Una de les instruccions que dóna HaXem és, com no podria ser d'altra forma, que complim els seus manaments.
«Compliu fidelment els meus preceptes. Jo sóc [el nom de les quatre lletres]» (Vaikrà 22:31).
I no només això. També «No profaneu el Meu sant nom, per tal que sigui santificat entre els fills d'Israel, Jo [el nom de les quatre lletres] que us santifico. Jo que us vaig treure de la terra de Mistraïm per ser el vostre Déu, Jo [el nom de les quatre lletres]» (Vaikrà 22:32-33).
Aquesta secció està just després de la part en què HaXem parla a Moisès i li diu que parli a Aaron i els seus fills i a tots els Fills d'Israel per tal d'instruir-los en com funcionen els sacrificis votius i voluntaris.
A tots se'ls diu que han de ser curosos amb les ofrenes, que no han de tenir cap defecte, que es facin al seu temps, per exemple respectant els set dies després de néixer de l'animal (verset 27), i que no se sacrifiqui l'animal el mateix dia...
«I va parlar [el nom de les quatre lletres] a Moisès i a Aaron, dient: "Quan vingueu a la terra de Canà que us entrego en possessió i posi la plaga de lepra en alguna de les cases d'aquesta terra..."» (Vaikrà-Levític 14:34).
«I posi». Qui? El Sant, beneït sigui. Moisès ben Nakhman ens diu que aquesta plaga o càstig no és un acte de la natura, sinó que és la mà de Déu qui la causa. Quan tot el Poble d'Israel es dedica a Déu, el Seu esperit sempre està sobre ells. Però quan algú comet transgressió, li apareix una deformitat a la seva carn, o als seus vestits, o a casa seva, revelant que Déu l'ha deixat de costat. Però és una cosa que tan sols s'esdevé a la Terra d'Israel. Però no per ser una llei sobre la conducta personal lligada a la terra (Kidduixin 36b-37a), sinó perquè és només on resideix la presència del Nom allà on la Seva mà indica les transgressions de...
Mixnà 8
Introducció
La mixnà conté els ensenyaments de Yehudà ben Tabbay, el primer savi de la tercera «parella». El tema del seu ensenyament és l'actitud correcta d'un jutge amb els litigants que el visiten.
Mixnà 8
Yehudà, fill de Tabbay, i Ximon, fill de Xatah, (la) van rebre d'ells.
Yehudà, fill de Tabbay, diu: «No et facis a tu mateix advocat de jutges. I quan els litigants estiguin davant teu, els consideraràs com a culpables. I quan se n'hagin anat del teu davant, els consideraràs [als dos] com a innocents, quan hagin acceptat la condemna».
Explicació
Yehudà ben Tabbai ensenya tres coses sobre l'actitud d'un jutge. La primera és que no hauria d'inclinar-se per cap de les dues bandes. Si un dels litigants no fa la millor reclamació que pugui, el jutge no té autorització per fer-la en nom seu. En altres paraules, el jutge no pot prendre la part de l'advocat, però ha de jutjar basat en les reclamacions que s'hagin fet. Cal notar que...
Mixnà 6
Introducció
Aquesta mixnà comença els ensenyaments de la segona «parella». Vegeu de nou l'alta concentració d'estudi i continuació de la tradició, punts que ja hem vist en mixnaiot prèvies.
Mixnà 6
Yehoixua, fill de Perahyà, i Nittai l'Arbelita (la) van rebre d'ells.
Yehoixua, fill de Perahyà, diu: «Fes-te un mestre, aconsegueix un company, i jutja cada home pel costat bo».
Explicació
Els tres ensenyaments de Yehoixua ben Perahyà tenen un factor comú: es dediquen a la forma correcta de socialitzar d'una persona amb altres humans. Una persona no s'hauria d'aïllar, ja que això pot comportar a problemes morals o desassossec. Per tal d'assolir això, la persona ha de fer tres coses: 1) trobar un mestre que li ensenyi Torah; 2) buscar-se un company; 3) mantenir una actitud positiva en les interaccions amb els altres.
1) Quan la Mixnà diu que hom ha de buscar-se un mestre, es refereix a un mestre fixe amb qui pugui mantenir una relació a llarg termini. Aquest mestre, idealment, se suposa...
Mixnà 4
Introducció
Després de l'ensenyança d'Antigonós de Sokhó, la mixnà comença amb un període de la història Jueva que es coneix com «de les parelles». Hi ha cinc «parelles» de Savis que es comenten al nostre capítol, començant en aquesta mixnà i continuant fins a la mixnà quinze. La parella final són Hil·lel i Xammai.
Hem de subratllar la importància del concepte de Savi i de l'aprenentatge d'un Savi en aquesta mixnà i a tot el capítol. Les «parelles» van viure en el període entre la revolta Macabea (167 AEC) fins a unes dues generacions abans de la destrucció del Temple, que va ser al 70 EC. Aquesta va ser una època en què molts Jueus van ser influenciats per la cultura Hel·lenística. També va ser un període en què es van formar moltes sectes, incloent-hi els Saduceus i probablement els Essenis (i també la secta del Mar Mort, que eren probablement Essenis). Probablement, també va ser el període en què van...
