I va passar que el poble estava queixós, i va ser mal vist pel [nom de les quatre lletres], es va encendre la Seva ira, i va cremar en ells un foc del [nom de les quatre lletres] i va consumir un extrem del campament. (Bamidbar-Números 11:1)
I no només el poble estava queixós. Moisès, el nostre mestre, també ho està. Està cansat de les queixes de la gent! Després de creuar el mar, després de construir el Mixcàn, després de la revelació al Sinaí, després de la inauguració del Mixcàn… es queixen perquè el manà no els acaba d'agradar.
«Va escoltar Moisès al poble que ploraba junt amb les seves families, cada home a l'entrada de la seva tenda. Es va encendre l'ira del [nom de les quatre lletres], i als ulls de Moisès, va ser dolent» (Bamidbar-Números 11:10).
I Moisès té un dels seus esclats.
«[…] per què tractes tan malament al Teu sirvent? Per què no he trobat favor als...
El següent article és la transcripció de la presentació de la conferència "Reviure el nússakh català: darrers desenvolupaments", que va tenir lloc el dia 21 de maig del 2019, per part de Moriàh Ferrús i Nil Frau-Cortès.
El nússakh és un món apassionant. El vaig descobrir en un petit seminari, organitzat per la Moriàh. Hi vaig aprendre un parell de coses, però sense saber-ho vaig conformar una bona part dels fonaments del que seria una de les meves petites obsessions.
Allà al seminari de dos dies hi vaig aprendre que el nússakh és melodia. Però no qualsevol melodia, o sí. Que aquesta melodia va lligada al text. I que la majoria de «melodies tradicionals», estaven escrites a alemanya entre els segles XIX i principis del XX.
Perquè la tradició jueva és una tradició adaptable, ja que si no ens adaptem a les circumstàncies canviants del món, o se'ns incrusta el verdet o ens maten. 3000 anys d'història hi estan d'acord.
En aquell seminari també...
Durant el període entre Péssakh i Xavuot, és tradició estudiar el tractat Avot de la Mixnà. Al Bet Midraix ja ho estem fent, el primer i tercer divendres al vespre, seguint el Mishna Yomit de la Conservative Yeshiva de Jerusalem. Però com passa massa temps sense poder estudiar junts, també farem tastets cada setmana. Avui seguirem el ritme del Bet Midraix, al capítol 2.
Rabbí diu: «Quin és el camí recte que ha d'escollir per a si un home? El que és un ornament per a qui el segueix i constitueix un ornament per a ell davant els homes [...]»Avot 2, mixnà 1
Qui ens parla és Yehudà ha-Nasí --conegut també com Rabbí--, compilador de la Mixnà, president del Sanedrí i un dels líders jueus durant l'ocupació romana del segle II. En aquest inici del segon capítol del tractat Avot, Rabbí ens ofereix una sèrie de màximes relacionades amb allò que hom rep per les bones accions o les transgressions.
Amb la primera ens diu que una persona ha d'escollir un...
Queden dos dies per la festa de Péssakh, i com cada any sembla que no hi arribarem a temps, que ens mancarà temps per tal de tenir-ho tot preparat.
Netejar la casa, treure'n tot el khametz, cercar temps per a kaixeritzar la cuina i tots els estris necessaris, cuinar els àpats de festa, organitzar la lectura de la hagadà... res no és del tot evident, sobretot en els nostres dies on les hores, dies i setmanes se succeeixen a ritme frenètic.
I tota aquesta bogeria, quin sentit té? Ben simple. Transmetre un any més a les nostres filles i fills la idea principal de la festa, ben senzilla, la sortida d'Egipte.
No esperem a la nit del Seder a relatar aquesta sortida d'Egipte, sinó que l'anem explicant paulatinament amb cadascun dels preparatius de la festa. Fer els nostres fills i filles particeps dels preparatius de Péssakh és la millor manera de transmetre la tradició en cada festa, la millor manera d'explicar...
Un dels piyutim més coneguts de la nit de Péssakh, i el que més agrada a la canalla, és l'anomenat "Khad gadia", paraules aramees que les podrien traduir com "Un cabrit".
Volem compartir amb vosaltres una versió provençal dels jueus comtadins, és a dir, els jueus de les santes comunitats de Carpentràs, Avinhon, Cavalhon i Illa de la Sorga.
Alguns dels cants litúrgics sinagogals, transmesos durant generacions de boca o orella, van ser recollits el 1885 per dos jueus d'Ais de Provença, Jules i Mardoqueu Crémieu, en un estudi anomenat "Chants hébraïques suivant le rite des communautés israélites de l'ancien Comtat Venaissin". També al "Seder Hakuntres" publicat per Isaïe Vidal i Mardoché Ventura a Avinhon, 1765.
Un Cabri
Un cabri, un cabri qu'avié acheta maun pèro un escu, dous escu. Had gadya! Had gadya!
Es vengu lou cat qu'a manja lou cabri qu'avié acheta moun pèro un escu, dous escu. Had gadya! Had gadya!
Es vengu lou chin qu'a mourdu...
