A la quarta alià de la paraixà doble Vaiakhel-Pikudei, la Torah ens relata el procés de construcció del Mixkàn i de tot el seu contingut.
En arribar a la construcció de la pica on els kohanim s'haurien de rentar abans d'entrar al Mixkàn, la descripció és ràpida:
«Ell [Betzalel] va fer la Pica de coure i la seva base de coure, dels miralls dels qui servien a l'entrada de la Tenda de reunió» (Xemot-Èxode 38:8).
Com ens aclareix Sforno, cal entendre que no s'està parlant de servents ni serventes, sinó d'aquelles persones que anaven a escoltar les paraules del Déu vivent a les portes del Mixkàn, com està escrit: «I tota persona que cercava [el nom de les quatre lletres], anava a la Tenda de Reunió» (Xemot-Èxode 33:7). Aquestes persones, pel que sembla en la major part dones, van rebutjar els seus ornaments i van santificar els seus miralls, demostrant d'aquesta forma que ja no els necessitaven (Xemot-Èxode 34:5 - Ovadiah ben Jacob Sforno, Commentary on the Torah, traduït i comentat per Rabí Raphael Pelcovitz, p. 485).
Si recordem la paraixà anterior, quan el poble d'Israel demana a Aarón que...
Després de l'episodi del vedell d'or, el poble d'Israel va quedar silenciós i observa com Moisès i el Sant, beneït sigui, «parlen» cada dia dins la tenda de reunió, amb Josuè a la porta (Xemot - Èxode 33:6-11).
I de què parlen? Doncs, entre altres coses, Moisès li retreu a HaXem (khutspà!) que compleixi el que va prometre (khutspà? - Xemot-Èxode 33:12-16) i que no segueixin, i que els deixi al desert, a menys que els acompanyi.
I a la quarta alià, haXem respon: «"Fins i tot això que has dit ho faré, perquè has trobat favor als Meus ulls i t'he conegut pel nom. Ell [Moisès] va dir, "Mostra'm ara la Teva glòria [אֶת־כְּבֹדֶֽךָ]". Ell [haXem] va dir, "Faré passat tota la Meva bondat davant teu, i Jo proclamaré [el nom de les quatre lletres] davant teu; Jo mostraré favor quan Jo esculli mostrar favor [אָחֹ֔ן - akhón, de khanan], i Jo mostraré compassió quan Jo esculli mostrar compassió [אֲרַחֵֽם -...
La setmana passada vam celebrar un Purim d’allò més internacional. La Nova Escola Catalana va participar en la lectura de la Meguilà d’Esther amb Degel Yehudà (Jerusalem) i Kolot haKahal (Londres).
En aquesta ocasió tan especial vam poder participar en la lectura via Zoom i directe de Facebook amb més de cent cinquanta persones alhora.
Vam poder gaudir de diferents tradicions, com la marroquina, la hispano-portuguesa o la catalano-italiana, entre d’altres. A sota podeu veure el vídeo de l’esdeveniment. Purim sameach!
https://www.facebook.com/degelyehudah/videos/3988525941167827/?__cft__[0]=AZWvb4MRBKjC8OHI6zXuz2zmKQDs9kZ2yubJE7xNTJWELQiZgphbnIJRqIULRrym-vkl4yr0xdoA63xbJQrERt5JZk7krlxYcfDYE-xR4D2PE3_AUpsCzjrDVuSdTpd7FMZ8G4OEdGVWoeCorvC1mc_T7K1yS-KAdly8Q6jGaFJRHw&__tn__=%2CO%2CP-R
...
La quarta alià de paraixat Xemot, que dóna inici al segon llibre de la Torah, ens relata l'episodi de Moisès i l'arbust en flames.
Moisès, ja transformat en pastor, està amb els ramats del seu sogre i arriba al Mont Horeb --un altre nom per al Sinaí--, quan «Un àngel [מַלְאַ֨ךְ-malakh, missatger o representant] del [nom de les quatre lletres] se li va aparèixer dins un foc abrasador entremig de l'arbust d'espines. [Moisès] va veure i heus ací, l'arbust d'espines cremava en el foc, però l'arbust d'espines no es consumia» (Xemot-Èxode 3:2).
Ovadiah Sforno ens diu que aquesta és una visió profètica vestida en un enigma. El malakh --l'àngel, missatger o representant-- estava enmig de l'arbust i el foc estava cremant al voltant del malakh, simbolitzant que els israelites justos, que són com àngels Divins, estaven atrapats enmig de l'arbust. L'arbust representava el poble d'Egipte [Mitsraïm], que eren com esbarzers i espines. L'arbust cremava amb el foc angoixant de les deu plagues, però ells no es consumien en aquella angoixa, com s'indica a...
Els 11 germans tornen a la terra de Canaan amb notícies increïbles: Josep segueix viu. I més encara, és el virrei d'Egipte. I no només això, sinó que el mateix Faraó diu que tota la família de Josep hauria d'anar a Egipte i no patir la plaga de fam que assota la terra. Per tant, Josep va enviar a casa als seus germans amb robes noves, regals i carros, per poder fer millor el viatge cap a Egipte.
En arribar-hi, els germans en bloc van donar la notícia a Jacob: «Josep viu! I també que és el governant sobre tot Egipte; però el seu cor va dubtar, perquè no els podia creure. Tot i això, quan ells li van relatar totes les paraules que Josep els havia dit, i va veure els carros que Josep havia enviat per transportar-lo, llavors l'esperit del seu [d'ells] pare va reviure» (Bereixit-Gènesi 45:26-28).
