La venda del Khamets, explicada

La venda del Khamets, explicada

by Autor ConvidatNo Comments
El següent text és una traducció de l'article "Sale of Hamets explained" escrit per Rabí Haim Ovadia, de Torah ve Ahava. Pregunta: com funciona la venda de Khamets ? Resposta: hi ha moltes opinions sobre la forma correcta de vendre Khamets. D'una banda hi ha aquells que diuen que la venda del Khamets és una mesura d'emergència, reservada només per quantitats comercials de Khamets que no es poden consumir abans de Pessakh. Segons aquesta aproximació, una família normal no hauria de vendre el seu Khamets, sinó consumir-ne el màxim abans de Pessakh i llençar la resta. A l'altra banda hi ha aquells que volen assegurar la validesa de la venda del Khamets, que deixen grans quantitats de Khamets dins de neveres i congeladors separats, per demostrar que la venda no és només una mesura d'emergència. Per tal d'entendre aquestes diferències i respondre la pregunta, cal viatjar enrere en el temps. La primera menció a la venda de Khamets és, en efecte, per una...
Read More
Caixeritzar plats en temps moderns

Caixeritzar plats en temps moderns

by Autor ConvidatNo Comments
El següent text és una traducció de l'article "Koshering Dishes in Modern Times" escrit per Rabí Haim Ovadia, de Torah ve Ahava. El requeriment de fer els plats caixer s'esmenta originalment en tant a plats saquejats de no jueus en temps de guerra. Es basa en la noció que els plats absorbien el sabor del menjar no caixer. Si es feien servir sense caixeritzar, el sabor traspassaria dels plats al menjar i el faria no caixer. Hi ha una norma simple que regeix el procés de caixeritzar plats: «exsuda de la mateixa manera que absorbeix». El significat d'aquesta norma és que si un plat es fa servir per bullir líquids, el sabor s'ha d'extreure del plat fent servir aigua bullent. Si es fa servir directament sobre el foc, s'ha d'escalfar, buit, a temperatura elevada. Hi ha una discussió extensa en la literatura a halàkhica en els detalls d'aquest requeriment, però tots depenen de l'assumpció que el plat absorbeix el sabor del menjar...
Read More
El dejú del dia 10 de Tevet

El dejú del dia 10 de Tevet

by Nova Escola Catalana1 Comment
El següent text és una adaptació de l’article «The fast of the tenth of Tevet», publicat originalment a Halacha yomit el dia 27 de desembre del 2017, amb notes de «The laws of fasts», publicat originalment a Yeshivat Har Etzion i «Tenth of Tevet - Asarah B’Tevet » publicat a Jewish Virtual Library. Avui és el dia 10 del mes de Tevet, en què se celebra dejú públic. En aquest dia, el rei de Babilònia va rodejar la ciutat de Jerusalem amb la intenció de destruir-la, com està escrit al capítol 24 del llibre d'Ezequiel: "La paraula d'haXem va venir a mi en el desè mes del novè any en el desè dia del més dient, 'Fills d'Adam [o persones], escriviu per vosaltres el nom d'aquest dia, l'essència d'aquest dia, perquè en l'essència d'aquest dia el rei de Babilònia va iniciar el setge de Jerusalem". Per tant, nosaltres fem dejú en el dia 10 de Tevet per tal d'humiliar els nostres...
Read More

