A la darrera paraixà de la Torah, Moisès entrega una berakhà a cada una de les tribus.
«I de Josep va dir: Que el [nom de les quatre lletres] beneeixi el seu país amb els dons de la rosada del cel i de les aigües de sota la terra. […] Que vingui sobre el cap de Josep i sobre la corona del separat dels seus germans.» (Devarim-Deuteronomi 33:13-16).
Ens diu Moisès ben Nakhmàn que a la frase «Que estigui sobre el cap de Josep – תָּב֨וֹאתָה֙ לְרֹ֣אשׁ יוֹסֵ֔ף», la paraula תָּב֨וֹאתָה֙ [tavotah – ella vindrà/que ella vingui], en la forma femenina, significa que aquesta brakhà [traduït com a benedicció] «vindrà sobre el cap de Josep, sobre la corona del cap d’aquell que és príncep entre els germans». O per altra banda, el significat podria ser: «Que la Voluntat d’aquell que habitava a l’arbust vingui sobre el cap de Josep», amb la forma femenina tavotah referint-se a la forma masculina ratzón.
És a dir, que el verset diu que la Voluntat, és a dir la Manifestació Divina que habitava a l’arbust, vindrà sobre el cap de Josep, perquè amb Ella, Josep aixecarà el cap. I és com la benedicció de Jacob, que va dir «Del Déu del teu pare que t’ajudarà, i amb Xaddai que et beneirà amb benedicció [birkhot] dels cels a dalt i amb benediccions [birkhot] de les profunditats, de baix… (Bereixit-Gènesi 49:25)» (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Devarim, traduït i comentat per Charles b Chavel, pp. 394-395).
De la mateixa forma que «la voluntat» del Déu de Moisès –que es mostra a l’arbust al Sinaí (Xemot-Èxode 3:2) i que li recorda el Seu Nom (Xemot 6:2)–, és la mateixa Presència que reposarà sobre Josep i farà que «aixequi el cap», també és la mateixa divinitat que es revela davant Jacob, li canvia el nom a Israel i, just després, li diu «Jo sóc El-Xadai. Sigues fèrtil i multiplica’t» (Bereixit 35:10-11).
És Xaddai, la divinitat que alimenta i que alleta, la divinitat preexistent a tot, la divinitat que compleix les promeses. És la Xekhinà mateixa, la Manifestació femenina de la divinitat, que atorga la «berakhà» de les aigües de dalt i les de baix, que atorga la fertilitat i la multiplicació, i després «es posa» al cap de Josep per «aixecar-la».
Perquè la fertilitat sense cap és només un cos buit, i el cap sense fertilitat és només pensament redundant i inactiu. Però quan allò que està a dalt i allò que està a baix s’alineen, arriba la benedicció.
Que el proper cicle de lectura de la Torah ens sigui profitós, que aprenguem i comprenem els seus ensenyaments i els seus missatges, i els puguem aplicar a tot allò que facin les nostres mans. Xabat xalom!