Després de l’episodi del vedell d’or, el poble d’Israel va quedar silenciós i observa com Moisès i el Sant, beneït sigui, «parlen» cada dia dins la tenda de reunió, amb Josuè a la porta (Xemot – Èxode 33:6-11).
I de què parlen? Doncs, entre altres coses, Moisès li retreu a HaXem (khutspà!) que compleixi el que va prometre (khutspà? – Xemot-Èxode 33:12-16) i que no segueixin, i que els deixi al desert, a menys que els acompanyi.
I a la quarta alià, haXem respon: «”Fins i tot això que has dit ho faré, perquè has trobat favor als Meus ulls i t’he conegut pel nom. Ell [Moisès] va dir, “Mostra’m ara la Teva glòria [אֶת־כְּבֹדֶֽךָ]”. Ell [haXem] va dir, “Faré passat tota la Meva bondat davant teu, i Jo proclamaré [el nom de les quatre lletres] davant teu; Jo mostraré favor quan Jo esculli mostrar favor [אָחֹ֔ן – akhón, de khanan], i Jo mostraré compassió quan Jo esculli mostrar compassió [אֲרַחֵֽם – arakhem, de rakham]”. Ell [haXem] va dir, “Tu no veuràs la meva cara, perquè cap humà pot veure la meva cara i viure”. [El nom de les quatre lletres] va dir, “Aquí hi ha un lloc prop de Mi; pots estar a la roca. Quan la Meva glòria passi, et posaré en una esquerda de la roca; Jo et protegiré amb la Meva mà fins que Jo hagi passat. Llavors retiraré la Meva mà i veuràs la Meva esquena, però la Meva cara no pot ser vista”» (Xemot-Èxode 33:17-23).
Ens diu Ovadia Sforno que «la Teva glòria [אֶת־כְּבֹדֶֽךָ]» és, ni més ni menys, veure la forma en què tot allò que existeix extreu la seva existència «de la Teva existència», com està escrit a Isaïes 6:3: «tota la terra és plena de la Seva glòria». Per tant, segueix Sforno, «Jo faré passar tota la Meva bondat davant teu» implica que Moisès tindrà la resposta que demana.
«I proclamaré [el Nom de les quatre lletres] davant teu». Perquè una persona que proclama el Nom de les quatre lletres és algú que fa conèixer i ensenya l’existència de Déu, el Beneït, i els Seus camins de bondat. Per tant, Ell fa «passar tota la Seva bondat davant teu» de forma que si les teves facultats de comprensió fossin suficients en aquest camp, aconseguiries el teu desig… Però lamentablement no ho són!
Per tant, podríem entendre la frase com «t’ensenyaré una part dels Meus camins de bondat, per al teu benefici, i amb aquest coneixement guanyaràs una mica del coneixement de la Meva essència [o del Meu ésser essencial]», com està escrit uns versets més endavant del text que estudiem, «i va estar present amb ell i va proclamar el Nom de les quatre lletres» (Xemot-Èxode 34:5 – Ovadiah ben Jacob Sforno, Commentary on the Torah, traduït i comentat per Rabí Raphael Pelcovitz, pp. 463-464).
I per què «No podràs veure» –literalment «et serà negat»? No per causa d’una mancança en la manifestació del Sant, beneït sigui, sinó com ens ha dit Sforno: per causa de deficiències en l’habilitat de qui la rep, perquè «seràs incapaç de rebre el flux de la Llum». Per això «veuràs la Meva esquena», és a dir l’acció o la manifestació d’allò que és «inferior» al Sant: el rastre de la Seva manifestació i creació.
«Però la Meva cara no pot ser vista». Per què? Perquè «ningú, excepte Jo, ha de veure com l’existència de tot allò que existeix, extreu la seva existència de la Meva existència» (Ovadiah ben Jacob Sforno, pp. 464-465).
Alguns altres comentaristes llegeixen aquest darrer fragment com si algú hagués vist aquesta essència real de la Divinitat, hagués mort. O hauria acabat boig per causa de la dimensió que amaga aquest «secret». De fet, dels quatre rabins que entren al Pardés, tres no en surten gaire ben parats.
En realitat conèixer segons quins secrets no és que ens causin la implosió del cervell. Sforno és clar: la nostra capacitat cognitiva és limitada, i és això el que ens impedeix «veure la cara» –i la Llum– del [nom de les quatre lletres]. Però sí que tenim una possibilitat d’aconseguir un xic del coneixement d’allò que s’amaga darrere la Llum. I com l’aconseguim? Amb l’estudi constant de la Torah i tots els seus ensenyaments.
Que la Torah, i per tant els seus ensenyaments, sigui infinita no vol dir que sigui inabastable i que no valgui la pena estudiar-la. De fet, només estudiant-la de forma constant podrem arribar a copsar-ne una part infinitesimal. L’ombra en la distància d’aquesta essència, bondat, favor i compassió que flueixen a través del nom de les quatre lletres, i que tant Moisès proclamarà a la següent alià.
Que és el mateix que recitarem d’aquí a set mesos mentre demanem, com Moisès, que es compleixi el pacte: «[el no de les quatre lletres], Déu, Compassiu [rakhum] i Misericordiós [ve-khanún], Lent en la Ira i Abundant en Bondat [khésed] i en Veritat [ve-emet]; Preservador de la Bondat per milers de generacions, Perdona la maldat, la transgressió deliberada i l’error i Aquell que purifica (Xemot-Èxode 34:6-7)».
Xabat xalom.