Ha-melekh ha-kadoix: addicions a l’Amidà durant els 10 dies de teixuvà

by Nova Escola CatalanaNo Comments
El següent text és una adaptació de l'article «Ha’Melech Ha’Kadosh», publicat originalment a Halacha yomit el dia 2 d'octubre del 2019. La Gemarà (Berakhot 12b) diu: "Rabba bar Hinena va dir en nom de Rav: durant tot l'any, hom recita les benediccions "Ha-el ha-kadoix" i "Melekh Ohev Tsedakà u-mixpat" mentre que durant els 10 dies entre Roix HaiXanà i Iom Kipur, quan es reciten "Ha-melekh ha-kadoix" i "Ha-melekh ha-mixpat". Això vol dir que durant els 10 dies de penediment, la conclusió de les benediccions respectives és "Ha-melekh ha-kadoix" i "Ha-melekh ha-mixpat". Raixí explica que "Ha-melekh ha-kadoix" es refereix al fet que HaiXem demostra el seu regnat jutjant a tota la creació i, per aquesta raó fem aquesta menció durant l'amidà. Si hom està recitant l'Amidà i, en arribar a la meitat, no està segur/a si ha recitat "Ha-melekh ha-kadoix" o "Ha-El ha-kadoix", segons Maran Rabbeinu Ovadia Iossef zt''l, cal assumir que s'ha recitat de la forma en què s'acostuma a recitar durant la resta de l'any i, per tant, cal tornar a repetir l'Amidà des del principi. Si hom acaba la benedicció dient "Ha-El ha-kadoix" i s'adona de l'error en el temps que es triga a dir les...
Read More
El disset de Tamuz

El disset de Tamuz

by Nova Escola Catalana1 Comment
El següent text és una adaptació de l'article «The Seventeenth of Tammuz», publicat originalment a Halacha yomit el dia 11 de juliol del 2017, amb notes de «The laws of fasts», publicat originalment a Yeshivat Har Etzion. El dejú del dia disset de Tamuz El profeta Zacaries, al verset 19 del capítol 8, diu: «Així diu [el nom de les quatre lletres], Déu de les hosts: el quart, cinquè, setè i desè dia de dejú seran festes de goig i d'alegria per la casa de Yehudà. Estimeu només la veritat i la pau». Els nostres savis, al tractat Roix HaiXanà 18b, expliquen que «el quart dia de dejú» es refereix al dia disset del mes de Tamuz, ja que Tamuz és el quart més si comptem des de Nissàn, que és el primer més del calendari segons la Torà. El «cinquè dia de dejú» és el del dia nou d'Av, perquè Av és el cinquè mes quan comptem des de Nissàn. El «setè dia de dejú» és el Dejú de Guedàlia, que cau en...
Read More
Dones i pregària

Dones i pregària

by Autor ConvidatNo Comments
El següent text és una adaptació de l'article «Women and prayer», publicat originalment a Halacha yomit. El Talmud (Berakhot 20b) indica que les dones estan obligades a la mitsvà de resar. La Guemarà explica que, malgrat que sembli que hi ha raons suficients per declarar que les dones estan exemptes, ja que la mitsvà de la pregària és una mitsvà positiva lligada a un temps determinat, malgrat això, les pregàries impliquen demanar la misericòrdia divina d'HaiXem, cosa que les dones també necessiten, i per tant, elles estan obligades a resar. I també per això, de fet, es considera que la pregària no és una mitsvà positiva lligada a un temps determinat. En aquest context, «pregària» es refereix a l'Amidà. Els Poskim no es posen d'acord en l'explicació de la Guemarà anterior. Alguns diuen que, com que les dones tenen la mateixa obligació que els homes pel que fa a la mitsvà de resar, i com a mínim han de fer-ho cada dia, a Xaharit --al matí-- i a Minkhà --a la tarda. D'altres, però, diuen que...
Read More
La mitsvà de comptar l’òmer

La mitsvà de comptar l’òmer

by Autor ConvidatNo Comments
El següent text és una adaptació dels articles «The Mitzvah of Counting the Omer» i «One Who is Unsure Whether or Not One Has Counted the Omer», publicats originalment a Halacha yomit. La Torà ens diu «I comptareu per vosaltres, des del dia següent al xabat, des del dia en què es porta l'ofrena agitada de l'òmer, set setmanes completes seran» (Vaicrà-Levític 21:15). Els savis, al tractat Menakhot 65b del Talmud, ens expliquen que «el dia següent al xabat» es refereix al dia següent al primer dia de Pessakh, que és dia festiu --el dia següent al dia de Pessakh, que també es coneix com a xabatón--, pel que a la nit següent del primer dia de Péssakh, després d'Arvit, comencem a comptar l'òmer. És una mitsvà toraítica comptar l'òmer des del dia 16 de Nisan fins al final de les set setmanes, és a dir durant 49 dies. Autor: Teo Crazzolara Comptar l'òmer: una mitsvà toraítica o rabínica? Tot i això, la Torà també ens diu «I comptareu per vosaltres set setmanes, d'ençà que la falç comença a segar les espigues començareu a comptar aquestes...
Read More
Kaixeritzant una cuina de gas

