A la paraixà doble d’aquesta setmana, Matot-Maasé, amb què acabem el llibre de Bamidbar (Al desert, traduït com Números), el Sant, beneït sigui, anuncia a Moisès quins seran els líders i caps de cada família de les dotze tribus, un cop els Fills d’Israel travessin el riu Jordà i prenguin possessió de la Terra.
Seguidament, també anuncia que de totes les possessions, hauran de donar ciutats i terrenys a la tribu dels Levites. Ciutats perquè hi visquin, i terres per als seus animals. Sis d’aquestes ciutats faran de refugi, amb unes instruccions específiques, que no comentarem avui.
En total, «Totes les ciutats que donareu als Levites seran quaranta-vuit ciutats, elles i els seus espais oberts. Les ciutats que doneu de la possessió dels Fills d’Israel, de les més grans prendreu més i prendreu menys de les més petites. Cadascú, segons la seva herència, haurà de donar de les seves ciutats als Levites» (Bamidbar, Números 35:7-8).
Sforno ens explica que les dotze divisions de la Terra van ser «desiguals» en territori (en àrea d’extensió), perquè es va fer segons el valor. I com la divisió es va fer segons el valor, la part més petita entregada als Levites per la tribu que menys té, és igual en valor a la part més gran que dóna als Levites la tribu que rep més terreny (Ovadiah ben Jacob Sforno, Commentary on the Torah, traduït i comentat per Rabí Raphael Pelcovitz, pp. 820-821, i nota XXXV-8).
Una mena de proto-impost-progressiu, però potser fixant-se més en la «qualitat», que en la «quantitat». D’aquesta forma, el que els Israelites (les onze tribus) donen als Levites per a les ciutats i els camps adjacents és equitatiu, la Torah ordena que no sigui en proporció a la mida de la tribu, sinó al valor de la ciutat en particular, i dels seus terrenys al voltant.
Com es veurà en el repartiment i explicació de cada una de les divisions, no és el mateix rebre grans extensions de camps de cultiu —que estan molt bé—, que la zona muntanyosa, rica en minerals per extreure. Un quilo de blat pesa el mateix que un quilo de ferro, o de carbó. Però el valor de totes tres coses és diferent. Igualtat, igualitari i equitatiu també són coses diferents. D’aquesta forma, la Torah intenta crear una societat en què, en aquest cas les dotze tribus —però que hauria de poder extrapolar-se— estableixin una relació equitativa, amb espai i recursos per a tothom.
Xabat xalom!