Dos jueus, tres opinions

El judaisme, tan sovint capdavanter en el canvi social, està cridat a organitzar-se cap a qui el desconeix de manera no excloent, no oficialista i transparent. Però també permeable al moviment del temps que desplega, de manera sorprenent, el misteri d’un coneixement que està viu i que es transforma.

Les mitsvot com a motor de transformació

Repetir, un any rere l’altre, un sol manament ens pot ensenyar que el gest de donar un entrepà a algú que viu al carrer, veure-li la mirada i l’expressió de la cara, ens obre el cor i fa que ens ocupem de les necessitats d’un grup de persones que no té accés als recursos bàsics de menjar i sostre.

El Déu no existent i la necessitat de servir-lo

Quan mirem dins la Torà, no hi trobem cap indicació que Déu «sigui» o que Ell sigui perfecte. Tanmateix, Ell sempre està en moviment. Canvia d’opinió, es penedeix del que va fer, s’enfelloneix i fa coses que són realment inquietants i, tot sovint, irritants! Això està lluny de ser perfecte.

És l’hora d’alliberar el judaisme

El que hem de fer es buscar el judaisme com era en la seva forma embrionària, abans que se solidifiqués en l’halakhà que avui coneixem. Cal que tornem a aquestes grans idees amb la seva diversitat d’opinions i les desenvolupem de manera que puguin respondre a les necessitats espirituals variades de l’home modern, i inspirar la seva ànima.

La conversió no és una qüestió d’halakhà

Hem de recordar que sense un fort component religiós, la conversió és una farsa, igual com seria absurd afirmar que, per contra, algú que estigui totalment compromès amb les mitzvot de la Torà i viu en el seu esperit no hauria de ser considerat part del poble jueu. Ell o ella és, però no sabem exactament per què o com. Necessitem ambdós components, religió i nació, però no sabem entendre com es relacionen entre ells.