El següent text és una adaptació de l'article «Ha’Melech Ha’Kadosh», publicat originalment a Halacha yomit el dia 2 d'octubre del 2019.
La Gemarà (Berakhot 12b) diu: "Rabba bar Hinena va dir en nom de Rav: durant tot l'any, hom recita les benediccions "Ha-el ha-kadoix" i "Melekh Ohev Tsedakà u-mixpat" mentre que durant els 10 dies entre Roix HaiXanà i Iom Kipur, quan es reciten "Ha-melekh ha-kadoix" i "Ha-melekh ha-mixpat". Això vol dir que durant els 10 dies de penediment, la conclusió de les benediccions respectives és "Ha-melekh ha-kadoix" i "Ha-melekh ha-mixpat". Raixí explica que "Ha-melekh ha-kadoix" es refereix al fet que HaiXem demostra el seu regnat jutjant a tota la creació i, per aquesta raó fem aquesta menció durant l'amidà.
Si hom està recitant l'Amidà i, en arribar a la meitat, no està segur/a si ha recitat "Ha-melekh ha-kadoix" o "Ha-El ha-kadoix", segons Maran Rabbeinu Ovadia Iossef zt''l, cal assumir que s'ha recitat de la forma en què s'acostuma a recitar durant la resta de l'any i, per tant, cal tornar a repetir l'Amidà des del principi.
Si hom acaba la benedicció dient "Ha-El ha-kadoix" i s'adona de l'error en el temps que es triga a dir les...
Molt sovint, quan mirem la Torà en conjunt, o la llista de mitsvot, o les prohibicions de Xabat, veiem una pila de volums de llibres, o una llista inacabable o un compendi inabastable. Aquesta sensació que podem sentir, no la tenim en exclusiva:
Doncs la instrucció aquesta que Jo us ordeno a vosaltres avui no està amagada de tu ni t'és distant. No està als cels per dir "Qui haurà de pujar per nosaltres al cel i la prengui per nosaltres i ens la faci entendre, i la complim?". Ni està més enllà del mar per dir "qui haurà de passar per nosaltres a l'altra banda del mar i la prengui per nosaltres, i ens la faci entendre, i la complim?". Doncs aquesta cosa t'és molt propera: està a la teva boca i al teu cor, per complir-la. Devarim 30:11-13
Moisès ben Nakhman, com sempre, ho aclareix.Molt sovint, "aquest manament" o "aquesta instrucció", es refereix a tota la Torà en complet, com s'indica a Devarim 8:1, "i hauràs d'observar...
Després d'unes quantes lleis sobre la pena capital, la Torà comença un fragment on es detallen una nova sèrie de lleis que, avui, s'etiquetarien de «justícia social». I la primera és el recordatori sobre què cal fer quan ens trobem animals o objectes dels nostres «germans» --o veïns.
No hauràs de veure al bou que és del teu germà [també parent, conegut] o al seu corder, extraviats, i amagar-te d'ells. Els hauràs de tornar al teu germà. Devarim 22:1
En primer lloc, cal ser conscients que qualsevol traducció implica un nivell d'interpretació. Per això Moisès ben Nakhman ens aclareix que aquest manament explica el que trobem al llibre de Xemot 23:4, i ens diu que, en aquest cas, l'animal està «fugint» --נִדָּחִ֔ים al text original--, que no és el mateix que estigui «perdut» -- o desviat del camí, «תֹּעֶ֑ה» a Xemot--, ja que, si només s'ha desviat, vol dir que serà més fàcil que reprengui el viatge a casa del seu propietari. Per contra, l'escriptura ara menciona «fugint»,...
Tu, en canvi, oh Israel, seràs perfecte davant el [nom de les quatre lletres], el teu Déu. (Devarim - Deuteronomi 18:13)
Aquesta frase, potser amb variacions, és recurrent. A la Torà, acostuma a aparèixer quan s'indiquen ordres o prohibicions relacionades amb pràctiques antigues. En aquest cas, Moisès ho diu després de les advertències sobre algunes de les pràctiques dels cananeus, que els hebreus no han de continuar, un cop entrin en possessió d'Erets Israel: Quan hagis entrat a la terra que et dóna el [nom de les quatre lletres], el teu Déu, no faràs les abominacions d'aquests pobles (Devarim-Deuteronomi 18:10).
Es parla de màgia i fetilleria. D'endevins del futur, ja siguin nigromants --que consulten als morts-- o astròlegs. «Doncs totes aquestes coses són abominacions per al [nom de les quatre lletres]...» (Dev. 18:12).
I per què hem de ser perfectes? Perquè hem de dirigir els nostres cors només envers el Kadoix, barukh Hu. Perquè només Ell tot sol(a) ho fa tot. És Ell(a) que sap la veritat sobre tot...
A la paraixà Balak hi trobem la història de Bila'am, a qui el Talmud --a Baba Batra 15B-- descriu com profeta fill de profetes.
Balak és un dels reis moabites, que en veure com el Poble d'Israel acampa prop de Jericó, agafa por i opta per enviar uns missatgers a la Mesopotàmia, a buscar a Bila'am per tal que efectuï una maledicció contra els israelites.
Quan els primers emissaris arriben, Bila'am té una conversa amb el [nom de les quatre lletres], que li diu «no aniràs amb ells ni maleiràs a aquell poble, perquè és beneït». Els emissaris tornen a casa, i Balak, contrariat, envia una nova expedició, aquest cop amb prínceps i gent més important (Bamidbar-Números 22:5-15).
