Torah – Pàgina 10 – Nova Escola Catalana

Corakh: les tendes de la buidor

26 de juny de 202026 de juny de 2020 by Nova Escola CatalanaNo Comments

En plena rebel·lió, Moisès intenta fer entrar en raó a Corakh, a Datàn i Abiram, que com a bons rebels, es planten a l'entrada de les seves tendes i mantenen la seva posició (Bamidbar-Números 16:8-27). En veure que Corakh aconsegueix reunir tota la comunitat [כָּל־הָ֣עֵדָ֔ה, kol-ha'edàh i no kol-'am Israel o kol-bnei Israel], [el nom de les quatre lletres] avisa a Moisès i Aaron que se separin d'aquella comunitat, per tal de consumir-la en un instant. Immediatament, Moisès i Aaron es llencen amb el rostre a terra, implorant que no s'extermini a tota la comunitat per la transgressió d'un sol home. Però el Sant, beneït sigui, tampoc cedeix terreny i demana a Moisès que avisi a la comunitat que s'apartin de les tendes de Corakh, Datàn i Aviram. Així que Moisès, i els ancians, tornen a intentar convèncer als rebels que entrin en raó. Hom podria preguntar-se, si tot el Poble d'Israel al complet no participa en aquesta rebel·lió contra Moisès, per...

Beha’aloteha: el primer segon Pessakh

12 de juny de 202012 de juny de 2020 by Nova Escola CatalanaNo Comments

Un cop ha passat tot un any des que els Bnei Israel surten de Mitsraïm, toca recordar aquesta sortida. I per això es donen les instruccions precises de celebrar Pessakh al seu moment assenyalat, segons totes les seves lleis i segons totes les seves normes (Bamidbar-Números 9:2-3). Raixí ens diu que «segons totes les seves lleis» es refereix a les lleis "de" l'animal mateix, és a dir que ha de ser un xai sense defecte, mascle i d'un any, i «segons totes les seves normes» es refereix a les lleis "sobre" l'animal, però que surten en algun altre lloc. I Ramban ens diu que aquesta segona frase és un error de transcripció, i que cal reinterpretar (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Bamidbar, traduït i comentat per Charles b Chavel, p. 82). Les lleis que s'apliquen "a" l'animal del sacrifici es descriuen a Xemot-Èxode 12:5, i les lleis "sobre" l'animal són que rostir al foc, amb el cap i les potes i les entranyes apareixen al verset 9. D'altra banda, les lleis "fora" de l'animal són l'obligació de menjar matzà [la primera...

Ruth: entrega, recepció o acceptació de la Torah

31 de maig de 202031 de maig de 2020 by Nova Escola CatalanaNo Comments

«El profeta Samuel va escriure el seu propi llibre, el dels Jutges i el de Ruth» (Bava Batra 14b). Raixí ens diu que Samuel va escriure el llibre dels Jutges, que conté l'història del poble Jueu just abans de la seva època (de Samuel), i el llibre de Ruth, que relata una narrativa que s'esdevé en aquella època: «וַיְהִ֗י בִּימֵי֙ שְׁפֹ֣ט הַשֹּׁפְטִ֔ים - En els dies que governaven els jutges» (Ruth 1:1). Midraix Lekakh Tov ens diu que Samuel va escriure el llibre de Ruth per traçar el llinatge de David, fill d'Ixai, i legitimar-lo no només com a rei, sinó també legitimar la seva judeïtat, ja que Ruth, besàvia de David, era Moabita, un dels pobles que no tenen permesa l'entrada (o la conversió) al Poble d'Israel. Que hi hagi un midraix que ens digui que es va haver d'escriure un llibre, per tal de legitimar el llinatge del rei que, contra el desig del Sant, beneït sigui, decideix «subvertir» la narrativa del...

