Estem a paraixà Pinhàs, i Déu comunica a Moisès que no entrarà a la Terra d’Israel. Què fa Moisès? Demanar un substitut que lideri als Fills d’Israel:
“Que Déu, el Déu de l’esperit de tota carn, nomeni un home entre l’assemblea” (Devarim-Números 27:16). Déu respon: “Pren per a tu Josuè fill de Nun, un home d’esperit, i li imposaràs la teva mà sobre ell. I el presentaràs davant Eleazar el sacerdot i davant tota l’assemblea, i li donaràs el comandament en la seva presència. Li atorgaràs part de la teva majestat per tal que tota l’assemblea dels Fills d’Israel segueixin l’exemple” (Devarim-Números 27:18-20).
Trobar un substitut, normalment no és fàcil. Trobar el substitut de Moisès el nostre mestre, podria semblar una tasca impossible. Però no ho és.
Josuè, fill de Nun, és “l’aprenent” de Moisès. Porta amb ell molt temps, ha estat al seu costat durant anys. És un dels merraglim, dels “espies” que entren a la Terra d’Israel i, junt amb Caleb, els únics que fan un informe favorable per tal de conquerir-la.
Però ni tan sols havent estat al costat del mestre tots aquests anys és garantia de res. Déu dóna instruccions expresses: cal presentar al nou líder a tothom, de forma pública. Sforno ens explica que cal nomenar-lo com a líder dels Fills d’Israel davant de la seva presència, per tal que l’acceptin i l’escoltin (Ovadiah ben Jacob Sforno, Commentary on the Torah, traduït i comentat per Rabí Raphael Pelcovitz, p. 792).
Sforno ens diu que també cal investir-lo d’honor, però no honor humà, sinó de “malkhut“, i cal fer-ho mentre Moisès visqui, per tal que tothom prengui l’hàbit de tractar-lo amb honor (Ovadiah ben Jacob Sforno, p. 793).
I tot això per què? Perquè la raó per la qual cal nomenar-lo davant l’assemblea, investir-lo de “malkhut” i garantir-li respecte, és que tothom –és a dir La Gran Assemblea o el Sanedrí i els ancians–, facin cas a la seva veu (Ovadiah ben Jacob Sforno, p. 738).
Estem davant un canvi gairebé diametral. El mestre espiritual dóna pas al líder militar. La travessa del desert dóna pas a la presa de possessió de la Terra. Devarim dóna pas a Iehoshúa. I la transició de les paraules a la presa de possessió només es pot assolir de forma completa amb “malkhut“.
Per això aquesta transmissió no només d’honors o de poders, sinó també de lideratge en el sentit més ample, cal fer-lo davant de tothom i davant del Gran Sacerdot Eleazar, davant qui haurà de comparèixer per buscar consell espiritual (verset 21).
Xabat xalom!