Mixnà 1
Introducció
Avot comença traçant la transmissió de la Torah i conté tres dites pels Savis de la Gran Assemblea.
Mixnà 1
1) Moisès va rebre la Torah al Sinaí i la va transmetre a Josuè.
Josuè als ancians, i els ancians als profetes. i els profets la van transmetre als homes de la Gran Assemblea.
2) Ells van dir tres coses: «Sigueu prudents en el judici. Feu pujar molts de deixebles. Feu una tanca a la Torah».
Explicació
Una de les creences bàsiques del Judaisme està relacionada amb aquesta mixnà: que Moisès va rebre una Torah oral junt amb la tradició escrita i que hi ha una cadena ininterrompuda que connecta els Rabins amb la revelació al Sinaí. Per tant la Torah oral, observada i estudiada durant el temps de la Mixnà (i també en les següents generacions) no és la creació d'éssers humans, sinó que és d'origen diví com ho és la Torah escrita. Aquesta és una afirmació important, sobre la qual s'han escrit molts i molts...
En acabar l'episodi de la mort dels fills d'Aaron, la Torah ens informa dels animals que són kaixer, és a dir aptes pel consum.
Digueu als Fills d'Israel: aquests són els animals que podreu menjar dels que hi ha sobre la terra. Tot el que té peülla partida i rumia podreu menjar (Vayikrà 11:2-3).
A partir d'aquests dos versets sorgeixen unes quantes lleis i manaments, positius i negatius. Els més bàsics, és que de tot animal que tingui aquests dos signes, podeu menjar-ne, però no podem menjar-ne si només té un signe.
Ens diu Moisès Nakhmànides que hauria estat molt adient fer aquesta llei general i prou. Però al verset següent, el Mestre del món posa diferents exemples:
Però no menjareu els que només rumien o només tenen peülla partida. Per exemple, el camell que rumia però no té peülla partida serà immund per vosaltres; el conill de roca que rumia però no té peülla partida serà immund; la llebre, que rumia i no té peülla partida és immunda per vosaltres; el porc, que té peülla partida...
Avui són per l'Omer 7 diesLa plenitud en l'amor
L’amor veritable és el que ens estimula a créixer. No hi ha amor qual l’altre et diu que ets tonto o inferior. L’amor no és mai submissió, ans al contrari: qui ens estima, ens ha de valorar adequadament. Cal que ens estimuli a créixer i transformar el camp material. I, per descomptat, ens ha d’advertir dels nostres defectes per tal que els puguem corregir. Però no ens pot menysprear. Qualsevol que diu que ens estima i ens menysprea, en realitat no ens estima. Qui ens valora i ens estimula a créixer ens estima de debò. Qui no desitja que progressem, no ens estima. Qui competeix amb nosaltres, no ens estima. Qui es creu superior a nosaltres, no ens estima.
Qui m’estima? qui és feliç de compartir els meus assoliments, perquè els meus assoliments són, en realitat, també seus. Qui m’estima cal que em deixi ser com sóc. Si faig una transgressió,...
Avui són per l'Omer 6 diesLa unió en l'amor
El fonament de les nostres relacions ha de ser la Unió. Es unim a una persona quan l’estimem realment. Cal que fem un esforç que s’uneixi a l’esforç de l’altre. El fonament de l’amor és la connexió entre els dos. Hi ha una veritable relació d’amor quan les dues parts s’uneixen en el mateix pla i quan els seus objectius són comuns. A Iesod de Khesed és on es poden apreciar els fruits de l’amor.
En aquest dia cal que mediti sobre els projectes que estic construint amb l’ésser estimat. La família és un projecte d’unió entre dos éssers que s’estimen. Els fill o la parella sense fills són fruit de l’amor. El que puguem construir junts ens uneix per sempre, perquè hi hem posat parts de la nostra personalitat. Fonamentem la relació en un projecte que ens uneix.
Text: Mario Sabán, en Sod 22/El Secreto, Ghione Impresores, Buenos Aires, 2011...
Avui són per l'Omer 5 diesLa humiltat en l'amor
No és bo que, en l’amor, l’ego ens domini. En el veritable amor cal que deixem de banda les nostres formes egòlatres. Això no vol dir que l’estimat no ens respecti. Cal que l’estimem com a nosaltres mateixos, ni més, ni menys. L’orgull i la supèrbia no han d’existir en l’amor. L’amor real no es lliga als condicionaments de l’ego. La humilitat en l’amor invita a perdonar, cal cedir quan les circumstàncies fan perillar l’amor. No hem de ser orgullosos quan parlem d’amor. Hod de Khesed ens ensenya a perdonar quan cal perdonar, a cedir quan cal cedir. No s’ha de cedir sempre a l’arbitrarietat de l’altre, però no sempre s’ha de no cedir. No cedir mai és un greu problema per a la construcció de l’amor real.
L’ésser estimat ha de tenir el seu espai, i jo he de tenir el meu. Tanmateix, haig de cedir. Sovint diem “sóc així, si...