Behar-Bekhucotai: tothom ha de posar de la seva mà

15 de maig de 202015 de maig de 2020 by Nova Escola CatalanaNo Comments

En aquesta paraixà es relata el procés d'una persona que cau en desgràcia i necessita vendre propietats. La Torah explica en cada cas com s'ha de fer la venda i com es pot «rescatar» la propietat. Un dels exemples és algú que passa per dificultats: «Si un dels teus germans, passant per dificultats, acaba sota la teva autoritat, acull-lo com a un foraster i a un resident, perquè visqui amb tu» (Vayicrà-Levític 25:35). Rabí Moisès ben Nakhman ens diu que és un manament positiu ajudar a aquestes persones, siguin parents o no jueus residents entre el Poble d'Israel. Generalment, es tradueix «ger veToixav vakhai imakh» com «un foraster i a un resident, perquè visqui amb tu». Però segons els rabins, el sentit del verset seria el següent: «[I si un dels teus germans, passant per dificultats…] acull-lo», i [tu també hauràs d'acollir] a un foraster i a un resident», per tal que cada un d'ells «visqui amb tu» (R. M. ben Nachman, Commentary...

Emor: la importància d’allò que diem

8 de maig de 20208 de maig de 2020 by Nova Escola CatalanaNo Comments

Una de les instruccions que dóna HaXem és, com no podria ser d'altra forma, que complim els seus manaments. «Compliu fidelment els meus preceptes. Jo sóc [el nom de les quatre lletres]» (Vaikrà 22:31). I no només això. També «No profaneu el Meu sant nom, per tal que sigui santificat entre els fills d'Israel, Jo [el nom de les quatre lletres] que us santifico. Jo que us vaig treure de la terra de Mistraïm per ser el vostre Déu, Jo [el nom de les quatre lletres]» (Vaikrà 22:32-33). Aquesta secció està just després de la part en què HaXem parla a Moisès i li diu que parli a Aaron i els seus fills i a tots els Fills d'Israel per tal d'instruir-los en com funcionen els sacrificis votius i voluntaris. A tots se'ls diu que han de ser curosos amb les ofrenes, que no han de tenir cap defecte, que es facin al seu temps, per exemple respectant els set dies després de néixer de l'animal (verset 27), i que no se sacrifiqui l'animal el mateix dia...

Tatzrià: què passa quan no complim la nostra tasca

24 d'abril de 202024 d'abril de 2020 by Nova Escola CatalanaNo Comments

«I va parlar [el nom de les quatre lletres] a Moisès i a Aaron, dient: "Quan vingueu a la terra de Canà que us entrego en possessió i posi la plaga de lepra en alguna de les cases d'aquesta terra..."» (Vaikrà-Levític 14:34). «I posi». Qui? El Sant, beneït sigui. Moisès ben Nakhman ens diu que aquesta plaga o càstig no és un acte de la natura, sinó que és la mà de Déu qui la causa. Quan tot el Poble d'Israel es dedica a Déu, el Seu esperit sempre està sobre ells. Però quan algú comet transgressió, li apareix una deformitat a la seva carn, o als seus vestits, o a casa seva, revelant que Déu l'ha deixat de costat. Però és una cosa que tan sols s'esdevé a la Terra d'Israel. Però no per ser una llei sobre la conducta personal lligada a la terra (Kidduixin 36b-37a), sinó perquè és només on resideix la presència del Nom allà on la Seva mà indica les transgressions de...

Avot: capítol 1, mixnaiot 8 i 9

22 d'abril de 202022 d'abril de 2020 by Nova Escola CatalanaNo Comments

Mixnà 8 Introducció La mixnà conté els ensenyaments de Yehudà ben Tabbay, el primer savi de la tercera «parella». El tema del seu ensenyament és l'actitud correcta d'un jutge amb els litigants que el visiten. Mixnà 8 Yehudà, fill de Tabbay, i Ximon, fill de Xatah, (la) van rebre d'ells. Yehudà, fill de Tabbay, diu: «No et facis a tu mateix advocat de jutges. I quan els litigants estiguin davant teu, els consideraràs com a culpables. I quan se n'hagin anat del teu davant, els consideraràs [als dos] com a innocents, quan hagin acceptat la condemna». Explicació Yehudà ben Tabbai ensenya tres coses sobre l'actitud d'un jutge. La primera és que no hauria d'inclinar-se per cap de les dues bandes. Si un dels litigants no fa la millor reclamació que pugui, el jutge no té autorització per fer-la en nom seu. En altres paraules, el jutge no pot prendre la part de l'advocat, però ha de jutjar basat en les reclamacions que s'hagin fet. Cal notar que...

