Com seguir endavant

Com seguir endavant

(Comentari a la paraixà setmanal Vayekhi <I ell va viure> // Bereshit <En el començament> {Gènesi} 47:28-50:26) – Dotzena setmana del cicle anual de cinquanta-quatre. El llibre del Gènesi es clou amb un comentari sublim al voltant de la reconciliació entre els fills de Jacob. Els germans de Josep l’havien venut com a esclau i es malfiaven del perdó del seu germà petit. Maliciaven que Josep endarrerís la seva venjança a l’esguard de la mort del pare de tots ells. Just mort Jacob l’escometen i Josep els diu: «No tingueu por. És que em puc posar al lloc de D’u? Vosaltres em volíeu fer mal, però D’u va convertir-lo en bé, per a què passés allò que ara passa: el salvament d’un gran poble. Així doncs, no tingueu por, jo cuidaré de vosaltres i de les vostres famílies». I els va tranquil·litzar parlant-los al cor. (Gn. 50:19-21). Aquesta és la segona vegada que Josep els parla d’aquesta manera. Adés els havia parlat de...
Read More
El líder inesperat

El líder inesperat

(Comentari a la paraixà setmanal: Vayigash <I es va acostar> // Bereshit <En el començament> {Gènesis} 44:18-47:27) – Onzena setmana del cicle anual de cinquanta-quatre. Vaig tenir l’avinentesa d’escoltar la resposta del gran historiador de l’Islam, Bernard Lewis, quan fou requerit per a predir el curs dels esdeveniments en l’Orient Proper. Amb sornegueria, digué: «Jo sóc historiador, així que només puc fer prediccions sobre el passat. Altrament, sóc un historiador retirat, de manera que, fins i tot, el meu passat ja és passat».  Les prediccions sobre els éssers humans són com voler tocar el cel amb la mà perquè els individus som lliures i no hi ha manera de saber per endavant com reaccionarem davant dels grans reptes de la vida. Quan llegim el terç darrer del Gènesi, ens queda ben clar que el líder generacional que n’eixirà serà Josep perquè n’és l’arquetip. Els seus somnis i els canvis sobtats de la seva sort, el fan esdevenir el personatge central d’aquesta part del...
Read More
Tres maneres d’atansar-se als somnis

Tres maneres d’atansar-se als somnis

(Comentari a la paraixà setmanal: Miketz <Al final> // Bereshit <En el començament> {Gènesis} 41:1-44:17) – Desena setmana del cicle anual de cinquanta-quatre. De cop sobte, Josep fa un salt de la presó a primer ministre. Es tracta d’una de les transformacions més grans que recull la literatura. Quina fou l’astrugància que va portar a un estrany, llec de la cultura egípcia, a un «hebreu», a un home que jeia en una presó, abatut per una acusació falsa d’intent de violació, a esdevenir el governant de l’imperi més gran del món de l’antiguitat? Josep tenia tres dons, ben escampats per separat entre la gent, emperò ben rars de trobar de manera simultània. El primer és que somniava somnis. D’antuvi, no sabem si els seus dos somnis de jovencell -aquell en el qual els seus germans, com a garbes de blat, es prosternaven davant seu, i l’altre en el qual el sol, la lluna i onze estrelles s’arrauleixen, també, al seu davant- són...
Read More
El poder de l’elogi

El poder de l’elogi

(Comentari a la paraixà setmanal: Vayeshev <I ell va establir-se> // Bereshit <En el començament> {Gènesis} 37:1-40:23) – Novena setmana del cicle anual de cinquanta-quatre. Rubèn és la semblança del qui, tot i tenir les qualitats d’esdevenir un líder, mai no en reïx. Era el primogènit de Jacob. En el llit de mort, Jacob li diu: «Rubèn, tu ets el meu primogènit, la meva força, la primícia del meu vigor, excés de dignitat i excés de poder» (Gn. 49.3). És un encomi escruixidor que suggereix una presència física vigorosa i una aptitud de comandament. Nogensmenys, Rubèn, de jove, semblava atresorar més sensibilitat moral que tots els altres fills de Jacob. Lia era la seva mare i ell se’n va fer molt del desengany matern per no ser l’esposa favorita de Jacob. Aquesta és la primera descripció que en tenim de quan era infant: Al temps de la sega del blat, Rubèn va sortir al camp i va trobar mandràgores i les dugué a...
Read More
Sigues tu mateix

Sigues tu mateix

(Comentari a la paraixà setmanal: Vaixlakh // Bereshit {Gènesis} 32:4-36:53) – Vuitena setmana del cicle anual de cinquanta-quatre. Sabat 19 de kislev 5781 5 de desembre 2020 Sovint he raonat que l’episodi que enforma el nom del nostre poble jueu -quan Jacob lluita, amb un adversari desconegut i rep el nom d’Israel- és essencial per entendre què és ser jueu. Ara, a l’encop, dic que el relat és igualment essencial per entendre què és ser capdavanter. Hi ha teories diverses per tal de posar nom a «l’home» que, de nit, va lluitar amb el patriarca. La Torà l’anomena «home». El profeta Osees l’anomena «àngel». Els Savis diuen que fou Sammael[1], l’àngel de la guarda d’Esaú i una força del mal [2]. Jacob tenia la certesa que era D’u. «Jacob va anomenar el lloc Fanuel» perquè «És perquè vaig veure D’u fit a fit i, tot i així, la meva vida es va salvar» (Gn. 32:31). Al meu entendre, el passatge anterior només el podrem entendre plenament...
Read More
Llum en temps llòbrecs

