Vayekhi: El futur del passat

Només podem canviar el món si podem canviar-nos nosaltres mateixos. Per això, el llibre de Gènesi finalitza amb la història de Josep i els seus germans. Explica a escala individual la història que el llibre d’Èxode explica a escala nacional. Israel es fa càrrec de la tasca de transformar la visió moral de la humanitat, però només pot fer-ho si els jueus individuals, dels quals els precursors eren els fills de Jacob, són capaços de canviar-se.

Vaigaix: El meu pare m’estima?

Com es va sentir Isaac cap a Abraham, sabent que havia aixecat un ganivet per sacrificar-lo? Com se sentia Jacob cap a Isaac, sabent que li agradava Esaú més que ell? Com es van sentir els fills de Leah sobre Jacob, sabent que estimava més Raquel i als seus fills? El meu pare de veritat m’estima? – Aquesta és una pregunta que sentim que deu haver sorgit en cadascun d’aquests casos.

La conversió no és una qüestió d’halakhà

Hem de recordar que sense un fort component religiós, la conversió és una farsa, igual com seria absurd afirmar que, per contra, algú que estigui totalment compromès amb les mitzvot de la Torà i viu en el seu esperit no hauria de ser considerat part del poble jueu. Ell o ella és, però no sabem exactament per què o com. Necessitem ambdós components, religió i nació, però no sabem entendre com es relacionen entre ells.

Mikets: L’Universal i el Particular

El judaisme era i segueix sent únic en la seva combinació d’universalisme i particularisme. Creiem que Déu és el Déu de tota la humanitat. Va crear-ho tot. És accessible per a tothom. Ell es preocupa per tots. Ha fet un pacte amb tots. Tanmateix, també hi ha una relació amb Déu que és exclusiva del poble jueu.