A la paraixà Ki tavo, Moisès va enumerant un cop més tot allò que s’esdevindrà si els Fills d’Israel compleixen amb el pacte, i què passarà si no escolten la veu [qol] del Nom:
«i vosaltres no us separareu de cap de les paraules que Jo us ordeno avui, ni a la dreta ni a l’esquerra, per seguir altres déus, per adorar-los» (Devarim, Deuteronomi, 28:14).
La Torah no ens diu que complim els manaments, sinó que parla de separar-se de les paraules, de no fer cas, o de caminar en altres direccions. I què vol dir, això? Doncs que no s’han de canviar els manaments del Sant, beneït sigui, en especial aquells relacionats amb la justícia ni amb la legislació social, per altres costums o, com ens diu Isaïes, per «obligacions apreses per repetició» buida (29:13). I aquestes obligacions «apreses», ens diu rabí Sforno, són especialment aquelles que es feien en honor dels antics habitants de la terra de Canà, que les van instituir i que es van voler respectar, però no en honor del Creador; o aquelles que no es fan amb el propòsit d’enfortir l’observança dels Seus manaments. D’aquesta manera, continua Sforno, s’acaba «anant darrere d’altres déus per adorar-los» (Ovadiah ben Jacob Sforno, Commentary on the Torah, traduït i comentat per Rabí Raphael Pelcovitz, p. 966).
A la línia següent (15), comença l’admonició: «Però serà que si no escolteu la veu del Nom [de les quatre lletres], el vostre Déu, d’observar, fer tots els Seus manaments i els Seus decrets que Jo us ordeno aquest dia», que, ens segueix il·luminant rabí Sforno, es refereix a quan l’observança de les mitzvot es canvia per altres costums, i la justícia retrocedeix i empitjora. Uns exemples: quan es van començar a ignorar les lleis socials, com per exemple els delmes, és a dir la part corresponent de les collites i els primers fruits, la redempció dels primogènits, etc., , que estaven destinats als kohanim i leviïm (és a dir quan se’ls va començar a deixar sense recursos a ells i, per tant, al Temple), Johanan, el Gran Sacerdot, va haver d’instituir noves lleis, canviant «la lletra de la llei» per mantenir «l’esperit de la llei», i evitar que les persones esdevinguessin transgressors; i va passar el mateix quan es va començar a deixar de prestar diners als necessitats quan s’acostava l’any sabàtic, en el qual els deutes es perdonen, ja fos per por a no cobrar els deutes, o per aprofitar-se i no pagar-los, Hil·lel el vell va haver d’instaurar un nou decret que permetés cobrar aquests préstecs durant l’any de la Xemità (Ovadiah ben Jacob Sforno, p. 966).
També ens trobem amb la cerimònia de «les aigües amargues», o la de trencar el coll a una vedella en cas d’un assassinat que no es podia resoldre, que es van deixar de practicar quan l’adulteri i els assassinats eren el pa de cada dia, fins a arribar a l’aturada del Sanedrí, la màxima cort de justícia. Aquests exemples es donaven cap al final de l’època del Segon Temple, quan la justícia va quedar pervertida i, com ens diuen els savis, «homes de violència van esdevenir poderosos» (Tractat Sotah, 49a).
I Sforno encara segueix. Ens diu que aquesta condició, que era corrent a l’època del nostre mestre —i podríem debatre si no ho és avui, al segle 21—, en què els rics i poderosos que haurien d’estar subjectes a les lleis de la Torah, refusen aquesta responsabilitat i es valen d’altres lleis seculars i no relacionades de cap manera amb la Torah, per fer valer els seus interessos per sobre de la resta (Ovadiah ben Jacob Sforno, p. 967). Aquestes línies del Deuteronomi, acaba Sforno, expliquen la causa de la destrucció del Segon Temple, i el «galut», l’exili, segueix encara per aquesta causa.
Cal recordar, com llegim cada any els dies previs al dejuni del mes d’Av, que el manteniment de la justícia és fàcil: no ser negligent amb els estrangers, els orfes i les vídues. En altres paraules, mantenir el teixit social, junt amb una certa justícia, que permeti que tothom tingui uns mínims recursos. I no aprofitar-se de les lleis ni els tribunals «seculars», ni tampoc del desconeixement de la Torah, per fer la vida encara més difícil del que és als altres. Sigui per aconseguir beneficis econòmics, o quotes de poder, tergiversant les lleis per costums buides que no estan d’acord amb la Torah.
Xabat xalom.