El següent text és una traducció de l’article «The Sanctity of Shabbat: Yes to the Ayalon Bridge, No to the… Read more La santedat del Xabat: sí al pont Ayalon, no al concurs d’Eurovisió
El següent text és una traducció de l’article «The Sanctity of Shabbat: Yes to the Ayalon Bridge, No to the… Read more La santedat del Xabat: sí al pont Ayalon, no al concurs d’Eurovisió
El judaisme és aquí per a destorbar-nos; no perquè donem les coses per descomptat, sinó per a descobrir el miracle que hi ha darrere del que és ordinari.
Segons els savis, quan Déu estava a punt de donar la Torà al Sinaí, li va dir a Moisès que consultés primer amb les dones i només després amb els homes. Aquest és el significat del vers: «Això és el que heu de dir a la casa de Jacob i dir-li al poble d’Israel» (Xemot-Èxode 19:3).
(Comentari de la paraixà setmanal de Rav Nissan ben Abraham per a la comunitat mallorquina.) El capítol 16 parla del mannà. En aquest… Read more Beixalakh: el manà diari
Per a alguns el miracle era la suspensió de les lleis de la natura. Per a d’altres, el fet que hi hagués una explicació natural no fa que l’esdeveniment sigui menys meravellós.
El que està en joc en aquesta confrontació és la diferència entre el mite, en què els déus són mers poders a dominar, propiciar o manipular, i el monoteisme bíblic, en què l’ètica (justícia, compassió, dignitat humana) constitueixen el punt de trobada entre Déu i la humanitat.
Quan mirem dins la Torà, no hi trobem cap indicació que Déu «sigui» o que Ell sigui perfecte. Tanmateix, Ell sempre està en moviment. Canvia d’opinió, es penedeix del que va fer, s’enfelloneix i fa coses que són realment inquietants i, tot sovint, irritants! Això està lluny de ser perfecte.
El que hem de fer es buscar el judaisme com era en la seva forma embrionària, abans que se solidifiqués en l’halakhà que avui coneixem. Cal que tornem a aquestes grans idees amb la seva diversitat d’opinions i les desenvolupem de manera que puguin respondre a les necessitats espirituals variades de l’home modern, i inspirar la seva ànima.
Quan hi havia productes en abundància, els déus mostraven el seu favor. Els déus eren la natura personificada. Mai abans no havia intervingut Déu en la història, per a rescatar un poble de l’esclavitud i establir-los en el camí cap a la llibertat. Va ser una revolució, alhora política i intel·lectual.
A vegades, el coratge moral es troba al cor de la foscor. Que la mateixa Torà expliqui la història de la manera com ho fa té enormes implicacions. Significa que pel que fa a la gent, mai no hem de generalitzar, mai estereotipar.