Autor Convidat

Vayekhi: El futur del passat

21 de desembre de 2018 by Autor ConvidatNo Comments

El següent text és una traducció de l'article «The Future of the Past», del Rabí Jonathan Sacks, publicat originalment a rabbisacks.org. L'escena que aplega el llibre de Gènesi és intensament significativa. Els germans de Josep temien que, després de la mort del seu pare Jacob, Josep prengués venjança contra ells per vendre'l com a esclau. Anys abans, els havia dit que els havia perdonat: "Ara, no patiu ni us sentiu culpables perquè em venguéreu. Mireu: Déu m'ha enviat davant vostre per a salvar vides" (Bereixit-Gènesi 45:5). Evidentment només se'l cregueren a mitges. La seva por es basava en el fet que, com es desprèn de la història anterior d'Esaú, els fills no podien venjar-se contra els seus germans durant la vida del seu pare. Esaú havia dit: "Els dies de dol pel meu pare acabaran aviat. Podré matar al meu germà Jacob" (Bereixit-Gènesi 27:41). Això és el que temien ara els germans: que Josep no els havia perdonat sinó que simplement esperava...

Vaigaix: El meu pare m’estima?

14 de desembre de 2018 by Autor ConvidatNo Comments

El següent text és una traducció de l'article «Does my father love me?», del Rabí Jonathan Sacks, publicat originalment a rabbisacks.org. És una de les grans preguntes que naturalment ens fem cada vegada que llegim la història de Josep. Per què, en algun moment durant la seva separació de vint-i-dos anys, no va enviar cap avís al seu pare dient que era viu? Durant part d'aquesta època, quan era esclau de la casa de Potifar i quan era a la presó, hauria estat impossible. Però sens dubte podria haver-ho fet quan es va convertir en la segona persona més poderosa d'Egipte. Com a mínim, podria haver-ho fet quan els germans van arribar davant d'ell en el seu primer viatge per comprar menjar. Josep sabia quant li estimava el seu pare. Hauria d'haver sabut fins a quin punt la separació va afligir-lo. No sabia, no podia saber, que Jacob pensava que li havia ocorregut, però el que segur que sabia era això: que...

La conversió no és una qüestió d’halakhà

13 de desembre de 201813 de desembre de 2018 by Autor ConvidatNo Comments

El següent text és una traducció de l'article «Conversion Is Not about Halacha», del Rabí Dr. Nathan Lopes Cardozo, publicat originalment a The Times of Israel el dia 3 d'octubre del 2018. El següent assaig, com altres que el seguiran en les pròximes setmanes (tots sobre el tema de la conversió i inclosos al llibre Jewish Law as Rebellion, A Plea for Religious Authenticity and Halachic Courage (Urim Publications, 2018), es van escriure amb la intenció deliberada d'emfatitzar les paradoxes implícites en aquest tema tan sensible. L'objectiu de l'autor és oferir diferents perspectives sobre el tema, i els assaigs s'haurien de llegir amb aquest esperit. És possible la conversió, al capdavall? Això pot sonar a pregunta retòrica, ja que la resposta és afirmativa. Tanmateix, aquesta qüestió va al moll de l'os de la institució de la conversió i les deliberacions sobre aquest tema -sempre que no l'hàgim d'experimentar-, són més o menys sense sentit. La raó és evident: en tota lògica, la...

Mikets: L’angoixa d’ésser tsadiq

7 de desembre de 201823 de desembre de 2019 by Autor ConvidatNo Comments

El següent text és una traducció de l'article «Chanukah and the future of the state of Israel», del Rabí Dr. Nathan Lopes Cardozo, publicat originalment a The Times of Israel el dia 28 de novembre del 2018. ...ויוסף הוא השליט על הארץ הוא המשביר לכל עם הארץ Josep controlava el país, i era ell qui venia el gra a tothom... Bereixit-Gènesi 42:6 En observar les vides dels Avot, els tres avantpassats del Poble d'Israel, és notable notar que cap d'ells no va ser oficialment anomenat tsadiq (home just) pels Savis talmúdics i midràixics. Tan sols el fill de Jacob , Josep, va rebre aquest títol. Això fa estrany puix que no es pot pas negar que Avraham, Isaac i Jacob també van ésser persones excepcionalment piadoses. Pot ésser que la raó d'aquest honor especial sigui perquè, paradoxalment, Josep no semblava pas ésser un tsadiq. En tot cas, el contrari podria haver estat més precís. No hi ha dubte que durant el regnat de Josep a Egipte,...

Miquets: Josep i els seus germans

7 de desembre de 20187 de desembre de 2018 by Autor ConvidatNo Comments

(Comentari de la paraixà setmanal de Rav Nissan ben Abraham per a la comunitat mallorquina.) No s’acusa als germans de Yossef per voler condemnar-lo a mort, ni tampoc pel fet de voler vendre’l com esclau. Els germans estaven convençuts, un greu error, que Yossef els volia matar, i ells no feien més que defensar-se. Un error molt greu, però no els podem acusar per això. Anys més tard, quan Yossef ja era virrei i els acusava d’espionatge, ells mateixos, mentre estaven dins la presó, reconeixen el seu veritable pecat (Breixit 42:21): “som culpables nosaltres pel nostre germà, quan vérem el seu patiment, quan ens suplicava, i no volguérem escoltar; i per això ens ve ara aquesta angoixa”. Vol dir que havien perdut la sensibilitat al patiment del seu germà. Un germà que se’ls havia fet detestable per la mateixa manca de sensibilitat quan els relatava els seus somnis, sense adonar-se’n de que els feia patir, i els feia pensar que estava maquinant la seva pèrdua. Les...

