A la cinquena alià de la paraixà d’aquesta setmana, després d’informar-nos d’on es situarà l’arca del testimoni, la Torah ens diu que caldrà fer una partició, un «parohet» i el lloc on anirà. I que servirà de partició entre el kodeix–hakodaixim, on estarà l’arca, i el kodeix, la part interior del Tabernacle: «Tu penjaràs el vel sota els ganxos, i portaràs l’arca del Testimoni a la part interior de la cortina separadora de l’Arca del Testimoni, i la cortina separadora dividirà per tu entre el Sant i el Sant de Sants.» (Xemot, Èxode, 26:33).
El Ramban explica que aquest ordre en particular, penjar la cortina i després portar l’arca, no s’ha de prendre de forma literal, perquè s’està referint a la «realització» del Mixcan, del Tabernacle, i no al seu «muntatge». De la mateixa manera, quan s’instrueix a Moisès per tal que posi «la tapa sobre l’arca del Testimoni al lloc més sagrat» (vers 34), no vol dir que només s’ha de col·locar la tapa a sobre l’Arca un cop aquesta s’ha portat a dins del lloc més sagrat, i s’ha cobert amb la cortina.
La intenció és informar a Moisès que pengi la cortina per tal que l’arca quedi darrere el vel, i que el vel separi «entre el lloc sant i el lloc més sant». I que la tapa, amb els querubins sobre l’arca, ha d’estar dins el Sant de Sants, darrere del vel (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Xemot, traduït i comentat per Charles b Chavel, p. 469).
Això canviarà quan el Sant, beneït sigui, ordeni a Moisès que construeixi físicament el Mixcan: «I tu posaràs a dins l’Arca del Testimoni», i després «tu cobriràs l’arca amb el vel» (Xemot, 40:3). I així ho farà: «i va posar la tapa de l’arca sobre l’arca. I va portar l’arca a dins del Tabernacle, i va posar el vel de separació» (Xemot 40:20-21).
És a dir, que el Sant, beneït sigui, està dient a Moisès la forma que tindrà el Mixcan, i no pas l’ordre de construcció. Estem parlant del concepte, no de l’execució. I el concepte del Mixcan, del primer lloc des d’on el Sant parlarà entre els querubim, cal explicar-lo bé i que s’entengui bé. I un cop s’entengui aquest concepte i estiguem situats, podrem posar la resta del mobiliari: «la taula fora de la separació, i la menorà a l’altra banda de la taula, a la part sud del Mixcàn, i posaràs la taula a la part nord.» (Xemot, èxode, 26:35).
I per què, aquesta disposició? El Mestre Sforno ens ho diu: estan allà per honor a Qui seu al tron. La menorà està a la dreta i la taula a l’esquerra, ja que està escrit «dies llargs [llarga vida] a la dreta i a l’esquerra riquesa i honor» (Mixleï, Proverbis 3:16 – (Ovadiah ben Jacob Sforno, Commentary on the Torah, traduït i comentat per Rabí Raphael Pelcovitz, p. 429).
Quan estem ben situats i veiem amb claredat tot el que hem de veure, allà on se suposa que ha d’estar, aconseguim una vida bona i llarga.