Akharei-Mot – Quedoixim 6: Torah i justícia social

Avui tornem a tenir una paraixà doble, i malgrat que el tema de les prohibicions sexuals i la prohibició d’oferir sacrificis humans al Molech, present en ambdós fragments individuals, és temptador, ho deixarem —també— per una altra ocasió.

Sovint es ridiculitzen les creences d’algú posant en relleu aquells fragments més obscurs de l’Escriptura, òbviament sense cap mena d’explicació. Al nostre fragment d’avui s’esmenten tres de les lleis de justícia social més revolucionàries de la història de la humanitat.

«Quan un estranger visqui entre tu a la teva terra, no en facis befa ni te’n burlis. L’estranger que visqui amb tu ha de ser com un nadiu d’entre vosaltres, i l’estimaràs com a tu mateix, perquè vau ser estrangers a la terra de Mitsraïm —Jo sóc [el nom de les quatre lletres], el vostre Déu.

No cometràs cap perversió de la justícia, en mesures de llargada, pes o volum. Tindràs pesos i balances correctes, sistemes de mesura en sec correctes, i sistemes de mesura de líquids correctes —Jo sóc [el nom de les quatre lletres], el vostre Déu, Qui us va treure de la terra de Mitsraïm.» (Vaïcrà, Levític, 19:33-36).

En un món, l’antic, on els humans es movien bàsicament per tribus, i on hi havia una separació molt marcada entre «nosaltres» i «la resta» —per no dir res de la relació prèvia entre «egipcis» i el pas dels fills de Jacob de ser ciutadans de primera a «esclaus hebreus»—, l’ordre explícita de no burlar-se, ridiculitzar ni maltractar als estrangers, i d’estimar-los com un s’estima a un mateix —que és una afirmació amb un gran secret—, és revolucionària!

Sforno ens explica: Si un estranger conviu amb tu … no el tractaràs malament…ni tan sols amb vexacions verbals. I segueix: No cometràs cap perversió de la justícia, en mesures de llargada, pes o volum. Això inclou, ens diu Sforno, enganyar una persona fins i tot en temes de diners, i específicament parla de mesures de pes —els menys joves recordaran les balances del botiguer de 13, Rue del Percebe—, i per això la Torah fa l’advertència i la prohibició d’enganyar tant a l’estranger, com al nadiu (Ovadiah ben Jacob Sforno, Commentary on the Torah, traduït i comentat per Rabí Raphael Pelcovitz, p. 584).

Si al món antic la separació entre «nosaltres» i «la resta» estava marcada per molts factors, avui mateix, que veiem com retorna el tribalisme perillós, en forma de racisme obert, o directament de titllar de feixista a qui senzillament no pensa com nosaltres, hauríem de pensar en la forma que tenim d’estimar-nos a nosaltres mateixos, i com això reflecteix això amb el requisit d’estimar-lo de la mateixa forma, i amb el manament negatiu de no maltractar-lo.

I tot això, per què? «I observareu tots els Meus decrets i totes les Meves ordenances, i les dureu a terme» (línia 37). Perquè analitzant aquestes lleis i aquests manaments, es reconeix que són bons i dignes, i d’aquesta forma, estudiant-los i reconeixent el seu valor, les dureu a terme (Ovadiah ben Jacob Sforno, p. 585).

No perquè ho digui una entitat supernatural, que també, sinó perquè són normes necessàries per a una millor convivència entre les persones, i una necessitat per formar una societat sana.

Xabat xalom.