Mikets: L’Universal i el Particular

6 de desembre de 2018 by Autor ConvidatNo Comments

El següent text és una traducció de l'article «The Universal and the Particular», del Rabí Jonathan Sacks, publicat originalment a rabbisacks.org. La història de Josep és una d'aquestes rares narratives al Tanakh en què un jueu (israelita / hebreu) exerceix un paper destacat en una societat gentil (els altres són, sobretot, els llibres d'Ester i Daniel). Vull aquí explorar una faceta d'aquest escenari. Com parla un jueu a un no jueu sobre Déu? Què és el que és particular, i què és el que és universal, en la vida religiosa? En aquest enfocament, el judaisme és únic. D'una banda, el Déu d'Abraham és, creiem, el Déu de tothom. Tots, ja siguem o no jueus, som fets a imatge i semblança de Déu. D'altra banda, la religió d'Abraham no és la religió de tothom. Va néixer en el pacte específic que Déu va fer amb Abraham i els seus descendents. Diem de Déu en les nostres oracions que Ell «ens tria d'entre tots...

Cada cosa al seu temps, i per Khanukà, aranyoles i raoles!

6 de desembre de 20186 de desembre de 2018 by Autor ConvidatNo Comments

RAOLES DE COL-I-FLOR I CARROTA Recepta per a la festa de Khanukà Ingredients: 1/4 de col-i-flor 2 carrotes 1 ou 3 cullerades de sopa de farina de blat, torrada 3 cullerades de sopa de farina d’ametlla, torrada [opcional] 2 cullerades de sopa d’ametlla picada [opcional] sucre llustre oli d’oliva sal i pebre negre Preparació: Tot primer, rentem la col-i-flor bo i āinant per gruga [verificant-hi l’absència d’insectes]. Tot seguit, trossegem la col-i-flor tot emprant un raspador o bé un ganivet fins a tant que obtindrem una consistència similar a la del cuscussó [“migas”]. Rentem les carrotes i les raspem. A continuació aprevenim una paella amb un raig d’oli d’oliva al foc i hi sofregim la carrota i el cuscussó de coliflor fins a tant que perdran la retjor [la duresa]. Tot seguit, hi afegim l’ametlla picada, si ho volem. Dins una altra paella torrem la farina tot remenant sense aturar-nos perquè la farina no prengui una color excessivament rossa. A continuació posem la farina torrada...

Hi ha qui néixen amb masal i ventura…

30 de novembre de 201830 de novembre de 2018 by Autor ConvidatNo Comments

El masal, menyspreat, desitjat i ―ai las!― desigual. Aquesta dita fa referència a les persones masalades, que han nascut amb bon astre, que fins el gall els pon. Prou que ho sabem tots que mentre n’hi ha que sembla que hagin nascut amb el llombrígol per amunt, altres porten les malcòt a damunt. Hi ha qui sempre els ve bé el dau i hi ha qui tenen mal damunt mal i pedra per capçal! En fi, uns són sempre sortats i altres sempre esmasalats! Masal m: El destí i la sort reservats a cadascú; especialment, cas fortuït favorable, feliç. Etimologia: De l'hebraic Mazal, mateix significat. Ventura f: Cas o casos fortuïts favorables, feliços. Mal cald m: Nom de diverses malalties que tenen per símptoma principal l'elevació de la temperatura del cos. Trencadura f: Òrgan o part d'un òrgan que surt per una obertura natural o accidental de la paret de la cavitat en què està contingut. Ús: Existeixen de debò vides destinades a l’èxit o al fracàs o, com diu el refrany, persones qui néixen amb masal i ventura i altres amb mal...

Vaieixev: Els somnis i la vida

30 de novembre de 201830 de novembre de 2018 by Autor ConvidatNo Comments

Un terç de la nosta vida, qui més qui manco, el passam dormint. I mentre dormim tenim somnis. I ja que és així, no pot ser que els somnis no tenguin importància. Això no vol dir que els entenguem. A la nostra paraixà podem veure que hi havia necessitat d’interpretar els somnis. Qualsevol persona pot declarar que sap interpretar-los, la questió és si és veritat o no. Com en moltes altres coses, hi ha ‘regles de joc’, una normativa de com es poden fer i com no: com arribar a l’interpretació acurada, i quan no serà més que una farsa. Al darrer capítol del Tractat de Brakhot, al Talmud, hi podem trobar unes pàgines que parlen dels somnis i de llur interpretació. No és tan senzill com podria semblar. De totes maneres, n´hi ha que són evidents, n’hi ha que es repeteixen una i altra nit, i ens aixecam de bon matí, i de vegades a mitja nit i tot, amb la clara impressió...

Vaiéxev: Khanukà i el futur de l’estat d’Israel

30 de novembre de 20187 de desembre de 2018 by Autor ConvidatNo Comments

El següent text és una traducció de l'article «Chanukah and the future of the state of Israel», del Rabí Dr. Nathan Lopes Cardozo, publicat originalment a The Times of Israel el dia 28 de novembre del 2018. La història, l'estudi de causes i efectes en els annals de la humanitat, ha estat un repte important per als historiadors honestos. De moltes maneres, interpretar la història és una conjectura. És més el què a un li agradaria creure que va passar que el què va passar realment allò que motiva de debò a l'historiador (Benjamin Franklin). Al capdavall, com podria un historiador saber quina va ser la causa real i quin l'efecte en una instància específica? De vegades, el què creiem que és la causa és, en realitat, l'efecte. Els nostres savis ens varen fer notar aquest fenomen quan es varen ocupar de la venda de Josep i la seva emancipació de la presó. En referència a les paraules «Es va establir un...