El darrer fragment de paraixat Akharé-Mot arriba després de la llista de relacions sexuals prohibides. Aquesta llista, que es llegeix la tarda de Iom haKippurim, parla de «no descobrir la nuesa», de diferents familiars. És a dir que és una llista de graus familiars entre els quals les relacions sexuals estan prohibides (Vaïcrà, Levític, 18:1-21). La raó per la qual aquestes relacions incestuoses estan prohibides s’explica a l’alià corresponent, però a la nostra alià final (de la línia 22 a la 30), rabí Ovadiah Sforno ens explica per què estan prohibides.

«No us contamineu en qualsevol d’aquestes coses (línia 24), fins i tot en acostar-vos per ‘descobrir la nuesa’, perquè l’inici de les transgressions d’aquestes nacions [les cananees] en l’aspecte de les unions prohibides, no va ser en l’acte sexual en si, sinó en aproximar-se a la parella prohibida.» Perquè les nacions cananees no van procurar no establir relacions d’intimitat sexual, ni van decretar càstigs per aquelles persones que ho feien, i per tant van acabar avançant «de maldat en maldat», i van acabar cometent totes aquestes «abominacions».

El llistat, a l’alià anterior, acaba amb el sacrifici dels fills al «Molekh». Es comença establint proximitat i intimitat sexual amb els familiars propers, i s’acaba cometent la pitjor maldat: sacrificar els fills al «Molekh», esperant que això «beneeixi» als altres fills. Per tant, la Torah demana que «guardeu tots aquests manaments i ordenances» (línia 26) per tal que «la terra no us vomiti [o repudiï, o expulsi] (línia 27)…com ha vomitat a les nacions», és a dir als habitants de la terra de Canà, i també de Mitsraïm (vegeu 18:3).

«I guardareu les Meves ordres per tal que no feu cap d’aquestes tradicions abominables que es feien abans de vosaltres, i no us contaminareu a través d’elles» (18:30). És a dir, que «construireu una tanca de protecció», per tal que no caigueu en totes aquestes transgressions enumerades per la Torah fins aquest moment, no només les sexuals, sinó també les normes de la kaixrut i les lleis de «puresa». Perquè d’aquesta forma, «no us contaminareu» (Ovadiah ben Jacob Sforno, Commentary on the Torah, traduït i comentat per Rabí Raphael Pelcovitz, pp. 575-577 i notes).

Cal recordar breument que les relacions sexuals prohibides ho estan en el sentit que són relacions que es mantenen purament pel plaer (Ovadiah ben Jacob Sforno, p. 573). En un cert sentit, són relacions que busquen l’hedonisme banal. El plaer pel plaer, i la resta no importa. Una societat així acaba pervertint-se, de forma que acaba sacrificant als seus fills en benefici dels altres fills, el qual resulta una absurditat. Per això la Torah demana que ni tan sols entrem en aquesta espiral.

Recordem que la Torah ens dóna instruccions per a la creació d’un cert ordre, que porti a establir sistemes de justícia social —cicles de descans setmanal, alliberament de servituds i retorn de terres, descans de cultius, etc.—, que acabi per construir una societat sana. No una societat «perfecta», perquè això no existeix, sinó una societat «sana», amb mecanismes que permetin navegar els conflictes que sorgeixin dins el seu si. Una societat interdependent, malgrat que existeixi una enorme diversitat, no només dins del Poble d’Israel, sinó també amb la resta de les «setanta nacions».

En un món modern com el nostre, on les «piconadores» —cultural, política, etc.— cada vegada constrenyen més aquesta diversitat i tracten d’imposar models uniformitzadors; on cada cop més se’ns demana diluir-nos i acceptar aquest model de talla única, és important construir aquesta tanca per no caure en la trampa. Però és una tanca de protecció, no és de separació —que també—, i menys encara per tancar-nos vers la resta. No parlem d’un estil de «muralla xinesa», dissenyada per «mantenir fora als bàrbars», sinó d’una separació que ens permeti ser nosaltres mateixos.

Una separació que permeti que la diversitat continuï fluint i florint, i que impedeixi que comencin a proliferar relacions incestuoses, endogàmiques o buides, en què la proximitat ens porti al tot s’hi val. Relacions que busquen una puresa mal entesa, que al final tan sols provoca societats malaltes. I tot això, per què? Llegiu la segona línia de la paraixà següent, kedoixim.

 Xabat xalom!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.