Les lleis per kaixeritzar utensilis per Pessakh

by Autor ConvidatNo Comments
El següent text és una adaptació de l'article «The Laws of Koshering Vessels for Pesach», publicat originalment a Halacha yomit el dia 25 de març del 2019. No es poden fer servir utensilis que s'hagin emprat per cuinar khamets o on s'hi ha servit khamets calent, ja que han absorbit el sabor del khamets. Per tant, de la mateixa forma que separem entre utensilis de carn i de llet durant tot l'any, cal separar entre els utensilis que fem servir durant l'any i els nostres plats i elements de cuina de Pessakh. Com que les lleis per kaixeritzar utensilis de cuina per Pessakh són difícils, tant en la perspectiva pràctica com en la halàkhica, Maran Rabbeinu Ovadia Yosef zt''l les ha ordenat per nosaltres de forma clara i concisa, en els seus discursos com en les seves obres. Avui en dia, que vivim en una època d'abundància, gràcies a Déu, la majoria de la gent disposa d'un joc especial de cuina per Pessakh, pel que no cal que kaixeritzin els seus plats per la festa, a banda dels marbres i superfícies de...
Read More

Les lleis de Khamets i Kitniot (llegums) de Pasqua 5779 (2019) – correcció de Maran zt”l

by Autor ConvidatNo Comments
El següent text és una traducció de l'article «The Laws of Chametz and Kitniyot (Legumes) on Pesach-5779- Maran zt”l’s Correction», publicat originalment a Halacha yomit el dia 24 de març del 2019. La Torà, a Xemot 13:7, ens explica coses sobre la festa de Pasqua: «menjareu matzot [pans àzims] durant set dies; i no es veurà pa llevat, ni s'haurà de veure llevat a tot el teu territori». El llevat que prohibeix la Torà es produeix per la combinació, durant el temps suficient, de farina de grans amb aigua; això fa que la composició interna de la farina «llevi». Des del moment en què la mescla comença a llevar, es considera «khamets», el qual està prohibit per a consum o benefici [econòmic] durant Pasqua, i també està prohibit per als jueus tenir en possessió khamets durant Pasqua. Kitniot L'arròs i altres llegums [kitniot], incloent-hi els pèsols i les mongetes, estan permeses durant Pasqua, ja que la prohibició de khamets només aplica als grans, i els llegums no estan classificats com «gra»....
Read More

Algunes lleis del kadix

by Nova Escola CatalanaNo Comments
A més de la recuperació del llegat històric cultural i litúrgic de les comunitats jueves catalanes i fer que torni a brillar la llum de la Torà que, fa més de sis-cents anys emanava des de terres catalanes, a la Nova Escola Catalana també estudiem Torà i tot el que l'envolta de forma diària. Avui volem parlar-vos de la pràctica més estesa de dol, que és la recitació del kadix. De kadixim n'hi ha de diferents menes. Alguns, com el khatsi kadix, es fan servir per marcar els punts intermedis de la tefilà; alguns només es reciten després de fragments del Talmud, com el kadix de rabanan. També hi ha el kadix complet (o titkabal), que es recita en acabar cada amidà. Però el kadix de dol és, com dèiem, la pràctica més estesa en el procés de dol de les persones jueves. Les lleis per recitar-lo són relativament fàcils. Es necessiten un mínim de 10 persones jueves --10 homes segons la visió ortodoxa--, i els dolents l'han de dir com a mínim un cop al...
Read More

Exempt no vol dir prohibit

by Nova Escola Catalana2 Comments
MIXNÀ: Les dones, els esclaus i els menors, que tenen obligacions paral·leles en diversos manaments, estan exempts de recitar el Xemà i dels tefilín --filactèries--, però estan obligats a fer les mitsvot de resar, mezuzà i la benedicció després del menjar. La guemarà explica aquestes exempcions i obligacions (Talmud Bavli, Berakhot 20a-20b). Al tractat de Berakhot, final de la pàgina 20a i gairebé tota la 20b, es descriuen gran part de les raons per les quals les dones estan exemptes de certes mitsvot --manaments de la llei jueva. En concret, dones esclaus i nens estan exempts dels manaments positius que s'han de fer en uns moments concrets, o que tenen relació directa amb els temps del dia i de la nit (Talmud Bavli, Berakhot 20b). Per exemple, el Xemà es recita un mínim de dos cops: a l'aixecar-nos [al matí] i en ajeure'ns [al llit a la nit]. Els tefilín o filactèries, les tires de cuir negre que serveixen per lligar unes...
Read More

L’ordre d’encendre les espelmes de khanucà en xabat

by Nova Escola CatalanaNo Comments
Les discussions entre Hil·lel i Xammai --qui les hagués pogut viure-- són potser les més famoses d'entre tots els rabins. En el cas de khanucà, no trenquem la norma. Els dos savis tenen visions oposades. Per Xammai, comencem encenent vuit espelmes, i cada dia n'encenem una menys. Els rabins del Talmud, al tractat Xabat (p. 21B), expliquen que per Xammai, entre altres coses, així comptem els dies que falten. El primer dia en queden vuit, el segon dia set, i així fins al darrer. Per Hil·lel, la cosa va al revés. Comencem encenent una sola espelma, i cada dia n'afegim una més. L'explicació que se'ns dona és que Hilel diu que, en qüestions de queduixà --santedat--, sempre cal augmentar i mai minvar. Per això, i perquè l'halakhà --la llei-- segueix la casa de Hil-lel, comencem amb poc i acabem amb la khanuquia --un canelobre amb vuit o nou suports-- resplendent. Què passa quan arriba el divendres de Khanucà? Què s'encén primer, les espelmes...
Read More