El comentarista Sforno ens diu que més aviat que dubtar, el cor de...
Quan la fam arriba a la terra de Canaan i Jacob veu que a Egipte hi ha provisions, els recrimina als fills «Per què us mireu l'un a l'altre?» (Bereixit-Gènesi 41:1).
Sforno ho compara amb un passatge del tractat Eruvin (3B): una olla de dos companys no està ni calenta ni freda. És a dir, que mentre la fam arribava, els fills de Jacob s'anaven mirant l'un a l'altre, esperant que algú prengués la iniciativa (Ovadiah ben Jacob Sforno, Commentary on the Torah, traduït i comentat per Rabí Raphael Pelcovitz, p. 225).
Jacob els envia a Egipte. «I els germans de Josep -deu- van baixar a Egipte a comprar gra. Però a Benjamí, el germà de Josep, Jacob no el va enviar amb els seus germans [...] » (Bereixit-Gènesi 42:3-4).
Un cop a Egipte, «Josep va veure als seus germans i els va reconèixer, però va actuar com un estrany vers ells, i els va parlar durament [...] Josep va reconèixer als seus germans, però ells no el van reconèixer a ell» (Bereixit-Gènesi 42:7-8).
Fixem-nos que...
«I li van explicar a Tamar dient, "Mira, el teu sogre puja a Timnah a esquilar les seves ovelles". I ella va treure's el vestit de vídua, es va cobrir [el cap] amb un vel i es va cobrir la cara, i va seure al trencall que hi havia al camí a Timnah, perquè ella havia vist que Xelà havia crescut, però ella no se li havia donat per muller» (Bereixit-Gènesi 38:13-14).
El comentarista romanyol, Ovadiah Sforno, ens explica el raonament de Tamar: si Judà la veu sense el vestit de vídua i li pregunta per què se'ls ha tret, ella li explicaria que ja hauria arribat el moment de fer-ho, perquè Judà li havia demanat que es mantingués com una vídua fins que el seu fill petit, Xelà, es fes gran (al verset 11), i això ja havia passat (Ovadiah ben Jacob Sforno, Commentary on the Torah, traduït i comentat per Rabí Raphael Pelcovitz, p. 207).
Si llegim la seqüència següent,...
Demà comença Hanukà i de segur que anem tots força enfeinats i costarà un fum de fer tenir-ho tot esllestit per al vespre de demà. No sempre és evident vivint fora d'Israel arribar al dia de la celebració i disposar de tot allò que és de menester. Potser algún dels gresolets de l'any anterior s'ha trencat, potser just poques hores abans ens adonem del fet que no tindrem pas prou blens pels vuit dies, o que no tenim amb què fer-los surar.
D'aquí ve la importància de preparar les celebracions amb temps, per a arribar preparats de la millor manera possible a aquestes dates tant esperades, sobretot per la mainada.
Un cop ja tenim allò que necessitem arriba la qüestió principal: com encendre les llums de Hanukà i quines benediccions dir?
Per a la primera pregunta hi ha diferents respostes (com gairebé sempre) segons les tradicions i costums que hom segueixi, ja sigui l'aixquenasita, el sefardita, l'italià, el...
El passat diumenge vam assistir de manera virtual a l'acte Kantigas de Hanuka en Djudeo-Espanyol organitzat per Israel Maya i Haham Nissim Elnekave. Realment és un goig i un plaer escoltar-los, tant per les cançons i melodies que ens ensenyen, com per la quantitat i qualitat de la tradició i costums que transmeten en cadascuna de les seves classes online.
Ens va cridar l'atenció i agradar especialment una de les kantigas que van ensenyar, anomenada "Dak il Tas!". Com bé va assenyalar el Haham Elnekavé, "Cale cantar otras kantigas" i no quedar-nos sempre amb les dues o tres mateixes melodies de cada festa.
A la fotografia, la nostra estimada hanukià "atramuntanada" de la Sinagoga Puig del Mercadal de Castelló d'Empúries.
En Luigi Martell ha fet una adaptació catalana de Dak il Tas! Esperem que la gaudiu i la pogueu cantar en familia aquests dies de Hanukà.
Farem la berena! Dak Il Tas!
Farem la berena, ‘gafem els escudelons,les minyones juguem messionsper Xabbat...
UNA RECEPTA D'EN LUIGI MARTELL
Fa dècades que a ca nostra recuperem receptes que pervenen de receptaris familiars, d’anotacions, de plaguetes personals o bé de receptaris familiars d’altri i de retalls de premsa amb autoria o sense. Avui volem compartir amb vosaltres aqueixos petits tresors de la nostra rebosteria familiar que fem sobretot per Hanukà, si bé també en podríem fer per Roixaxannà i per Purim.
Les trenelles són uns bunyols de pasta tovada, fregides i banyades dins regal*, les quals, a ca nostra, gairebé sempre fan part de les gormanderies fregides que preparem durant els vuit dies de Hanukà. Resultat, una delícia per als ulls i per a les papil·les gustatives!
Ingredients:
Per al regal***:
2 gots de sucre1 got d'aigua3 rodelles de llimona amb clovella2 rodelles de taronja amb clovella1 branquilló de canyella (opcional)2 cullerades de mel (opcional)
Elaboració:
Posem dins una petita casserola l'aigua amb el sucre i les rodelles de llimona i taronja amb clovella.Fem bullir el tot fins a tant que espesseirà...
