El Mal constitueix un element essencial en la història de la humanitat, i és l’element diví que permet a l’home treballar i superar-se. És cert, el Mal provoca la caiguda de l’home, però el descens possibilita a la persona aprofundir en l’acte de viure, aconseguir majors nivells de comprensió i fortificar la seva persona de cara al futur.
Quan Moisès vol perpetuar el poble jueu, ho fa a través de l’ensenyament als nens: “quan el teu fill et pregunti”. Per què no “si el teu fill et pregunta”? Què tenen en comú tots els nens? Els nens són curiosos. Explicant aquesta història no només eduquem a les filles i fills, sinó que ens eduquem a nosaltres mateixos.
La Torah no vol que mengem Khamets, i el Khamets, per tant, no ens pertany. La persona seguirà sent responsable d’aquell Khamets comestible dins de casa seva. L’anul·lació s’encarrega de tot aquell Khamets que el propietari desconegui, i la venda té en compte el Khamets conegut.
La literatura halàkhica reconeix dos sistemes per determinar la forma de caixeritzar. Una és la divisió entre «absorbent» i «no absorbent«, i l’altra és per material –fusta, metall, fang.
El judaisme, tan sovint capdavanter en el canvi social, està cridat a organitzar-se cap a qui el desconeix de manera no excloent, no oficialista i transparent. Però també permeable al moviment del temps que desplega, de manera sorprenent, el misteri d’un coneixement que està viu i que es transforma.
Jetró era una sacerdot madianita. En l’antigor, l’existència del sacerdoci era una fet ben comú entre les nacions. Cadascuna tenia sacerdots i homes sants. Allò que farà distint Israel és la crida a esdevenir una nació on cada membre era cridat a ser sacerdot, tots i cadascun dels ciutadans cridats a ser sants.
Heus ací la magnificència del projecte de la Torà: mudar l’experiència històrica a una legislació pràctica i detallada que els permetés servar en el temps, i diàriament, allò que havien après de la seva vivència insòlita. En la paraixà Mishpatim, la visió es materialitza en detalls, la narrativa en lleis per tal que la vivència del desert esdevingui el tendrum del comportament nacional.
Tot projecte col·lectiu és semblant a la conducció mosaica de la nació israelita a través de l’erm inabastable, vers una terra promesa sempre més llunyana de l’horitzó imaginable. Acota el cap a les dificultats i la desesperació et senyorejarà.
(Comentari a la paraixà setmanal Va’eira <I vaig aparèixer> // Xemot <Noms>{Èxode} 6:2-9:35) – Catorzena setmana del cicle anual de… Read more Ens hem alçat mil i una vegades i hem caigut per tornar a remuntar
Prenent el fil del començament, en aquesta paraixà de Shemot sobresurt la iniciació en el lideratge d’un home notable, però just sota aquesta epidermis hi ha una narrativa alternativa sobre sis dones extraordinàries, sense les quals no haguera existit la figura de Moisès.