La paraixà Xoftim, com el seu nom indica, tracta de coses que fan els jutges: «Jutges i oficials nomenareu a les vostres ciutats…» (Devarim, Deuteronomi, 16:18). I a la sisena alià es parla dels testimonis necessaris, i es deixa clar que un sol testimoni no és suficient. En calen dos o tres.
I a més, «si un fals testimoni parla contra un home (una persona) per pervertir les proves contra ell, llavors els dos entre els quals existeix la controvèrsia es presentaran davant del [nom de les quatre lletres], davant dels kohanim (dels sacerdots) i dels jutges que hi haurà en aquells dies. Els jutges faran indagacions, i es demostra que el testimoni presentat era fals; ha testificat falsament contra el seu germà» (Devarim, 19:16-18).
Però què és, això d’«es demostra que el testimoni era fals»? Segons Sforno, no només el testimoni era fals, sinó que també ho eren les seves intencions. És a dir, que és un fals testimoni premeditat, que no s’ha fet per error o de forma inadvertida, com són els casos de donar testimoni sobre l’hora en un dia ennuvolat, o en el cas d’un mes intercalat (Ovadiah ben Jacob Sforno, Commentary on the Torah, traduït i comentat per Rabí Raphael Pelcovitz, p. 928).
Els casos de fals testimoni premeditats són una acció malvada, tal com llegim a la següent línia: «Llavors haureu de fer-li (al fals testimoni) el que havia planejat fer al seu germà, i així haureu de destruir la maldat entre vosaltres. I aquells que quedin hauran d’escoltar i témer, i no hauran de continuar cometent aquesta mena de maldat entre vosaltres» (línies 19 i 20).
Tenir dos o tres testimonis és important, però cal que els jutges facin totes les indagacions que s’hagin de fer, i una mica més i tot, abans de decidir res. Falsificar proves, falsificar la veritat, falsificar la realitat, és realment una maldat.