Estem en les paraxiot dedicades a les «afeccions dermatològiques», referides a la Torah com «tzara’at», i que gairebé sempre veiem traduït com «lepra». No és la malaltia que coneixem com lepra, sinó una afecció de la pell que es manifesta de formes diferents, ja sigui a la pell de les persones, o d’altres coses com cases, peces de roba o altres pertinences. Els savis expliquen que aquesta malaltia la pot causar «les males llengües» (Arachin 16a), com per exemple en el cas de Miriam, que en malparlar del seu germà Moisès, va patir aquesta aflicció (Bamidbar, Números, 12:1-10).
Però hem dit que aquesta «tzara’at» també afecta la roba. És possible que la roba i les cases i les pertinences puguin criticar i fer safareig? Avui no en parlarem, d’això. Però sí que parlarem dels dos passos necessaris per eliminar aquesta afecció, i recuperar l’estat de puresa. I mai podem recordar prou que quan la Torah parla de «puresa», cal afegir sempre «ritual» —o espiritual, interna, d’un mateix— al darrere.
El context de la nostra paraixà cal anar-lo a buscar unes línies més amunt, concretament a Vaicrà/Levític 13:47: «Quan sorgeix una erupció en una tela de llana o de lli […] i el sacerdot, després d’examinar l’afecció, aïllarà l’article durant set dies […] si el sacerdot veu que l’afecció a la roba no s’ha estès, ordenarà que l’article de roba es renti, i l’aïllarà set dies més» (línies 53 i 54).
Després d’explicar què cal fer amb aquella roba en cas que l’afecció segueixi o es dilueixi, la Torah ens diu què cal fer si l’afecció desapareix amb la primera rentada: «Però la tela o qualsevol article de pell que es renta, i l’afecció desapareix, s’haurà de submergir una segona vegada, i serà «tahor» [neta, pura].» (Línia 58).
I per què l’hem de rentar dos cops, aquesta roba? El Chizekuni (Hezequies ben Manoah, de Provença), al seu comentari a la Torah (imprès per primer cop a Venècia l’any 1524), ho explica facilíssim: la tela es submergeix el primer cop per a treure el residu de la plaga, i el segon cop per tal de purificar-la.
Tota la literatura associada a la teixuvà o a la recuperació de la «puresa», està plena de referències a l’aigua. Des de l’explicació a la prohibició de beure aigua a Iom Kipur, fins a restablir la puresa de la roba. Per què? Perquè l’aigua —les aigües vives «maïm khaïm»— no són només font de vida i de saviesa, sinó que ens netegen físicament i espiritual.
Quan es detecta que la tela té l’afecció, se l’aïlla set dies. Si l’afecció no s’ha estès, es renta amb aigua, i ens la mirem de nou set dies després. Només si la part física ha desaparegut, quan hem «rentat la roba», podem fer el següent pas, que és restablir l’equilibri diguem-ne «espiritual». És amb aquest segon rentat ritual, aquest «passar per la mikvé» i aquest «rentar bé la roba», que la tela recupera el seu estat de «tohorà», de puresa, i ens la podem tornar a posar sense por. Qui diu roba, diu altres coses.