Aquest xabat llegirem una paraixà doble: Vaiakhel-Pekudei. A la sisena alià d’aquesta paraixà doble, la Torah ens diu que “tota la feina del Tabernacle, la Tenda de Reunió, es va completar, i els Fills d’Israel van fer tot allò que HaXem havia ordenat a Moisès, i així ho van fer” (Xemot, Èxode, 39:32).
El relat de la construcció de la Tenda de Reunió acaba amb la manufactura de la placa d’or, una corona santa, amb el nom de les quatre lletres inscrit, enfilada amb un cordill de llana turquesa, per posar a sobre del turbant, com HaXem havia ordenat a Moisès (línies 30 i 31).
Rabí Sforno ens explica aquest final de totes les feines de construcció d’una forma, al meu entendre, bella. “Així va acabar-se” tot el projecte, tot complet. “I els Fills d’Israel van fer” tot el projecte. Alguns d’ells van contribuir amb diners, i d’altres van fer la feina manual —no només de construcció, sinó d’aconseguir materials, de transportar-los, i de portar-los davant dels artesans i, un cop acabats, portar-los als kohanim per tal que poguessin muntar físicament la tenda i posar-hi a dins tots els ornaments—. I tots ells ho van fer motivats per la generositat del seu cor per complir la voluntat del seu Creador (Ovadiah ben Jacob Sforno, Commentary on the Torah, traduït i comentat per Rabí Raphael Pelcovitz, p. 490).
En qualsevol grup de persones sempre existiran els diferents tipus. Els que tenen una visió i lideren el projecte cap a un objectiu. Els qui fan la feina “manual”. Els qui porten els cafès. Els qui fan les fotocòpies. Els qui van a parlar amb uns i altres per assolir el que calgui. Els que posen els diners per tal que tot pugui tirar endavant. Tots igual de necessaris.
“[vekhen assú] Així ho van fer.” No menys, ni més.
Xabat xalom.