Aquest Xabat, a la sisena alià, tornem a llegir els deu conceptes, [asséret ha-devarim], coneguts internacionalment com «els deu manaments». Per a una explicació més profunda de per què els anomenem «conceptes», podeu llegir aquest article de rabí Haïm Ovadia.
Cap a la meitat de l’exposició dels «conceptes», el Sant, beneït sigui, ens interpel·la: «Recorda el dia de Xabat per santificar-lo» (Xemot, Èxode, 20:8). Sis paraules, en l’original hebreu. Fàcil, oi? Ho sembla. El text segueix: «Sis dies treballaràs i faràs tota la teva feina; però el setè dia és un Xabat per a [el nom de les quatre lletres], el teu Déu; no faràs cap melakhà, tu, el teu fill, la teva filla, el teu esclau, la teva serventa, el teu animal, i l’estranger dins les teves portes, perquè en sis dies [el nom de les quatre lletres] va fer els cels i la terra, el mar i tot el que hi ha en ells, i Va descansar en el dia setè. Així, [el nom de les quatre lletres] va beneir el Xabat i el va santificar» (Xemot, Èxode, 20:9-11).
També sembla fàcil, no? Doncs els humans hem transformat aquestes paraules en milers de tones de lleis i prohibicions que van des de no poder menjar calent a l’hivern, fins a la impossibilitat de fer-se una amanida, convertint aquest «recorda […] per santificar-lo», en una mena de malson de vint-i-quatre hores. Un malson que fa que moltes persones acabin petrificats per la por de transgredir, o veient totes aquestes lleis com una imposició sobrehumana.
Però la cosa és que el Sant, beneit sigui, no ens va donar res que no puguem fer. La Torah es va donar als humans, no pas als àngels! Vegem com explica Sforno en què consisteix tot això de les prohibicions de fer coses: «Recorda el dia de Xabat per santificar-lo». Sigues conscient i recorda constantment el Xabat en tot allò que facis durant els dies de feina. Per què? Perquè d’aquesta forma seràs capaç de santificar-lo. Com? Amb l’advertència que una persona ha d’ordenar tots els seus assumptes durant els dies de treball de la setmana, de forma que la seva ment en quedi completament deslliurada el dia de Xabat (Ovadiah ben Jacob Sforno, Commentary on the Torah, traduït i comentat per Rabí Raphael Pelcovitz, p. 388).
Xabat no hauria de ser complicat. De fet, tota la setmana hauria de girar entorn del Xabat! La idea és, com diu Sforno, preparar-ho tot per tal que el Xabat no ens calgui preocupar-nos de res més que de gaudir del dia. Un dia d’estudi. Un dia de descans, d’amor. Un dia de descans de veritat. Un dia de silenci, i de tranquil·litat. I gaudint-lo, el santificarem. Però per això, cal preparar-ho tot abans. Cal cuinar abans, per tal de no tenir preocupacions sobre què haurem de menjar. Cal preparar la casa abans per no haver de preocupar-nos per preparar el que ens calgui en Xabat. En resum: cal tenir-ho tot llest abans de Xabat, per tal que en Xabat no necessitem fer res.
I com és, això? «Perquè en sis dies [el nom de les quatre lletres] va fer … i Va descansar en el dia setè», perquè aquell dia, tot allò que era necessari per complir el Seu propòsit i portar-lo al seu objectiu es va completar, i en aquesta compleció hi ha descans, i tranquil·litat (Ovadiah ben Jacob Sforno, p. 389). Per tant, convertim totes aquestes tones de «prohibicions que ens impedeixen gaudir», en «preparacions que ens ajudin a poder gaudir».
Xabat xalom.
Interesant.