Després d’explicar les intencions i les mesures per a la santificació d’Israel i de com ens podem aproximar al Sant, beneït sigui, la Torah aborda alguns dels càstigs per aquells que actuïn de forma oposada. La primera forma que ens diu la Torah és el principi de la cinquena alià a paraixat Kedoixim.
«[…]Qualsevol persona d’entre els Fills d’Israel i dels qui resideixen amb Israel, que doni la seva llavor al Molech, serà ajusticiat. […] i posaré el Meu rostre sobre aquella persona, i La desconnectaré d’entre el seu poble, perquè ha entregat la seva llavor al Molech per profanar el Meu Santuari i el Meu Nom sant.» (Vaiïcrà-Levític, 20:1-3).
«El Molech» era una deïtat a la qual se li oferien nens petits, que es «feien passar pel foc». El càstig per algú que ofereix [la vida] del seu fill al Molech és «i la gent de la terra l’apedregarà» (verset 2). Per què? Perquè d’aquesta forma, la comunitat exerceix de control i es manté l’honorabilitat del Creador. I això es fa així quan hi ha testimonis, i s’ha advertit als transgressors.
I «posaré el Meu rostre sobre aquella persona» si no es penedeix de la seva acció, i d’aquesta forma la seva mort no actuarà com a expiació (N. de la NEC: vegeu les lleis de Yom Kippur).
I «el desconnectaré d’entre el seu poble», i cal entendre aquesta «desconnexió» com una al·lusió al Món per Venir, ja que un cop ajusticiat ja no se’l pot desconnectar d’aquest Món (N. de la NEC: això és el càstig de «karet», que és «excisió» o «mort espiritual», la més greu de totes).
I tot això, per què? Perquè s’ha fet «per profanar el Meu santuari i profanar el Meu Nom», és a dir, que fer sacrificis humans a ídols causa que la Xekhinà, la Presència Divina, abandoni al Poble d’Israel (Ovadiah ben Jacob Sforno, Commentary on the Torah, traduït i comentat per Rabí Raphael Pelcovitz, p. 586).
Hi ha certes transgressions que van no només contra l’essència del Poble d’Israel, sinó contra l’essència mateixa de la humanitat. Si el Sant, beneït sigui, requereix que «no feu com les altres nacions i sigueu sants» [perquè Jo soc Sant], oferir vides humanes en sacrifici és el fet diametralment oposat a la santedat, no de la divinitat, sinó de la santedat la vida humana.
Amén