Llum en temps llòbrecs

(Comentari a la paraixà setmanal: Vaïetsè <I ell va sortir> // Bereshit <En el començament> {Gènesis} 28:10-32:3) – Setena setmana del cicle anual de cinquanta-quatre. Sabat 12 de kislev 5781 28 de novembre 2020 Què fa que sigui Jacob, i no pas Abraham ni Isaac ni Moisès, el qui es consideri com a pare del poble jueu? Quina és la raó? Nosaltres ens anomenem «la congregació de Jacob», els «fills d’Israel». Jacob, a qui D’u va donar el nom d’Israel, és l’home de qui portem el nom. Però ell no va començar la travessia del poble jueu; fou Abraham. Però Jacob tampoc no va haver d’enfrontar-se a una prova tan dramàtica com el sacrifici d’Isaac. Però Jacob tampoc no va treure el poble d’Egipte ni ens va lliurar la Torà. És ben cert que els seus fills romangueren fidels a la creença divina, a desgrat d’allò que va succeir amb els fills d’Abraham i d’Isaac. Tanmateix, aquest fet ens porta a una pregunta...
Read More
El Quòdlibet de la comunicació

El Quòdlibet de la comunicació

Nota de l’Oficina del rabí Sacks El rabí Sacks z”l, beneïda sigui la seva memòria, havia preparat un cicle anual complet de les «Covenant & Conversation» per a l’any present de 5781, assentat en els ensenyaments del seu llibre «Lessons in Leadership». L’oficina del rabí Sacks tornarà a prendre el cap del fil del seu mestratge mitjançant la distribució setmanal d’aquests assaigs per tal que la gent de tot el món pugui continuar l’aprenentatge de la Torà i ser inspirat per les seves ensenyances. *** Arran d’aquesta nota, la paraixà setmanal correspondrà a la distribuïda per l’Oficina, en lloc de la decisió inicial de distribuir la paraixà equivalent de l’any passat. (Comentari a la paraixà setmanal: Toldot <Generacions> // Bereshit <En el començament> {Gènesi} 25:19-28:9) – Sisena setmana del cicle anual de cinquanta-quatre. Sabat 5 de kislev 5781 21 de novembre 2020 El Netziv (Naftalí Zvi Yehuda Berlin, 1816-1893, degà de la ieixivà de Volozhin a Bielorússia) feu una observació ben artera quan assenyalà que Isaac...
Read More
Trobar el perquè de la nostra vida

Trobar el perquè de la nostra vida

Nota introductòria del traductor (ICB) Jonathan Sacks ha mort. El decés deix un sentiment d’orfandat. La seva paraixà setmanal era tot un deler per beure de la saviesa de la Torà i aprendre de la seva rectitud. Amb la seva absència, aquest delit s’ha estroncat i posa en qüestió el projecte de traduir al català un cicle anual complet de les «paraixot» setmanals d’un dels rabins més cultes i, intel·lectualment, més profunds. Després de pensar-hi, he pres la decisió de completar el propòsit del cicle manllevant les seves «paraixot» de l’any passat. Algunes no podran tenir la immediatesa del context d’enguany, tot i així, poden ser de gran ajut. Enmig de la diversitat fecunda de brolls interpretatius i de comportaments, el judaisme manté, de manera monolítica i radical, la creença essencial en un sol D’u, transcendent i creador de l’univers, el qual governa providencialment. D’aquesta premissa, se’n deriva que el món és, precisament, comprensible i que té, sortosament, una intencionalitat, per tant, que res...
Read More
RESPONENT A LA CRIDA

RESPONENT A LA CRIDA

(Comentari a la paraixà setmanal: Vayera <I Ell va aparèixer> // Bereixit <En el començament> {Gènesi} 18:1-22:24) – Quarta setmana del cicle anual de cinquanta-quatre.) L’encet de la història de la humanitat descrit en la Torà és una corriola d’ensopegades i desenganys. D’u va donar llibertat als humans, i aquests en fan abús. Adam i Eva van menjar la fruita prohibida. Caïm va matar Abel. Abans de gaire, la violència s’enduu el món cap al Diluvi. Tota la carn de la terra es va pervertir. D’u va crear l’ordre, emperò els humans van instaurar el caos. Fins i tot, després del Diluvi, la humanitat va voler agafar el cel amb les dents quan, emportats per la supèrbia i abillats com a mestres d’obra, van voler alçar la torre de Babel , la que havia «d’haure el cel» (Bereshit11:4). Els humans deixen D’u a l’escapça, cal un caràcter nou i aquest és Abraham. D’antuvi, no tenim massa clar el propòsit de la crida...
Read More
La Justícia no es lideratge (Noach 5781)

La Justícia no es lideratge (Noach 5781)

L’elogi atorgat a Noè no té parangó a la Tanakh. Va ser, diu la Torà, «un home just, perfecte entre les seves generacions; Noè va caminar amb Déu». No es dóna cap lloança semblant a Abraham, Moisès ni a cap dels profetes. L’única persona de la Bíblia que s’acosta és Job, descrit com a «irreprotxable i íntegre ( tam ve-yashar ); temia Déu i defugia el mal» ( Job 1:1). Noè és, de fet, l’únic individu que el Tanakh qualifiquen de just (tzaddik).  Tot i això, el Noè que veiem al final de la seva vida no és la persona que vàrem veure al començament. Després de la inundació: Noè, un home del sòl, va procedir a plantar una vinya. Quan va beure una mica del vi, es va emborratxar i va jaure destapat dins la seva tenda. Ham, el pare de Canaan, va veure el seu pare nu i l’hi va dir als seus dos germans que eren fora. Però Sem i Jafet van agafar una peça de roba i la van col·locar damunt les seves...
Read More