Kaixeritzant una cuina de gas

by Autor ConvidatNo Comments
El següent text és una adaptació de l'article «Koshering a gas stovetop», publicat originalment a Halacha yomit el dia 28 de març del 2019. Pregunta: quina és la forma adient de kaixeritzar una cuina de fogons de gas? De forma similar, es permet posar pa a sobre dels fogons durant l'any? Resposta: ja hem explicat abans que qualsevol utensili de cuina que es vulgui fer servir per Pessakh, i que s'hagi emprat per cuinar-hi khamets durant l'any, s'ha de kaixeritzar. La forma de fer-ho varia segons el mètode d'absorció. Per exemple, una olla on s'hi hagi fet sopa amb khametz --pasta de sopa--, s'ha d'immergir dins una olla més gran, plena d'aigua bullent al foc, de la mateixa forma que ha absorbit el sabor del khamets, l'alliberarà a l'aigua bullent. Sobre les reixetes de ferro o d'acer que hi ha al voltant dels fogons, el Ramà (capítol 451, secció 4) escriu: «una reixeta requereix Libún». Això vol dir que la forma de kaixeritzar les reixetes és passar-les pel foc fins que es tornin vermelles. El Magen Avraham explica que com...
Read More

Kaixeritzant un forn per Pessakh

by Autor ConvidatNo Comments
El següent text és una adaptació de l'article «Koshering an oven for Pesach», publicat originalment a Halacha yomit el dia 27 de març del 2019. Pregunta: Es pot kaixeritzar el forn d'una casa per Péssakh? Resposta: Maran zt''l parla d'aquest tema en diferents de les seves obres (entre d'altres, Yabia Omer, Vol. 5, Yore De'ah, capítol 7) i és un tema halàkhicament complex per diferents raons. Quan es cuinen coses en un forn, el menjar allibera vapor que s'absorbeix per les parets del forn, i a la següent vegada que es fa servir el forn, el sabor d'aquest vapor s'allibera i passa al menjar que es cuina. Per tant, és obvi que hom no pot fer servir el mateix forn per cuinar carn i làctics durant l'any, excepte si es kaixeritza entre el seu ús amb carn i el seu ús amb làctics. De forma similar, tal com hem explicat, la forma de kaixeritzar qualsevol utensili que absorbeix sabors és la mateixa forma en què s'absorbeixen els sabors, ja que la norma diu «de la mateixa forma que absorbeix, allibera»....
Read More

Les lleis per kaixeritzar utensilis per Pessakh (continuació)

by Autor ConvidatNo Comments
El següent text és una adaptació de l'article «The Laws of Koshering Vessels for Pesach - claning the refrigerator», publicat originalment a Halacha yomit el dia 26 de març del 2019. Ja hem explicat que, per Pessakh, cal emprar utensilis de cuina que no hagin absorbit khamets, siguin nous o que s'hagin kaixeritzat per Pessakh. La forma usual de fer-ho és de la mateixa manera en què es fa servir. Kaixeritzant plats En tant a plats i bols que fem servir per servir-hi menjars calents, però que no emprem com a «K'li Rixón» (traduït seria més o menys «recipient primer», per exemple, un pot on bullim aigua directament sobre el foc), és a dir que quan hi posem el menjar, ho fem a partir d'un altre pot, olla o utensili (que seria on l'hem cuinat, de forma directa sobre el foc), llavors el procés de kaixerització és igual que la forma com emprem aquell plat, bol o similar. Per exemple, tirant-hi aigua bullent des d'un «K'li Rixón» (des d'una tetera elèctrica on hem bullit l'aigua) i, d'aquesta forma, ens estarà permès emprar-lo durant Pessakh. En tant als plats de vidre,...
Read More