Quan els segons emissaris arriben, amb ofertes de gran recompensa i honor, Bila'am els respon directament que no importa els diners que li ofereixin, ja que «no puc transgredir la paraula del [nom de les quatre lletres]» (Bamidbar-Números 22:16-18).
A la nit, Bila'am té una nova conversa amb el kadoix, barukh-Hu, que li diu que «si els homes et vénen a buscar, aixeca't i...
El següent text és una adaptació de l'article «The Seventeenth of Tammuz», publicat originalment a Halacha yomit el dia 11 de juliol del 2017, amb notes de «The laws of fasts», publicat originalment a Yeshivat Har Etzion.
El dejú del dia disset de Tamuz
El profeta Zacaries, al verset 19 del capítol 8, diu: «Així diu [el nom de les quatre lletres], Déu de les hosts: el quart, cinquè, setè i desè dia de dejú seran festes de goig i d'alegria per la casa de Yehudà. Estimeu només la veritat i la pau». Els nostres savis, al tractat Roix HaiXanà 18b, expliquen que «el quart dia de dejú» es refereix al dia disset del mes de Tamuz, ja que Tamuz és el quart més si comptem des de Nissàn, que és el primer més del calendari segons la Torà.
El «cinquè dia de dejú» és el del dia nou d'Av, perquè Av és el cinquè mes quan comptem des de Nissàn. El «setè dia de dejú» és el Dejú de Guedàlia, que cau en...
Grècia havia estat envaïda pels alemanys el 1941. En aquells moments, la ciutat de Salònica comptava amb una comunitat jueva de 54.000 persones, quasi dos terços del total dels jueus grecs. La comunitat jueva de Salònica té una llarga història, establerta ja a principis del segle XV amb l'exili dels jueus catalans, tal com ens explica Isaac R. Molho a "Recuerdos y reminicençias catalanas y aragonesas de Salonica a traverso la historia":
"Sin dubio los judiós de Catalunia venieron entonces topar abrigo en Salonica también, ande floricían el comercio y las ciencias. Eyos con los judiós de Provençia, expulsados con anterioridad, se estabilicieron dunque en Salonica, yatnada en aquella epoca "la Atena segunda". Ansi eyos fueron los precursores y pioneres que indicaron y precedieron a los judiós de Espania y de Portugal, a la fines del siglo quinze, mostrándoles el lugar de la salvación"
Xabat, 11 de juliol de 1942, Salònica, plaça de la Llibertat.
Els homes jueus de...
Els tres germans, Miriam, Moisès i Aaron, junt amb Josuè i Caleb, són els únics adults de la generació de Sinaí que sobreviuen a la travessa del desert. Però dels cinc, només els dos joves entraran a la terra d'Israel. Per què? Es relata a la paraixà d'aquesta setmana, Khucat.
Moisès ben Nakhman de Girona ens explica que ja han passat quaranta anys, i que els fills de la generació que, malgrat veure totes les meravelles fetes per HaiXem, va signar el seu destí a l'episodi dels merraglim, els que han de conquerir la terra d'Israel, segueixen el camí dels pares, i no paren de queixar-se.
Només començar el capítol 20, se'ns informa de la mort de Miriam, i que se l'enterra a Kadéix. I tot seguit, recuperem les queixes dels israelites, demanant aigua i recriminant que els van treure d'Egipte per anar a morir al desert (Bemidbar-Números 20:1-5).
El [nom de les quatre lletres] instrueix a Moisès per tal que agafi el seu bastó i, amb Aaron, parlin a una...
Al comentari que vam fer l'any 5778, vam deixar a Corakh i els líders de les tribus de camí cap al Tabernacle, cadascú amb el seu encenser, per tal de, segons ens diu Moisès ben Nakhman, «recuperar» el servei dels actes religiosos oficials per als primogènits, i la Glòria del [nom de les quatre lletres] es manifesta davant tot el poble.
«I el [nom de les quatre lletres]» va parlar a Moisès i Aaron dient: «separeu-vos d'aquesta assemblea, i els exterminaré en un instant» (Bemidbar-Números 16:20-12).
La situació és tensa. Moisès i Aaron tornen a intercedir, imitant a Abraham quan negocia la destrucció de Sodoma i Gomorra: «és que tan sols un home transgredirà i mostraràs el Teu furor contra tota l'assemblea?» (verset 22).
I tenen èxit, ja que HaiXem els demana que diguin als israelites que s'apartin de les tendes de Corakh. I Moisès així ho fa: «aparteu-vos ara de prop de les tendes dels homes malvats aquests; i no toqueu res del que els pertany, no sigui...
Paraules d'agraïment de la Moriah Ferrús en l'entrega del Sidur Catalunya a la Nova Escola Catalana, al pati del Museu d'Història dels Jueus de Girona, per part del Dr. Idan Pérez, director del Departament de Manuscrits Estranys de la National Library of Israel.
"Fa poc menys d'un parell d'anys, naixia una idea que feia temps que ens rondava pel cap o, més ben dit, ens rondava per l'ànima.
El passat 19 de gener de 2018, la Nova Escola Catalana va fer el seu primer acte al Call de Barcelona. Ens vàrem reunir una vintena de persones per celebrar el primer Kabalat Xabat, la litúrgia amb la qual s'inicia el Xabat. Ni fou un servei usual: ni vàrem començar per l'esperat Lekhú Neranenà, ni les melodies eren conegudes per ningú però, això sí, a ningú no li van semblar estranyes ni alienes.
Vàrem començar amb els Xabats i Purim no va trigar gaire a arribar. La lectura de la meguilà va ser, també...
