Quan Rebeca i Eliezer es troben al pou, i ell dóna gràcies al Sant, beneït sigui, per haver-lo guiat al lloc correcte, ella torna corrents a casa i explica el que li ha passat. La Torah ens diu que el primer a córrer a trobar a Eliezer és el seu germà: Labàn.
«[…] Labàn va córrer cap a l’home, a fora cap a la font. Perquè havent vist l’anell del nas i els braçalets a les mans de sa germana, i havent escoltat les paraules de sa germana, dient, “Així m’ha parlat l’home a mi”, es va aproximar a l’home, que estava esperant a prop dels camells al costat de la font» (Bereixit-Gènesi 24:29-30).
Quan a casa ens arriben bones notícies, com podria ser la proposta d’unió de dues famílies, és una cosa ben normal voler anar a rebre al missatger i celebrar l’ocasió. Però les aparences, en general, enganyen. I en el cas particular, recordem que estem parlant de Laban.
I què ens diu Sforno sobre aquest afany per celebrar del germà de Raquel? Que va córrer per veure aquell visitant acabalat. I perquè havent vist l’anell del nas i els braçalets a les mans de sa germana no volia ser desagraït (Ovadiah ben Jacob Sforno, Commentary on the Torah, traduït i comentat per Rabí Raphael Pelcovitz, p. 122).
I si llegim el verset següent, novament tenim a Labàn fent mostra de la seva hospitalitat: «Vine, beneït d’HaXem! Per què quedar-se a fora quan jo he netejat [פִּנִּ֣יתִי – piníti] la casa i el lloc pels camells?»
Eliezer es queda amb els camells, ens diu Sforno, perquè no té cap intenció d’allotjar-se a casa d’algú si no el conviden. Podria ser obvi, no?
I què diu Labàn? «Per què quedar-se fora?». Eliezer només demana allotjament pels camells, però per què hauria de quedar-se ell, i els seus acompanyants, al carrer, si «jo» Labàn, he netejat la casa pels teus homes i el lloc pels camells? (Ovadiah ben Jacob Sforno, p. 123).
Una de les traduccions possibles per l’arrel פָּנָה [panah] és girar, girar cap a, o mostrar senyals de girar. A Labàn li veurem la personalitat real quan passin els anys i «aculli» al seu nebot Jacob. Labàn es tradueix per «blanc». Però a la nostra paraixà ja li comencem a veure el llautó, pel que potser seria més adient traduir per blanquejar. O fer-se passar pel que no s’és.
Labàn és dels que «mostra senyals de girar», però no. El que blanqueja una situació. D’aquells que corren a veure quines riqueses porten els convidats mentre fan veure que els preparen la casa. Labàn és dels que fa veure una cosa, però en fa una altra de ben diferent, només per aconseguir sadollar el seu propi interès.
Just al principi de la següent alià ho tornarem a veure quan demanen a Eliezer que marxi sol i que Rebeca esperi un any. L’explicació de Moixè Alxikh haKadoix és bastant eloqüent: Labàn i sa mare estaven desencantats amb els regals d’Eliezer (n’havien rebut pocs a diferència de Rebeca, que s’emportaria els seus i no els deixaria res), i per això donen llargues a Eliezer.
Aquests dies en especial podem veure per tot arreu a molta gent que es mou solament per interès propi. Veiem que algunes coses semblaven anar en una direcció, però la realitat acaba «prenent un gir». Que tots puguem veure les coses pel que són i descobrir qui són aquells que ens enganyen.
Xabat xalom.