Seguir els camins dels pares pot ser bo en alguns moments. Però arriba un moment en què els fills han de començar els seus propis camins.
Autor: Nova Escola Catalana
La realitat capgirada
Labàn és dels que «mostra senyals de girar», però no. El que blanqueja una situació. D’aquells que corren a veure quines riqueses porten els convidats mentre fan veure que els preparen la casa. Labàn és dels que fa veure una cosa, però en fa una altra de ben diferent, només per aconseguir sadollar el seu propi interès.
Potser…
Abraham podria reclamar la promesa que el Sant, beneït sigui, li ha fet repetides vegades. Però opta per demanar que algú que no coneix obtingui la mateixa benedicció que a ell li falta: fills.
Noè: El pacte de la vida
La imatge divina es rep, però també s’ha de cuidar i cultivar, i fer-la créixer. Perquè és allò que fa que quan mirem a un altre Humà als ulls, hi reconeguem la nostra mateixa imatge.
Sempre cal anar amunt
Si superem els reptes que se’ns presenten amb creativitat i intentem fer que el món sigui una mica millor, avançarem cap als diferents nivells de noblesa.
La berakhà de la Xehinà
La fertilitat sense cap és només un cos buit, i el cap sense fertilitat és només pensament redundant i inactiu. Però quan allò que està a dalt i allò que està a baix s’alineen, arriba la benedicció.
Menyspreu, rebuig i abominacions
L’aflicció de Iom haKipurim ens hauria d’ajudar a reflexionar sobre quines són les «to’evot» que trobem fàcilment en els altres, i en quines són, en realitat, les que causen més dolor, més malestar i més patiment. I en què farem nosaltres durant el l’any per eliminar-les.
La proximitat de la teixuvà
Quan verbalitzem els nostres pensaments, agafen molta més força, i tampoc és el mateix pensar en el greuge que hem causat a una persona, que adreçar-nos a la persona per reconèixer el greuge i redreçar la situació.
El camí de la bondat i la justícia
El Sant, beneït sigui, exalta i magnifica al Poble d’Israel a través de l’acceptació de la Torah. Per què? Per tal que sigui «el Seu tresor preuat entre tots els pobles». I com s’arriba aquí? S’ha de «caminar pels Seus camins»: fer el que és bo i just; fer bondat els uns amb els altres; i ser llum per a les nacions.
La mare, els pollets, el niu i la compassió
El benefici dels manaments, com per exemple sacrificar degollant per davant del coll i no per darrere del coll, no és més benefici ni glòria al Creador, beneït sigui, sinó per nosaltres. Per portar-nos per un camí de compassió fins i tot durant el procés de sacrificar un animal per menjar.