El cant de “Les Dotze Paraules de Mossè” recitat per algunes famílies alguereses durant els ritus pasquals cristians ens permet de testimoniar la pervivència de “Ekhad mi iodea”, un cant de Péssakh —si bé modificat i adaptat segons la fe cristiana— en aquest petit racó català en terra sarda. “Les Dotze Paraules de Mossè” representen de ver un bé del patrimoni cultural immaterial de l’Alguer.
Des de la Nova Escola Catalana, encoratgem totes les iniciatives per a mantenir viu el patrimoni i llegat jueu de “la Balçaruneta” —la petita Barcelona de Sardenya, un patrimoni i llegat fonamentals i fundacionals d’aquest racó català de Sardenya, que uns pocs algueresos tot just ara comencen a reclamar com a propis.
Les dotze paraules de Mossè
«Dignament diuré les dotze paraules que Mossè digué. Què vol diure dotze? Los dotze apòstols. Què vol diure onze? Les onze mil vèrgines. Què vol diure deu? Los deu manaments de la llei de Déu. Què vol diure nou? ...
L'escarxofa és un vegetal present a les il·luminacions de les hagadot catalanes de Péssakh. En Luigi Martell ens fa arribar aquesta recepta de escarxofes amb agre de llimona, una recepta molt adient per aquests dies de festa.
Ingredients:
8 escarxofes mitjanes o bé 4 de grosses
L'agre de 4 llimones
300 ml d'oli d'oliva extra verge
Sal mòlta de fresc, a plaer
Anet fresc tallat, i encara més anet per a decorar, si ho desitgem
Preparació:
1. Tallem la base de les escarxofes, en llevem les fulles més dures i
tallem les puntes de les escarxofes.
2. Migpartim les escarxofes i les deixem macerar qualque minut dins
aigua bona i llimona per evitar que les escarxofes s'ennegreixin.
3. Per a la vinagreta, deixatem un polsim o dos de sal amb l'agre de
llimona i hi incorporem l'oli d'oliva bo i remenant-ho tot fins a tant que
emulsionarà.
4. Escorrem les escarxofes i comencem a fregir les escarxofes
macerades amb les tiges cap amunt dins oli.
5. Al cap de poc, hi afegim la vinagreta i aigua...
Hi ha moltes mitsvot [manaments]. Una part d'elles són ocasionals, però gran part són repetitives. Com la tefilà, o les diferents benediccions que fem durant el dia. Dins d'aquestes mitsvot repetitives, podem trobar-hi aquelles que són «estacionals», és a dir, les que fem només en un determinat moment de l'any. Els manaments de Pasqua, de Xavuot, de Cap d'any, de Iom kipur, de Sucot, de Hanuca, de Purim... Cada festa té els seus, i cada any els repetim.
En repetir una cosa cada dia, hi ha el risc d'esdevenir un autòmat. En repetir una cosa només un cop l'any, hi ha el risc de prendre's el manament com una «obligació», una imposició que cal fer «perquè toca».
I sí. Es fa perquè toca. Però potser no pel que podem arribar a pensar. Fa poc que hem deixat Purim enrere i encarem Pasqua. Un dels quatre manaments de Purim és «matanot la'evionim», o «fer regals als pobres».
Però per què només per Purim? Perquè és un manament específic de la festa, que sorgeix del rotlle d'Ester, 9:20-22:
Mordekhai va registrar aquests successos. I va enviar...
A l'inici del capítol 13 del llibre de Vaicrà, després de les instruccions per a després del part, la Torà ens indica: «I va parlar [el nom de les quatre lletres] a Moisès i a Aaron dient».
Moisès ben Nakhman de Girona ens diu que en aquesta ocasió HaiXem es dirigeix als dos, a diferència de l'inici del llibre de Levític on ho fa «als fills d'Israel» (Vaicrà-Levític 1:2), perquè el tema que es tracta tot seguit inclou l'acció dels sacerdots i dels levites:
Quan una persona tingui a la pell de la seva carn un tumor [inflamació, tumefacció] o una erupció o una taca brillant i es transformés la pell de la seva carn en afecció de lepra, se'l portarà davant d'Aaron el sacerdot o algun dels seus fills els cohanim [sacerdots].Vaicrà-Levític 13:2
I per què? Perquè són els sacerdots els que tenen la tasca, quan veuen als impurs --impurs amb afeccions de la pell que a vegades es tradueixen com «lepra», malgrat que no és la malaltia de...
A la paraixà Vaiakhel comença el procés de construcció del Mixcàn. Moisès es presenta davant l'assemblea i enumera tot allò que, aquelles persones que ho volguessin, havien de portar (Xemot-Èxode 35:4-9).
I després, a partir del verset 21, la Torà ens diu que molta gent --començant per les dones, que van entregar les joies, i després les van seguir els homes--, empesos per un bon cor, va començar a aportar tots els materials.
I van prendre ells de davant de Moisès tota l'ofrena que havien portat els fills d'Israel per la tasca de la construcció del Santuari, per fer-la. Però ells li portaven més ofrenes generoses, matí rere matí. Xemot-Èxode 36:3
Segons Moisès ben Nakhman, totes les ofrenes es van entregar el primer dia, i els artesans les van recollir aquell mateix dia, i durant el matí següent. Però a l'altre matí següent, dos dies després, la gent seguia portant coses. I al següent matí també.
Queda palesa la generositat i bones intencions dels fills d'Israel. Perquè si l'any...
