Mixnà 8
Set menes de càstig venen al món per set menes de transgressions. a) Si les persones fan el delme i altres no, s’esdevé una gran fam per manca de pluja, uns passen gana i altres queden satisfets; b) si tothom decideix no fer el delme, s’esdevé una fam generalitzada causada per bàndols armats i segueix una sequera; i c) [si les persones també decideixen] no separar la halà, s’esdevé una gran fam per causa d’una sequera destructiva; d) la pestilència arriba al món per les penes de mort descrites a la Torah que no s’han dut a terme per les corts, i per emprar de forma il·legal els fruits de l’any Sabàtic; e) l’espasa de la guerra arriba al món pel retard en la justícia, per la perversió de la justícia i per interpretar les decisions de la Torah en oposició de l’halahà; f) les bèsties salvatges arriben al món per juraments en va i per la profanació del nom de Déu; g) l’exili arriba al món per la idolatria, per immoralitat, per vessament de sang i per treballar la terra durant l’any Sabàtic.
Explicació
Set menes de càstig venen al món per set menes de transgressions: El Tana (N. del T.: el savi anònim de la Mixnà) fa una llista de set menes de càstig, que reposen en tres categories: 1) fam; 2) pestilència; 3) animals salvatges i exili. També fa esment a set menes de transgressió, i aquestes són: 1) transgressions associades amb el delme; 2) transgressions associades amb la llei i la justícia; 3) la transgressió de profanar el Nom de Déu; 4) la transgressió d’idolatria; 5) la transgressió d’immoralitat; 6) la transgressió de vessament de sang (N. del T.: assassinat); 7) transgressions relacionades amb l’any Sabàtic.
Ens ensenya que per la transgressió en l’àrea dels delmes, depenent del grau, el càstig serà un dels tres tipus de fam, just el contrari del que el Totpoderós promet en cas que es facin els delmes de forma correcta, abundància, com està escrit “Porteu tots els delmes … i vessaré per vosaltres abundància sense mesura” (Malaquies 3:10).
Per a la transgressió d’impedir que les corts exerceixin el dret d’impartir justícia –que a vegades passa per pressió violenta de les famílies dels sentenciats a mort, o d’aquells culpables de violar les lleis de l’any Sabàtic–, s’esdevé la pesta, com està escrit “Però si les persones de la terra desvien els ulls d’aquella persona … llavors mostraré la Meva cara sobre aquella persona i sobre la seva família” (Vaïkrà-Levític, 20:4-5).
I per la transgressió d’endarrerir la justícia, pervertir la justícia, i desviar les decisions de la Torah –totes elles essent transgressions d’aquells “que agafen la Torah”–, el càstig de l’espasa arribarà, com està escrit “una espasa venjadora per la venjança del pacte” (ibíd, 26:25).
I per la transgressió de la “Profanació del Nom de Déu”, incloent-hi la dels juraments en va, perquè ambdues provoquen la minva del coneixement i comprensió de la grandesa de Déu, beneït sigui, el càstig arriba a través d’animals salvatges, als que també els manca el coneixement, “i no se’ls ha donat enteniment” (Job 39:17).
I per la transgressió de la idolatria i la violació de l’Any Sabàtic, ambdues reflecteixen la negació del govern diví sobre la terra, com està escrit “Perquè la terra és Meva, perquè vosaltres sou pelegrins i residiu amb Mi (Vaïkrà-Levític, 25:23). Per tant, el càstig és que aquells que neguen això seran expulsats de la Seva terra i aniran a l’exili, com està escrit, “Ells no habitaran a la terra del Nom” (Ossies, 9:3).
De forma semblant, per la transgressió d’immoralitat i vessament de sang, que erosiona la societat i el seu ordre, el càstig serà l’exili, com està escrit “I la terra no us vomitarà” (Vaïkrà-Levític, 18:28), i també “Perquè la sang portarà culpa sobre la terra” (Bamidbar-Números, 35-33).