviar-nos nosaltres mateixos. Per això, el llibre de Gènesi finalitza amb la història de Josep i els seus germans. Explica a escala individual la història que el llibre d’Èxode explica a escala nacional. Israel es fa càrrec de la tasca de transformar la visió moral de la humanitat, però només pot fer-ho si els jueus individuals, dels quals els precursors eren els fills de Jacob, són capaços de canviar-se.

Vaigaix: El meu pare m’estima?

Com es va sentir Isaac cap a Abraham, sabent que havia aixecat un ganivet per sacrificar-lo? Com se sentia Jacob cap a Isaac, sabent que li agradava Esaú més que ell? Com es van sentir els fills de Leah sobre Jacob, sabent que estimava més Raquel i als seus fills? El meu pare de veritat m’estima? – Aquesta és una pregunta que sentim que deu haver sorgit en cadascun d’aquests casos.

Mikets: L’Universal i el Particular

El judaisme era i segueix sent únic en la seva combinació d’universalisme i particularisme. Creiem que Déu és el Déu de tota la humanitat. Va crear-ho tot. És accessible per a tothom. Ell es preocupa per tots. Ha fet un pacte amb tots. Tanmateix, també hi ha una relació amb Déu que és exclusiva del poble jueu.