Al fragment d’aquesta setmana, es donen gran part de les lleis dietàries: “Aquestes són les criatures [bèsties vivents] que podeu menjar” (Vaïcrà, 11:2). Però, si parem atenció, veurem que aquestes lleis es donen just després de la inauguració del Mixkàn, de la Tenda de Reunió, que acaba amb la mort dels fills d’Aaron. I per què, en aquest moment?
Rabí Sforno ens ho explica ben clar. En el moment de la revelació a Sinaí, el Poble d’Israel va dotar-se d’ornaments espirituals —d’una connexió especial amb la divinitat—, a través dels quals eren mereixedors que la presència divina habités entre ells, sense necessitat d’intermediaris. Com està escrit, “A qualsevol lloc on Jo faci que es pronunciï el Meu nom, vindré i us beneiré” (Xemot, Èxode, 20:21). Després de l’incident amb el vedell d’or, el Sant, beneït sigui, va refusar que la Seva presència estigués entre ells de cap de les maneres (Xemot, Èxode, 33:3). Malgrat això, i gràcies a Moisès, finalment la Presència podria restar entre el Poble d’Israel, a través de la Tenda de Reunió i el culte sacrificial que s’hi feia, com s’esdevé al final de la inauguració, en què una columna de foc consumeix les ofrenes, santificant els aparells, utensilis i la Tenda en si. Com està escrit, “I la glòria del [nom de les quatre lletres] aparegué davant tot el poble” (Vaïcrà, Levític, 9:23 – Ovadiah ben Jacob Sforno, Commentary on the Torah, traduït i comentat per Rabí Raphael Pelcovitz, p. 532).
Però per això, el Sant, beneït sigui, va considerar que calia posar remei al temperament del Poble d’Israel, per tal que estigués predisposat a percebre la llum. I com ho va fer? A través de la regulació —Sforno empra el mot “tikún“, reparació—, entre d’altres, de les lleis del menjar. La Torah prohibeix aquells menjars que corrompen les característiques morals i mentals dels humans, com diu ben clar: “I us corrompreu a través d’ells”, i com està escrit “No us fareu detestables” (11:43). I tot això, per què? Perquè “Jo soc [el nom de les quatre lletres] que us va treure de la terra de Mistraïm per ser el vostre Déu: vosaltres sereu sants”, és a dir comparables al Creador, “perquè Jo soc sant” (línies 44 i 45) – (Ovadiah ben Jacob Sforno, p. 533).
Avui dia, en què cada cop ens mirem més les etiquetes i ingredients d’allò que mengem, les lleis de la kaixrut són definitivament actuals. Com ens diu rabí Sforno, les lleis de la kaixrut són una “reparació” de la nostra forma de menjar —recordem que el Poble d’Israel venia de ser esclau— per ajudar-nos a poder percebre la llum de la Torah. Però com els humans no vivim sols de mannà, també ens calen algunes directrius que ens distingeixin dels animals, que mengen qualsevol cosa, en qualsevol moment, de qualsevol manera i amb la boca oberta. Ja sigui en mig del camp, o en mig d’un acte social.