Un cop construït i muntat el Mixkàn, s’ha de dedicar. Després cal inaugurar l’altar, i totes les tribus han de presentar les seves ofrenes, que són exactament iguals. I un cop dedicat i inaugurat, «[q]uan Moisès va arribar a la Tenda de Reunió a parlar amb Ell, va escoltar la Veu parlant-li des de sobre de la Tapa que hi havia sobre de l’Arca del Testimoni, des d’entre els dos Querubins, i Ell va parlar-li» (Bamidbar, Nombres, 7:89).
Com el seu nom indica, la Tenda de Reunió és el lloc on es reuneix el Cel amb la Terra. El punt de connexió és l’altar. Per això quan Moisès va entrar aquell primer cop, després de la inauguració de l’altar, un cop feta la connexió entre els Cels i la Terra, Moisès va «escoltar la Veu [vaïx’mà et-HaQol] parlant-li [miDaber elav]», a Ell mateix, perquè com ens diu el mestre Ovadia ben Jacob Sforno, el Nom ho ha fet tot per al seu propòsit (Mixlei, Proverbis, 16:4), fent saber i esclarint a Ell mateix, i així impartint coneixement i garantint bondat als altres, a través de la generositat de la Seva influència, que no té mesquinesa (Ovadiah ben Jacob Sforno, Commentary on the Torah, traduït i comentat per Rabí Raphael Pelcovitz, pp. 680-681). Aquesta acció del Sant, beneït sigui, fa efecte a qui la rep només segons la seva preparació per escoltar aquesta Veu.
Què vol dir, tot això? Raixí ens dóna una pista i ens apunta que aquest «miDaber elav» és semblant a «mitDaber», en la forma reflexiva del verb, implicant que Moisès «va escoltar la Veu parlant-se». Sforno ho explica com si el Sant «fes saber a Ell mateix», i no directament al Seu profeta, i que la Veu que escoltava Moisès eren les paraules que van «més enllà» de la divinitat, i que cada profeta rep segons les seves capacitats personals de percepció i comprensió (Ovadiah ben Jacob Sforno, p. 680-681 i notes).
A efectes d’intentar explicar-ho, el lector ha de veure al profeta com algú capaç d’aconseguir sintonitzar-se amb un senyal de ràdio preexistent, que emet i vibra en una freqüència molt concreta i xifrada. A través de –i segons– la seva preparació, no només es podrà copsar aquest senyal amb més o menys interferència, sinó també comprendre-la de forma més o menys clara.
Aquesta Veu que Moisès va escoltar, segueix Sforno, era la mateixa que va sentir abans de l’incident del Vedell d’Or —és a dir que era la mateixa Veu, [et-HaQol] que es va escoltar durant l’entrega de la Torah a Sinaí, com recordàvem fa pocs dies—. Això no va ser igual en la inauguració del primer Temple, i menys encara el Segon, perquè cap altre profeta va ser capaç d’aconseguir un nivell igual que el de Moisès (Ovadiah ben Jacob Sforno, p. 680-681 i notes), que parlava cara a cara des del centre de la coberta de l’Arca, entre els Querubins.
Xabat xalom.