A la Nova Escola Catalana ja hem començat el nou curs. Aquest 5780, al nostre Bet Midraix repartirem les classes entre els primers i tercers divendres de cada mes, de 18 a 19:30.
Els primers divendres, es faran classes mensuals d'halakhà, en especial de les festes que caiguin dins el proper mes. Estudiarem les lleis de la festa, les mitzvot [preceptes] i els minhaguim [tradicions] i costums associats. Però no només de la teoria, sinó del què es fa, per què es fa i quin sentit té.
Els tercers divendres, estudiarem el «Mesilat Ieixarim», l'obra de mussar de Rabí Moixé Khaim Luzzatto. Aquestes classes es faran a l'estil tradicional, en khevruta o parella d'estudi. Es llegirà i debatrà un capítol cada mes, i el tercer divendres tots posarem en comú i ordenarem les conclusions.
I després de l'estudi, donem la benvinguda al Xabat i i fem kidduix, seguint el nussakh propi de Catalunya.
Si voleu unir-vos al Bet Midraix de la NEC, envieu un...
El següent article és la transcripció de la presentació de la conferència "Reviure el nússakh català: darrers desenvolupaments", que va tenir lloc el dia 21 de maig del 2019, per part de Moriàh Ferrús i Nil Frau-Cortès.
El nússakh és un món apassionant. El vaig descobrir en un petit seminari, organitzat per la Moriàh. Hi vaig aprendre un parell de coses, però sense saber-ho vaig conformar una bona part dels fonaments del que seria una de les meves petites obsessions.
Allà al seminari de dos dies hi vaig aprendre que el nússakh és melodia. Però no qualsevol melodia, o sí. Que aquesta melodia va lligada al text. I que la majoria de «melodies tradicionals», estaven escrites a alemanya entre els segles XIX i principis del XX.
Perquè la tradició jueva és una tradició adaptable, ja que si no ens adaptem a les circumstàncies canviants del món, o se'ns incrusta el verdet o ens maten. 3000 anys d'història hi estan d'acord.
En aquell seminari també...
La Nova Escola Catalana neix amb la intenció de recuperar i fer reviure el patrimoni i llegat de les antigues escoles d’estudi jueves catalanes, des de les quals la veu de la Torah sorgia amb màxima esplendor de la mà dels nostres rabins de beneïda memòria.
També, de forma paral·lela, és un dels nostres objectius estudiar i donar a conèixer què va passar amb el judaisme català a partir del 1391: què en fou dels que marxaren i què en fou dels que es quedaren.
D’aquesta manera, la NEC pretén ser un pont entre el passat i el futur del judaisme català, posant especial èmfasi, com no pot ser de cap altra manera, en el nostre present.
Tot i que encara no disposem d’un lloc estable on desenvolupar les nostres activitats, intentem donar vida i utilitzar recursos preexistents a la ciutat de Barcelona, sobretot donant ús a diferents edificis situats al barri gòtic de Barcelona, i a totes aquelles instal·lacions relacionades d’una manera...
Avui 8 de març, Dia Internacional de la Dona, volem mostrar tota la nostra solidaritat i compromís amb el tot col.lectiu femení de la nostra societat.
No és una solidaritat i un compromís puntual d'un dia a l'any, sinó que esdevé un compromís fonamental de la Nova Escola Catalana garantir la igualtat i l'equitat en tot moment, tant en els espais privats com en els espais públics.
Atès que avui dia dia les dones són presents a quasi la totalitat dels àmbits de la vida pública civil, entenem que també han de ser presents a la vida pública jueva tant civil com religiosa.
Des de la Nova Escola Catalana ens comprometem a posar les bases necessàries per tal que aquesta igualtat i equitat quedin garantides en tot espai i moment, donant les eines i els recursos necessaris a tothom que ho desitgi per tal de fer de la NEC un lloc d'estudi en profunditat, en serietat i en qualitat de la Torah, de...
Call, matí de diumenge, cel de plom. A la cantonada de la Plaça Sant Jaume, el grup envolta la Lucia, la nostra guia i, com el seu nom indica, qui avui posarà llum sobre un passat ple de foscor. El cercle està fet d'una barreja d'amics i cares desconegudes però properes. Un sent que ens uneix el passat d'aquesta ciutat que em té enamorada. Que cada dia troba com sorprendrem, com aquell amor que sap renovar-se des del detall d'una flor, d'un llibre o d'un passeig.
Avui descobriré la Barcelona jueva, la que va ser sinagoga allà on ara hi ha la Trinitat, la que va ser passada per la pila baptismal pels qui pretenien, a cop d'aigua beneïda, esborrar la seva essència, la que va ser perseguida per la Inquisició i la que va saber salvar la paraula sagrada entre les pedres. Però, sobretot, la que va saber viure i morir en la Llei de Moisès.
La Lucia traça un...
