En aquesta paraixà doble s’enumeren, entre altres coses, les causes de «lepra» que poden afectar a una persona o a diferents objectes. Sí, sabem que la «lepra» afecta les persones, i segons la Torah, també pot afectar a la roba, a objectes, o fins i tot a una casa.
Hem dit «lepra»? És aquesta «lepra» la malaltia que coneixem com a tal? O és una altra cosa? Doncs òbviament és una altra cosa, i també, per això, una de les causes de moltes confusions de qui es pren el text de la Torah de forma literal —i més encara quan fa servir texts traduïts.
Llegim per exemple les dues primeres línies del sisè fragment de la nostra paraixà: «I HaXem va parlar a Moisès i Aaron, dient: Quan arribeu a la terra de Canà que us he donat com a possessió, i Jo imposi una aflicció de tzaraat sobre una casa en la terra de la vostra possessió…» (Vaiïcrà, Levític, 14:33-34). És a dir, que aquesta aflicció «leprosa», és una aflicció que el Sant, beneït sigui, imposa. Llavors, és una malaltia? Deixarem aquest debat per una altra ocasió
Però no només hi ha l’aflicció de tzaraat. Si avancem en el text, trobarem que de la línia 14:54 a la 57 ens diu que «Aquesta és la llei per cada nega’, tzaraat, neseq i tsaraat de roba o d’una casa, per xo’et, sapakhat i beharet, per determinar en quin dia està contaminat i en quin dia es purifica; aquesta és la llei de tsaraat». I una part d’aquestes afliccions, comporten la declaració de «tamé», que de nou, es mal tradueix com «impuresa», i que comporta tota una sèrie d’accions rituals de purificació. Com veiem, una lepra amb moltes complicacions o varietats.
Sforno ens diu que «Aquesta és la llei», per tal que la persona que hagi de determinar les diferències entre totes aquestes afliccions ha de saber com diferenciar-les l’una de l’altra, encara que siguin d’una sola classe. Com està escrit, «entre aflicció i aflicció» (Devarim, Deuteronomi, 17:8). I no només diferenciar «entre aflicció i aflicció», sinó entre la cosa afectada. Malgrat que les afliccions siguin similars en aparença, de color verd o vermell, ambdues són afectacions no naturals, i es diferencien en el fet que si l’aflicció en una peça de roba s’ha expandit al final de la primera setmana, cal cremar-la. Però si l’afectació és a una casa de pedra, cal treure les pedres, netejar-les, tornar-les a encimentar, i esperar una altra setmana (Ovadiah ben Jacob Sforno, Commentary on the Torah, traduït i comentat per Rabí Raphael Pelcovitz, p. 556).
«Aquesta és la llei de la lepra» (línia 57), ens recorda Sforno, per la qual no s’ha de ser extra-estricte en declarar «tamé» altres afliccions de la pell i la carn, fins i tot quan hi ha presents moltes menes de «lepra» —valguin doblement les cometes—, com està escrit «No afegeixis a les Seves paraules» (Mixleï, Proverbis, 30:6). Ni tan sols amb tota la severitat possible, no es poden aplicar les lleis de «la lepra» a totes elles (Ovadiah ben Jacob Sforno, p. 556).
Sforno, al capítol anterior, explica que no és la severitat de l’aflicció, el que determina la «puresa» o la «impuresa». Només són «tamé» aquelles afliccions explícites que la Torah determina. Com ens trobem en la idolatria, hi ha qui imposa aquestes etiquetes alegrement, a tort i a dret, sense saber ben bé què està dient. I si ho sap, encara pitjor. Anar decretant puresa o impuresa, idolatria o observança correcta, al marge de l’escriptura, no ens apropa més al text, sinó que ens n’allunya.
Xabat xalom!