Avot: capítol 1, mixnaiot 6 i 7

22 d'abril de 202022 d'abril de 2020 by Nova Escola CatalanaNo Comments

Mixnà 6 Introducció Aquesta mixnà comença els ensenyaments de la segona «parella». Vegeu de nou l'alta concentració d'estudi i continuació de la tradició, punts que ja hem vist en mixnaiot prèvies. Mixnà 6 Yehoixua, fill de Perahyà, i Nittai l'Arbelita (la) van rebre d'ells. Yehoixua, fill de Perahyà, diu: «Fes-te un mestre, aconsegueix un company, i jutja cada home pel costat bo». Explicació Els tres ensenyaments de Yehoixua ben Perahyà tenen un factor comú: es dediquen a la forma correcta de socialitzar d'una persona amb altres humans. Una persona no s'hauria d'aïllar, ja que això pot comportar a problemes morals o desassossec. Per tal d'assolir això, la persona ha de fer tres coses: 1) trobar un mestre que li ensenyi Torah; 2) buscar-se un company; 3) mantenir una actitud positiva en les interaccions amb els altres. 1) Quan la Mixnà diu que hom ha de buscar-se un mestre, es refereix a un mestre fixe amb qui pugui mantenir una relació a llarg termini. Aquest mestre, idealment, se suposa...

Avot: capítol 1, mixnaiot 4 i 5

22 d'abril de 202022 d'abril de 2020 by Nova Escola CatalanaNo Comments

Mixnà 4 Introducció Després de l'ensenyança d'Antigonós de Sokhó, la mixnà comença amb un període de la història Jueva que es coneix com «de les parelles». Hi ha cinc «parelles» de Savis que es comenten al nostre capítol, començant en aquesta mixnà i continuant fins a la mixnà quinze. La parella final són Hil·lel i Xammai. Hem de subratllar la importància del concepte de Savi i de l'aprenentatge d'un Savi en aquesta mixnà i a tot el capítol. Les «parelles» van viure en el període entre la revolta Macabea (167 AEC) fins a unes dues generacions abans de la destrucció del Temple, que va ser al 70 EC. Aquesta va ser una època en què molts Jueus van ser influenciats per la cultura Hel·lenística. També va ser un període en què es van formar moltes sectes, incloent-hi els Saduceus i probablement els Essenis (i també la secta del Mar Mort, que eren probablement Essenis). Probablement, també va ser el període en què van...

Avot: Capítol 1, mixnaiot 1 a 3

20 d'abril de 202022 d'abril de 2020 by Nova Escola CatalanaNo Comments

Mixnà 1 Introducció Avot comença traçant la transmissió de la Torah i conté tres dites pels Savis de la Gran Assemblea. Mixnà 1 1) Moisès va rebre la Torah al Sinaí i la va transmetre a Josuè. Josuè als ancians, i els ancians als profetes. i els profets la van transmetre als homes de la Gran Assemblea. 2) Ells van dir tres coses: «Sigueu prudents en el judici. Feu pujar molts de deixebles. Feu una tanca a la Torah». Explicació Una de les creences bàsiques del Judaisme està relacionada amb aquesta mixnà: que Moisès va rebre una Torah oral junt amb la tradició escrita i que hi ha una cadena ininterrompuda que connecta els Rabins amb la revelació al Sinaí. Per tant la Torah oral, observada i estudiada durant el temps de la Mixnà (i també en les següents generacions) no és la creació d'éssers humans, sinó que és d'origen diví com ho és la Torah escrita. Aquesta és una afirmació important, sobre la qual s'han escrit molts i molts...